Laura Martínez i Juan A. Serrano, veïns de Cornudella de Montsant, van notificar al Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya l’existència d'unes noves pintures a la Vall del riu Siurana l'any 2006, que van trobar casualment mentres escalaven per la zona

Cornudella web 19/11/2009.- A mitjans de l'any 2006, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) va tenir notícia de l’existència d'unes noves pintures a la Vall del riu Siurana, descobertes per Laura Martínez i Juan A. Serrano, veïns de Cornudella de Montsant. Després d'una visita d'inspecció a la zona, les troballes van ser notificades al Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, que va encarregar a l'IPHES el registre i documentació dels 18 abrics amb pintures rupestres localitzats, treball que es va realitzar entre l'any 2008-2009. Arrel de la descoberta per part dels veïns de Cornudella, s'han descobert més de 300 manifestacions rupestres al Priorat, la gran majoria d'elles ubicades a les Muntanyes de Prades (Vall del riu Siurana), duplicant les manifestacions rupestres conegudes fins ara en aquest indret. Segons l'expert en art rupestre de l'IPHES, Ramon Viñas, això suposa que el Priorat s'ha convertit "en el nucli més nombrós de Catalunya" amb gairebé una tercera part del total de conjunts trobats al país. La majoria de les figures són poc interpretables perquè s'han vist afectades per l'erosió, però n'hi ha un centenar que encara es poden interpretar.

En el transcurs d’una taula rodona que es va celebrar dimecres 18 de novembre, a les 19 h, al Palau Marc de Barcelona, en el marc del programa Tribuna Arqueològica que organitza la Generalitat, es va donar a conèixer la informació obtinguda fins al moment. Hi van prendre part, a més dels els descobridors de les troballes; Ramon Viñas, expert en art rupestre de l'IPHES, i Elisa Sarrià, investigadora que ha documentat un altre nou grup d'abrics amb pintures rupestres a la Serra de Llaberia. “Les troballes gairebé dupliquen les cites de manifestacions rupestres conegudes a les Muntanyes de Prades, de manera que es converteix en el nucli més nombrós de Catalunya”, ha avançat Ramon Viñas. Es tracta, principalment de conjunts amb manifestacions de tipus esquemàtic i abstracte dels períodes Neolític Bronze, a més d'un petit grup d'abrics amb representacions figuratives amb trets naturalistes popularitzats com "Art Llevantí" o "Conjunt figuratiu naturalista postpaleolític". Aquest nou conjunt rupestre es troba enclavat a la Vall del riu Siurana, en cotes que oscil·len entre els 650 i els 850 d'altitud, una zona molt freqüentada per escaladors. “La majoria dels nous abrics es troben en un avançat estat de deteriorament a causa de l'erosió natural (presència de colònies de líquens, fongs, algues, etc.) que amb els seus processos bioquímics ajuden la disgregació de la superfície rocosa que ha destruït la major part de les pintures rupestres”, observa l’investigador de l’IPHES.

Entre les troballes es poden veure figures de caçadors, de cérvols, de cabres salvatges i escenes de sacrificis, entre d'altres esquemes més abstractes. Segons Viñas,les figures datarien de l'any 8.000 al 1.000 abans de Crist, entre el final de l'etapa dels caçadors i el principi dels ramaders i agricultors. La majoria de conjunts trobats consisteixen en manifestacions esquemàtiques i abstractes dels períodes Neolític Bronze, a més d'un petit grup d'abrics amb representacions figuratives amb trets naturalistes. Aquest nou conjunt rupestre es troba enclavat a la Vall del riu Siurana, una zona molt freqüentada per escaladors.

Font informació i foto (Ramon Viñas, a dalt de tot de l'escala, durant els treballs de documentació) : Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) - www.urv.cat/iphes