Dimarts
24 de desembre de 2002, Gemma Casale, Diari de Tarragona
La constitució
de la junta del parc natural del Montsant crea polèmica
El Gepec denúncia
la tala de ceps en una cinquantena d'hectàrees dins el parc
La polèmica ha esquitxat
la reunió constitutiva de la junta rectora del parc natural del
Montsant, que es va celebrar ahir i de la qual l'alcalde de Cabacés,
Josep A. Robles, en va resultar escollit president, malgrat l'oposició
de les entitats ecologistes i els representants de les DO Priorat i Montsant.
La constitució d'aquest òrgan de govern del parc natural
va coincidir amb el mateix dia que el Gepec denunciava la tala indiscriminada
d'arbres al terme municipal de la Morera, dins el límit del parc
natural.
Si bé el conseller
de Medi Ambient, Ramon Espadaler, es mostrava ahir optimista després
de la constitució de la junta rectora i assenyalava que «el
Parc Natural de la Serra del Montsant permetrà unir al seu voltant
els esforços que moltes persones i entitats han dut i estan duent
a terme i significa una aposta de futur per a la comarca del Priorat, ja
que impulsa un model de desenvolupament conjunt de la Generalitat i dels
ens locals», l'entitat ecologista Gepec formulava ahir a la tarda
les primeres crítiques en qualificar l'acte de constitució
de la junta rectora del parc natural com una «tragicomèdia»
protagonitzada pels alcaldes de CiU.
Per al Gepec hi havia dos
aspectes fortament qüestionables de l'acte celebrat ahir: d'una banda
es referia a la proclamació de l'alcalde de Cabacés, Josep
A. Robles, com a director de l'ens perquè assenyalava que Robles
«va presentar alálegacions i va fer campanya per reduir els
límits del parc». I, en segon lloc, l'entitat ecologista qüestionava
durament la proposta de Neus Miró com a directora del parc perquè
la titllava com la «instigadora de la constitució de projectes
immensos de centrals eòliques», alhora que també posava
de manifest «no ens consta que tingui cap formació relacionada
amb el medi ambient o natural» i afegeien que Miró és
«neboda de l'alcalde de la Morera». La proposta de nomenament
de directora va quedar damunt la taula.
Deixant de banda la polèmica,
val a dir que l'objectiu de la junta rectora del parc natural ha de ser,
segons posaven de manifest des del Departament de Medi Ambient de la Generalitat,
el d'implantar un model de gestió basat en el principi de concertació
entre les administracions. Cabacés, a més a més de
presidir la junta rectora, també ho farà al Consell de Cooperació.
D'altra banda, cal destacar que el nou parc natural, amb un total de 9.192
hectàrees, serà un més dels espais naturals de protecció
especial de la demarcació de Tarragona, després de la declaració
dels parcs naturals del delta de l'Ebre i dels Ports i del paratge natural
de Poblet.
Denúncies per tala
d'arbres
En un altre ordre de coses,
cal posar de manifest que el Gepec ahir també va denunciar que els
darrers dies s'han produ•t importants «desforestacions i desmunts
al límit del parc natural, dins el terme municipal de la Morera».
La intervenció que s'ha dut a terme disposa de la corresponent autorització
i ha afectat una cinquantena d'hectàrees a peu de la carretera entre
la Morera i Cornudella. La intervenció fa mesos que es va iniciar
a càrrec de dues empreses, segons van posar de manifest diverses
fonts al Diari.
Dimarts 24 de desembre
de 2002, Xavier Miró, El Punt
Trien president
del Parc Natural del Montsant l'alcalde de Cabassers, en un primer pas
polèmic
La primera junta rectora
del Parc Natural del Montsant ha triat com a president l'alcalde de Cabassers,
Josep Anton Robles. Aquest primer pas ja ha despertat els recels del moviment
proteccionista del Priorat per una qüestió de formes. Els representants
dels grups proteccionistes i de les DO de vi han criticat la manera com
s'ha nomenat Robles. Segons ells, no s'ha consensuat el càrrec ni
se'ls havia informat prèviament del nom proposat. La Plataforma
per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat (PDPNP) ja ha qualificat
de «sainet» la constitució de l'organisme. La PDPNP
recorda que Robles va presentar al·legacions al projecte de decret
de creació del parc natural amb l'objectiu d'«escapçar
el perímetre, ja prou limitat, del futur parc». Però
la polèmica es pot agreujar si es nomena directora del parc la neboda
de l'alcalde de la Morera de Montsant, Neus Miró. L'entitat anuncia
una oposició directa al nomenament d'una persona que no té
cap relació professional amb espais naturals. A més, la PDPNP
diu que Miró ha estat una defensora aferrissada de la instal·lació
de parcs eòlics al Montsant. El Departament de Medi Ambient hauria
proposat la direcció a una tècnica forestal, Teresa Rodríguez,
el nomenament de la qual tindria el suport dels proteccionistes.
Dimarts 24 de desembre
de 2002, Marçal Llado, laMalla.net
Montsant: El
president del parc del Montsant va lluitar per reduir-ne l'extensió
Aquest dilluns es va formar
a la cartoixa de Scala Dei la junta rectora del parc natural del Montsant.
El nou president és Josep Robles, l’alcalde de Cabacés (el
Priorat). Mentre es desenvolupava el projecte del parc, Robles s’havia
caracteritzat per la contínua presentació d’al·legacions
i per intentar retallar al màxim els límits de la zona de
protecció. Per aquest motiu, el grup ecologista Gepec ha considerat
la seva designació “una topinada”.
La junta rectora del parc
natural es va constituir aquest dilluns en un acte presidit pel conseller
de Medi Ambient, Ramon Espadaler. Feia set mesos de la declaració
oficial que establia la nova qualificació ambiental d’aquesta serra
del Priorat. L’elecció més polèmica era la del president,
un càrrec que s’havia previst consensuar entre totes les parts:
representants de la Generalitat, els ajuntaments de la zona, el Consell
Comarcal, la Diputació de Tarragona, grups ecologistes, la Federació
Catalana de Caça i els propietaris particulars.
L’elecció de Josep
Robles, però, ha estat fortament criticada pels ecologistes, que
no formen part del consens. “Una vegada més, s’ha començat
malament”, afirma el Gepec en un comunicat. Critiquen que el nou president
de la junta rectora del parc fes “campanya per reduir considerablement
els límits” de l’espai protegit. “No podem confiar amb qui no vol
el parc natural, més que pels seus interessos”, conclou el Gepec.
A l’elecció de Robles també s’hi va oposar el representant
de les denominacions d’origen Priorat i Montsant.
Però la de l’alcalde
de Cabacés no és l’única elecció polèmica.
La qui es perfila com a directora del parc natural, Neus Miró, que
finalment no va ser ratificada, ha estat segons els ecologistes “la instigadora
de la construcció de projectes immensos de centrals eòliques
al Montsant”. Miró té un perfil més polític
que no pas ambientalista, per la qual cosa els ecologistes reclamen que
la direcció recaigui en mans d’un expert en medi ambient.
Dimarts 24 de desembre
de 2002, Oriol Aymí, La Vanguardia
Montsant: Vinateros
y ecologistas cargan contra la gestión del Montsant
Otro punto de discrepancia
es el nombre director del parque: los representantes de CiU proponen a
la sobrina del alcalde de La Morera.
La plataforma proteccionista
del Priorat y la DO Montsant arremeten contra CiU por autoritarismo en
la junta rectora del parque natural.
La junta rectora del parque
natural del Montsant, dominada por alcaldes de CiU, nació ayer en
Escaladei con duras críticas de los representantes de la Plataforma
per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat (PDPNP) y del consejo
regulador de la denominación de origen Montsant. A propuesta de
la junta, el conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, firmó ayer
el nombramiento del alcalde de Cabassers, Josep Anton Robles (CiU), como
primer presidente del órgano.
Tanto el miembro de la plataforma
Roger Pasqual como el enólogo Jaume Asens, recordaron que Robles
presentó alegaciones para reducir la superficie del parque natural
durante su creación y cargaron contra CiU por no haberles consultado
a la hora de designar al presidente. “Cuatro alcaldes han decidido por
los dieciséis miembros de la junta rectora”, manifestó Asens.
Asimismo, Asens denunció la intención de los alcaldes de
La Morera de Montsant, Margalef, Ulldemolins y Cabassers –los cuatro municipios
con más superficie protegida– de querer perpetuarse en la presidencia
del parque natural, instaurando un sistema de rotación.
El presidente del Consell
Comarcal del Priorat, Jordi Argilès (CiU), negó estas acusaciones
y aseguró que “desde el decreto de creación del parque (el
pasado abril) hemos estado negociando entre los nueve ayuntamientos que
lo forman para designar a un presidente”.
Otro punto de discrepancia
es la elección del director del parque natural. Los representantes
de CiU en el órgano han acordado proponer a una licenciada en Historia
del Arte de La Morera de Montsant, Neus Miró, frente a una técnica
de Medi Ambient que ha propuesto la propia conselleria. “Preferimos alguien
del territorio”, argumentó Argilès. Asens y Pasqual, por
su parte, denunciaron los vínculos familiares de la escogida con
el alcalde de La Morera de Montsant, Josep Miró, y la criticaron
por haber “hecho campaña en favor de instalar aerogeneradores en
la sierra Major del Montsant”. Este cargo, que decidirá actuaciones
concretas en el parque natural, se decidirá en una próxima
junta rectora, en enero.
Desde la PDPNP, su portavoz,
Roser Vernet, criticó la presencia de Argilès en la junta
rectora como representante del Consell Comarcal en lugar del titular comarcal
de Medio Ambiente, Ferran Miró. Este conseller de CiU ha votado
contra su partido, junto a PSC e independientes, en materia de implantación
de parques eólicos. La plataforma considera su exclusión
de la junta como un “castigo”.
Dimarts 24 de desembre
de 2002, El Punt, Editorial
Montsant: El
parc natural del Montsant arrenca amb mal peu
La notícia de la
creació, per part del Departament de Medi Ambient, del parc natural
de la serra de Montsant va ser rebuda l'abril passat amb satisfacció
tant pel que suposava de protecció per a aquesta àrea de
singular bellesa i remarcable valor ecològic i patrimonial com pel
fet que finalment s'hagués aconseguit la benedicció dels
interessos, sovint contraposats, de diferents sectors de la comarca. És
justament per aquest motiu que suposa una certa decepció i motiu
de preocupació el fet que la primera junta rectora del parc, celebrada
ahir, ja s'hagi saldat amb polèmica.
Aquesta primera junta va
servir per escollir com a president l'alcalde de Cabassers, Josep Anton
Robles. Igualment, tot i que de manera no oficial, s'ha apuntat la possibilitat
que la direcció del parc fos encarregada a Neus Miró. Els
representants de la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del
Priorat (PDPNP) han reaccionat negativament arran d'aquests dos noms. Addueixen
que Robles en el seu moment havia estat favorable a un parc de menys extensió
a l'aprovat finalment, però sobretot lamenten la manera en què
s'ha produït el nomenament, sense consens ni consulta prèvia.
Molt més frontal és l'oposició al fet que finalment
fos Miró la directora del parc, ja que es tracta d'una persona que
a priori no respon al perfil -eminentment tècnic per a aquest càrrec-
i, en canvi, ha estat una destacada defensora de la implantació
de parcs eòlics al Priorat.
A banda del fet que els
arguments esgrimits per la PDPNP semblen prou assenyats, el més
preocupant és que el parc arrenqui amb mal peu. El parc natural
del Montsant ha de ser un instrument tant per a la protecció de
l'entorn com per al creixement econòmic de l'àrea mitjançant
un turisme de qualitat i respectuós amb el medi. No és lògic,
doncs, que fins i tot abans de començar a funcionar efectivament
ja decebi alguns dels principals interessats.
Dimarts 24 de desembre
de 2002, PrioratDigital
La Junta Rectora
del parc natural de Montsant neix sense consens i amb polèmica
Ahir dilluns 23 de desembre
de 2002 a les 10,30h, a la Cartoixa d'Escaladei va tenir lloc l'històric
acte de constitució de la junta rectora del Parc Natural de Montsant,
amb la presència del conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler.
L'alcalde de Cabassers, Josep A. Robles (CiU), va ser nomenat president
de l'ens, amb l'oposició de grups ecologistes, la Plataforma per
la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat (PDPNP) i les denominacions
d'origen D.O.Q. Priorat i D.O. Montsant. Va quedar damunt la taula un altre
nomenament que, de produïr-se, també comptaria amb la total
oposició dels grups ecologistes i les D.O de la comarca: la possible
proposta de Neus Miró, neboda de l'actual alcalde de La Morera de
Montsant, com a directora de la Junta Rectora.
Només saber-se el
nomenament de l'alcalde de Cabassers com a president de la Junta Rectora,
les reaccions no s'han fet esperar. Desde la PDPNP, l'acte de constitució
de la Junta Rectora ha estat considerada com un 'sainet', i remarca que
el que ha estat nomenat president de l'ens, Josep A. Robles "Quan va sortir
el projecte de decret de creació el PN, aquest alcalde va presentar
al·legacions per poder escapçar el perímetre, ja prou
limitat, del futur Parc. Ara, paradoxes dels criteris de Medi Ambient,
serà el president de la Junta Rectora". A més, el càrrec
de direcció de la Junta Rectora podria recaure en la neboda de l'actual
alcalde de La Morera de Montsant, Neus Miró, de qui la PDPNP recorda
"que juntament amb el seu oncle s’ha destacat aquest darrers anys per ser
una de les més aferrissades defensores d’omplir el Montsant aerogeneradors".
El grup ecologista GEPEC
també ha manifestat el seu rotund desacord amb el nomenament de
Josep A. Robles, i qualifica la nominació del president de "topinada"
i "tragi-comèdia bufa ens mans dels alcaldes de CiU. Allò
que per reglament havia d'esdevenir una proposta consensuada de la Junta
Rectora, per nomenar el president, ha estat una burla a la democràcia
participativa atès que no s'havia consensuat d'antuvi (ni s'ha donat
la més mínima possibilitat) amb la majoria de membres representats,
qui havia de ser el/la candidat/a". En relació amb el possible nomenament
de Neus Miró com a directora de la Junta Rectora, el grup ecologista
s'ha manifestat rotundament en contra al.legant que "no es pot deixar la
direcció tècnica i la presidència de la Junta Rectora
del Parc Natural del Montsant en mans de comissaris polítics que
a més a més no saben res de gestió d'espais naturals
i l'únic que veuen de tot plegat és la manera d'aprofitar-se'n".
El GEPEC recorda que Neus Miró ha estat la instigadora de la construcció
de projectes immensos de centrals eòliques al Montsant (ara prohibit
pel decret i mapa eòlic) i que no els hi consta que Neus Miró
tingui cap formació relacionada amb el medi ambient i/o medi natural.
Tot i les crítiques,
el conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, es mostrava optimista després
de la constitució de la junta rectora i assenyalava que "el Parc
Natural de la Serra del Montsant permetrà unir al seu voltant els
esforços que moltes persones i entitats han dut i estan duent a
terme i significa una aposta de futur per a la comarca del Priorat, ja
que impulsa un model de desenvolupament conjunt de la Generalitat i dels
ens locals".
Dimarts 24 de desembre
de 2002, PrioratDigital
Es denuncien
les primeres desforestacions i actuacions agressives dins del Parc Natural
el dia en que es constitueix la seva Junta Rectora
El mateix dia en que es
constituïa la Junta Rectora del Parc Natural de Montsant -ahir dilluns-,
el Gepec va denunciar que els darrers dies "amb el vistiplau de les autoritats
municipals competents i la passivitat d’altres" s'han produït importants
"desforestacions i desmunts al límit del parc natural, dins el terme
municipal de la Morera".
Segons el GEPEC, les obres
efectuades vulneren de forma total el Decret 131/2002, de 30 d’abril, de
declaració del Parc Natural de la Serra de Montsant, i constitueixen
"una greu agressió als valors naturals i paisatgístics d’aquest
recent creat Parc Natural. Aquestes obres per la seva naturalesa i característiques
poden, fins i tot, constituir una vulneració de l'article 330 del
Codi Penal que fa referència a les afectacions als espais
naturals protegits".
Tot i que la intervenció
que s'està duent a terme disposa de la corresponent autorització,
la Secció de Boscos i
Gestió de la Biodiversitat
de la Generalitat ha reconegut que s'ha observat l'incompliment d'algunes
de
les condicions tècniques
establertes a l'autorització, i s'està fent una avaulació
dels danys, a fi de procedir en conseqüència.
Les obres denunciades afecten
una cinquantena d'hectàrees a peu de la carretera entre la Morera
i Cornudella, a la vora del Mas del Racó, on des de fa alguns dies
s’hi estan portant a terme obres d’aterrament d’una vessant pròxima
a la serra major del Montsant. Aquestes actuacions són portades
a terme mitjançant maquinaria pesada i consisteixen en eliminar
totalment la vegetació i remoure tot el terreny, amb la possible
intenció d’aixecar-hi alguna edificació (com un celler) o
de convertir aquest racó del Parc Natural, ocupat per boscos autòctons,
amb noves zones de vinya. El GEPEC adverteix que en cas que les administracions
segueixin sense assumir les seves responsabilitats de defensa activa dels
valors naturals d’aquests espai protegit, el GEPEC-ECOLOGISTES DE CATALUNYA
portarà, els propers dies, aquest tema a la Fiscalia de Tarragona
per tal que sigui aquesta la que actuï per tal de paralitzar les obres,
així com per depurar les responsabilitats d’aquells que en aquest
cas hagin pogut cometre algun delicte, ja sigui contra l’espai natural
del Montsant o ja sigui per haver obviat les seves responsabilitats de
protegir aquest espai.
Dilluns 23 de desembre
de 2002, Marçal Llado, laMalla.net
Montsant: La
creació de vinyes i cellers castiga el jove parc natural del Montsant
Tot i que fa només
set mesos que la serra del Montsant va ser declarada parc natural, durant
aquest període ja ha patit algunes actuacions agressives. La majoria
estan lligades a la proliferació de la vinya, que passa per damunt
del paisatge existent des que el vi del Priorat es cotitza a l’alça.
Ho ha denunciat el Gepec, justament el dia en què es constitueix
a la cartoixa de Scala Dei la junta rectora del parc. Els ecologistes estan
decidits a portar el darrer cas als tribunals.
Entre les agressions que
ha denunciat el Gepec hi ha unes obres que s’estan fent a La Morera del
Montsant (el Priorat) per construir una explotació vinícola,
removent un marge de la serra i eliminant part de la vegetació autòctona.
Els ecologistes opinen que l’actuació vulnera “de forma total” el
decret de declaració del parc, així com el codi penal.
Tot i que les obres s’estan
fent a tocar de la carretera de Cornudella, en un lloc plenament visible,
cap institució ha pres encara cartes en l’assumpte. Tampoc s’ha
posicionat cap dels ajuntaments de la comarca que treballen per impulsar
la carta del paisatge del Priorat, tot i que el resultat és “una
cicatriu important al paisatge magnífic del Montsant”, segons el
Gepec. Temen, a més, que les obres afavoreixin molt l’erosió
i les esllavissades de terra.
L’ocupació de noves
terres per al conreu de la vinya ha augmentat molt en els darrers anys
al Priorat, degut a la puixant cotització del vi de la comarca.
Aquest fet ha perjudicat especialment la zona del Montsant, on molts ajuntaments
han passat per alt la nova condició de parc natural i han permès
la proliferació de les vinyes, acompanyada de deforestació.
Precisament, aquest dilluns
té lloc a Scala Dei la constitució de la junta rectora del
parc natural. Hi participa el conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler.
Dimecres 20 de novembre
de 2002, Y. Fernández, Diari de Tarragona
Comarca: El Parc
Natural de Montsant no figura en las inversiones
El capítulo de inversiones
previstas por la Generalitat de Catalunya en la comarca del Priorat durante
el ejercicio de 2003 es de 10.160.315,76 euros (1.690.534.298 pesetas),
aunque no contemplan el Parque Natural de Montsant, constituido este año.
La partida más importante del presupuesto corresponde al apartado
de mejora de las carreteras, con 5.261.000 euros (873.692.886 pesetas).
Se incluyen aquí la mejora de las curvas más cerradas de
la carretera T-702 en el tramo comprendido entre Escaladei y la Vilella
Baixa, y en una parte cercana a La Bisbal de Falset, así como en
el tramo de la T-712 entre Gratallops y El Lloar. Además, en todos
ellos se reforzará la calzada y se mejorará el sistema de
contención de vehículos y la señalización horizontal
y vertical.
Igualmente, el gobierno catalán
también ha previsto una inversión de 680.080,80 euros para
la mejora del puente sobre el tren de la carretera T-300 y la reforma de
esta vía hasta la variante de Marçà, resolviendo el
problema de anchura que hoy tiene el puente, ya que se ampliará
la calzada a 7 metros de ancho. Los presupuestos contemplan obras como
la construcción del edificio que albergará la sección
de educación secundaria de Cornudella de Montsant, donde también
estudian alumnos de Poboleda, La Morera de Montsant y Ulldemolins. La dotación
económica también llega al IES Priorat de Falset, que finalmente
verá cómo se construye el ansiado gimnasio. La capital del
Priorat también recibirá partidas para la creación
de suelo industrial y la construcción de 14 viviendas sociales en
la Sort de la Fàbrica, y para amueblar el archivo histórico
comarcal, situado en el ala sur del castillo. También hay subvención
para la mejora del barranco de Carcaix, y para la depuradora de Ulldemolins
y la construcción de las plantas potabilizadoras de Torroja, Poboleda
y Porrera, ya en ejecución.
Dissabte 13 de juliol
de 2002, Oriol Aymí, El Punt
P.N. Montsant:
Unió de Pagesos impugnarà la normativa que els deixa fora
del parc natural del Montsant
El sindicat es mostra
indignat pel «menyspreu» de la Generalitat a la seva representativitat
El consens amb què
va néixer el parc natural del Montsant ha acabat per trencar-se.
Quan el conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, va presentar el projecte
el 19 d'abril a Escaladei, totes les forces prioratines van coincidir a
celebrar-ho. Ara, però, el sindicat Unió de Pagesos s'ha
desmarcat d'aquest consens perquè la Generalitat no ha volgut incorporar-los
a l'òrgan de gestió del parc, format per diversos representants
de l'administració catalana, els alcaldes afectats i una associació
de propietaris forestals de la Morera de Montsant. El sindicat ho considera
un menyspreu a la seva representativitat.
El sindicat Unió de
Pagesos impugnarà la normativa que regula la gestió del parc
natural del Montsant tan aviat com es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat
(DOGC). La formació sindical considera que l'òrgan de gestió
del parc no s'adiu amb el grau de representativitat d'Unió de Pagesos
perquè els exclou, i reclama la seva presència en el govern
del parc natural. Segons Unió de Pagesos, la Generalitat ha triat
una associació de propietaris de terrenys forestals de la Morera
de Montsant per defensar els interessos de la pagesia, circumstància
que el sindicat considera poc menys que insultant. En principi, el Departament
de Medi Ambient -que és l'administració que s'encarrega d'impulsar
els parcs naturals- sí que havia previst incloure Unió de
Pagesos en l'òrgan consultiu, de la mateixa manera que també
preveia la inclusió del Grup d'Estudis i Protecció dels Ecosistemes
del Camp (GEPEC). Però des del sindicat Unió de Pagesos
apunten que els òrgans consultius són uns organismes que
no compleixen amb la seva funció i que tracten els assumptes un
cop ja s'han aprovat. Joan Salvador Vernet, des de la secció prioratina
del sindicat, només entén l'exclusió d'Unió
de Pagesos del govern del parc si «el que volen és una gestió
fosca». Vernet recorda que la col·laboració del sindicat
en altres organismes on ha compartit taula amb Medi Ambient, la relació
sempre ha estat positiva.
D'altra banda, aquesta situació
no és nova. Unió de Pagesos també va impugnar per
la mateixa raó el parc natural dels Ports, a Tortosa, i assegura
que la seva exclusió de diferents òrgans de gestió
per part de la Generalitat «és una pràctica habitual».
El conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, va presentar el projecte
del Montsant a finals d'abril a Escaladei, i llavors Unió de Pagesos
va preferir no criticar-lo perquè considera positiu el parc natural
en ell mateix. L'únic que lamenta és la manera com es governarà.
És el desè
parc natural de Catalunya
Les 9.192 hectàrees
que constitueixen el parc natural del Montsant inclouen vegetació
de gran valor ecològic com els boscos de ribera, els prats, i diferent
flora de roca. També destaquen les teixedes i rouredes de roure
martinenc, encara que els alzinars són més comuns a la zona.
A banda del patrimoni natural, el Montsant destaca també pel patrimoni
cultural. Hi ha múltiples ermites, algunes del segle XIII, i també
s'hi han trobat jaciments paleolítics i neolítics. El parc
natural del Montsant és el desè parc natural de Catalunya,
després dels del Cadí-Moixeró, la zona volcànica
de la Garrotxa, el Montseny, Montserrat, el cap de Creus, els aiguamolls
de l'Empordà, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, els Ports i
el delta de l'Ebre.
Dijous 27 de juny
de 2002 , Diari de Tarragona
Recuperació
i millora de les ermites del Parc Natural del Montsant
Les
ermites del Parc Natural del Montsant opten enguany a les subvencions
que el departament de Medi Ambient destina per realitzar diferents actuacions
dins les àrees naturals protegides. L'objectiu és recuperar,
millorar i conservar els espais de cinc ermites ubicades dins el perímetre
del parc natural per tal que els visitants puguin gaudir de serveis bàsics
com papereres, bans, etc. El pressupost previst per aquesta actuació
és de 52.830,16 euros i, si el departament concedeix la subvenció,
es
realitzarà enguany.
Dijous 30 de maig
de 2002. Yolanda Fernandez, Diari de Tarragona
Un incendi crema
tres hectàrees del Parc Natural del Montsant
Un
incendi va cremar ahir tres hectàrees de pi, alzina i matoll de
la serra de les Pinedes, situada entre els termes municipals de Cabacés
i la Bisbal de Falset, dins el perímetre del Parc Natural del Montsant.
El foc, que es va iniciar cap a dos quarts d'una del migdia per causes
que es desconeixen, no va poder ser controlat fins a gairebé tres
quarts de set de la tarda, ja que, tot i ser de «petites dimensions,
la zona incendiada és de difícil accés», segons
fonts dels Bombers de la Generalitat. En les tasques d'extinció
van participar vuit dotacions terrestres, tres avions, dos helicòpters
bombarders i un de comandament dels bombers, que van haver d'obrir un camí
amb una retroexcavadora des del terme de la Bisbal de Falset per poder
arribar al foc amb mitjans terrestres. Aquest és el primer incendi
que es declara enguany al Priorat. L'alcalde de Cabacés, Josep Robles,
assenyala que «els òrgans de govern del Parc Natural del Montsant
hauran de buscar mesures correctores i conscienciar la població
perquè no es repeteixin els fets d'ahir. Els mitjans actuals són
insuficients, i en qualsevol moment pot tornar a passar».
Dimecres 29
de maig de 2002, Xavier Miró-El Punt
ERC vol fer del
Montsant, les muntanyes de Prades i la serra de la Llena un únic
parc natural
Insinua
que el govern català ha protegit tot sol el Montsant per la pressió
eòlica
El Montsant, les muntanyes
de Prades i la serra de la Llena han de ser un únic espai natural.
Ho defensa ERC, que ho qualifica de proposta de govern amb vista a les
pròximes eleccions catalanes. Els republicans creuen que el govern
català ha declarat parc natural la serra del Montsant per protegir
l'espai de la pressió eòlica. El diputat republicà
Xavier Vendrell creu que el govern de Pujol s'ha equivocat donant a la
declaració la funció que correspondria al mapa eòlic.
Les muntanyes de Prades
i les serres del Montsant i la Llena formen una unitat natural que s'ha
de protegir i gestionar de manera conjunta. ERC espera formar part del
pròxim govern de la Generalitat per fer realitat un únic
parc natural en aquests espais. Serien prop de 30.000 hectàrees
i 25 municipis del Priorat, el Baix Camp, l'Alt Camp, la Conca de Barberà
i les Garrigues. Tot i que el govern de CiU ja ha declarat parc natural
la serra del Montsant i aviat farà el mateix a les muntanyes de
Prades, ho farà en dos projectes separats pel que fa a la protecció
i la gestió dels espais. El diputat republicà Xavier Vendrell,
responsable mediambiental del partit, creu que el govern català
s'ha equivocat declarant tot sol la figura de protecció per al Montsant.
Segons ell, la Generalitat ho ha fet per protegir la serra de la pressió
eòlica. Cal recordar que l'empresa Tàrraco Eòlica
projectava dues centrals eòliques al bell mig de l'espai i que,
finalment, s'ha consensuat l'emplaçament dels aerogeneradors en
la perifèria de la serra. Vendrell afirma que a la declaració
de parc natural no li correspon aquest paper. «Això ho ha
de determinar el mapa d'implantació de l'energia eòlica»,
afegeix Vendrell. Els republicans diuen que s'han de compensar els municipis
que fan l'esforç conservador. En aquest sentit, Vendrell defensa
que no es pot acceptar el que passa al parc natural de Cadí-Moixeró,
on els gestors han d'arreglar les pistes perquè els municipis no
tenen diners per fer-ho. La promoció del turisme als espais ha de
ser la prioritat del govern. Aquesta explotació turística
ha de ser compatible amb la conservació. En aquest sentit, Vendrell
diu que, per exemple, s'han de decidir quins barrancs són aptes
per fer barranquisme i quins s'han de tancar a la pràctica de l'esport
per la seva situació delicada. Als municipis del parc natural s'hi
ha de poder desenvolupar qualsevol activitat sempre que sigui modèlica
respecte de l'entorn. Així, el president del partit a Reus, Àngel
Cortadelles, posa l'exemple de la producció d'oli ecològic
a Ulldemolins.
Diumenge 5 de maig
de 2002, La Vanguardia
El Montsant arranca.
El Priorat recibe con
esperanza el parque natural, aunque no faltan voces críticas. Viticultores,
casas de payés y ecologistas alaban la reciente creación
de la zona protegida del Montsant, de la que recelan algunos pastores,
cazadores y agricultores
Vino, turismo rural, nueva
carretera y, ahora, el parque natural. Los municipios situados al abrigo
de la sierra del Montsant ven la creación de la reserva protegida
como un revulsivo económico para sus municipios y para todo el Priorat,
comarca que progresivamente va dejando de lado su condición de deprimida.
Son muchos los que consideran que esta figura legal de protección
atraerá a más visitantes y, al mismo tiempo, velará
por el correcto uso social del macizo. Pero también los hay reticentes
con la creación del parque, precisamente por el mayor control que
a partir de este momento habrá de las actividades que se llevan
a cabo en sus 9.191 hectáreas. Las críticas inciden también
en la escasa información que, según algunos afectados, han
obtenido de la Administración. El parque natural del Montsant, el
tercero de la provincia de Tarragona después del delta del Ebro
y los Ports de Tortosa-Beseit, fue aprobado el pasado miércoles
por la Generalitat.
Estas son algunas opiniones
manifestadas entre diversos sectores afectados por su constitución.
VINO Y
MEDIO AMBIENTE. "La declaración de la sierra del Montsant como parque
natural servirá para que la calidad de los vinos se asocie aún
más a la calidad medioambiental de la zona de producción",
opina Ricard Passanau, miembro del consejo regulador de la denominación
de origen Priorat. Este viticultor de la Morera de Montsant no cree que
el número de visitantes se incremente mucho tras la aprobación
del parque, pero sí considera que ayudará a mantener la población.
Según añade, "ahora es el momento de mejorar las comunicaciones
telefónicas y de Internet en la comarca".
ESPALDARAZO
AL TURISMO. Desde la residencia-casa de payés que regenta Maria
Loreto Borrull se divisa un rocoso y agreste Montsant. Esta vecina de Ulldemolins
se muestra "totalmente a favor de que se hagan cosas en la comarca" y más
si, como cree que pasará con la creación del parque natural,
comportan más visitantes. Su negocio, abierto hace poco más
de un año en la Vall del Silenci, hubiera sido ruinoso en otros
tiempos, pero no hoy. "Cada vez hay más turismo, pero esta zona
nunca dejará de ser tranquila", afirma.
CAZADORES
DESORIENTADOS. "Estamos enfadados, y no por que se haya creado el parque
natural, sino por la poca información que se nos ha dado", destaca
Jaume Pizarro, presidente de la asociación de cazadores de Cornudella
de Montsant. El responsable de esta entidad de 64 miembros explica que
"los socios me preguntan sobre lo que representará el parque y no
sé que responderles; no nos han convocado a ninguna reunión
para explicárnoslo". Afirma que, sin ser parque, las muchas normas
que
se imponen a los cazadores "hará que acabemos dejando la caza".
Pizarro destaca la aportación de los cazadores a la preservación
del entorno: "Respetamos a los animales que no se pueden cazar, repoblamos
con especies la zona y arreglamos los caminos".
PAYESES
EN EL PARQUE. "Del parque sólo espero cosas positivas, y no creo
que la Administración nos ponga trabas, que ya bastante difícil
es poder vivir de la agricultura", cuenta Eduard Vernet, un joven payés
de Margalef. Parte de sus olivos, melocotoneros y almendros están
en terrenos del parque. Y ahora se prepara para plantar también
viña.
Piensa que la nueva zona
protegida animará la comarca, "pero no debemos esperar que nos salve
la vida", y cree que "el parque debe ir acompañado de la mejora
de carreteras". Ricardo Martí, un payés de Porrera que posee
cultivos junto al parque, relata que "los del parque nos convocaron para
explicarnos qué era un parque natural y no se
presentaron; después
nos llamaron para otra reunión y, como la gente estaba escamada
por el plantón, no acudió nadie".
BOMBEROS
A PUNTO. Josep Maria Bru, un bombero residente en Cabacés, considera
que la declaración de parque natural conllevará un mayor
control para evitar incendios, si bien resalta que "ya hace tiempo que
se arreglan pistas, se repuebla el bosque y se protege la sierra del Montsant".
LA QUEJA
DEL PASTOR. "Estoy de acuerdo en que protejan plantas y especies en peligro
de desaparecer, pero que se den cuenta de que nosotros, los pastores, también
estamos en vías de extinción", afirma Juan Alegre, pastor
de un rebaño de 900 cabras que pacen en el corazón de la
sierra. Según añade, "me parece mal que las cosas se hagan
sin el consentimiento de propietarios y otras personas afectadas".
ECOLOGISTAS
Y MOLINOS. Roger Pascual, portavoz de la Plataforma per a la Defensa del
Patrimoni Natural del Priorat, manifiesta que el parque "estará
mejor atendido en el aspecto medioambiental y diversificará la economía
comarcal", aunque puntualiza que hará falta un esfuerzo inversor
en infraestructuras turísticas. Pascual destaca que la gente "asocia
el parque con restricciones, pero sólo habrá alguna sobre
acampadas y, eso sí, deberá desaparecer la invasión
de motos en la montaña". La entidad fue una de las firmantes del
acuerdo para que sólo se instalen dos parques eólicos en
la comarca, en Margalef y Cabacés, pero no dentro del parque.
LA ADMINISTRACIÓN.
Para el alcalde de La Vilella Alta y presidente del Consell Comarcal del
Priorat, Jordi Argilés (CiU), "el parque es una marca de calidad
que atraerá más turismo, pero sin masificaciones, lo que
no sería positivo". Argilés señala que ni pastores,
ni "boletaires" ni otros sectores productivos tienen por qué verse
afectados, aunque sí se restringirá el acceso a vehículos
motorizados. La delegada de Medi Ambient de la Generalitat en Tarragona,
Maria Jesús Vila, destaca que "el parque no comportará ninguna
restricción más de las que ya podía haber hasta ahora,
que era zona PEIN". La calificación de parque es, pues, el marco
legal de coordinación y seguimiento de todas las medidas conservacionistas.
Vila destaca que un parque natural no se rige con los mismos criterios
que un parque nacional (como el de Aigüestortes, en el Pirineo), "más
restrictivos y conservacionistas".
ANÁLISIS (article
de Rafel López-Monné)
Una esperada oportunidad
Se asegura que fueron las
fotografías de William H. Jackson las que acabaron de convencer
al Congreso y al presidente norteamericano Ulises S. Grant para que firmara
en marzo del año 1872 el acta de creación del parque nacional
de Yellowstone. Se iniciaba así la historia de los espacios protegidos,
a la que se añade la reciente declaración del Montsant como
parque natural, aunque con algunas diferencias.
Con la creación de
los primeros parques, los norteamericanos pretendían segregar de
los acelerados cambios que se estaban sucediendo algunas áreas vírgenes
de su inmenso país; mientras en Europa y en Cataluña ya por
aquel entonces no quedaba apenas un palmo de naturaleza salvaje. Además,
existe una diferencia sustancial de escala, el parque de Yellowstone tiene
896.808 hectáreas y el del Montsant, poco más de 9.000.
Para los estadounidenses
la protección de los primeros espacios naturales fue un acto de
filantropía, incluso de orgullo nacional; en nuestro caso se trata
casi de pura necesidad, porque lo cierto es que las dimensiones de esto
que llamamos Cataluña son bastante más humildes. Desde los
poco más de 1.000 metros de la Roca Corbatera, la cumbre más
alta de toda la sierra del Montsant, la vista alcanza dos extremos del
país, los Pirineos y los Ports de Tortosa-Beseit.
Un tesoro natural
Los parques naturales son,
fundamentalmente, una herramienta que puede contribuir a ordenar nuestro
querido y pequeño país y aportar también un poco de
sentido común al vertiginoso desarrollo en el que estamos metidos
en estos tiempos que corren. El reto es verdaderamente serio porque somos
muchos, vamos muy deprisa y además cada vez tenemos mayor capacidad
para transformarlo todo. Por esta razón el macizo del Montsant es
ahora más que nunca un verdadero tesoro, y no solamente por lo que
a biodiversidad se refiere.
Los objetivos
El fuerte carácter
de su agreste paisaje, la belleza de la desnudez de sus paredes y cumbres,
la espiritualidad y serenidad que históricamente ha destilado esta
montaña situada en la comarca del Priorat han acabado por convertir
la sierra del Montsant en todo un símbolo, en un espacio cultural
estrechamente ligado a la identidad de las personas que habitan en sus
pies, y estrechamente unido también a la experiencia vital de muchos
de los visitantes que alguna vez han recorrido sus bellos parajes.
Según reza la legislación
actual, el cometido de los parques naturales no es solamente la protección,
sino el fomento de un desarrollo que permita conservar precisamente los
valores de estos espacios. Más allá de esta declaración
de intenciones, los presupuestos que los poderes públicos destinen
a la gestión de este nuevo parque natural -el tercero de las comarcas
de Tarragona después del del delta de l'Ebre y el de los Ports-
mostrarán el grado de responsabilidad, honestidad y compromiso de
la Administración.
El parque natural debe ser
mucho más que una mera etiqueta promocional; su declaración
como tal es toda una oportunidad para un territorio que la merece con creces
y para un país que con demasiada frecuencia malvende su patrimonio
por un plato de lentejas, frías, tristes y además de bote.
Dimecres 1 de maig
de 2002, Diari de Tarragona
La Generalitat
converteix la serra del Montsant en el desè parc natural català
La zona protegida comprèn
9.192 hectàrees de nou municipis del Priorat
Tal com s'havia anunciat,
el govern de la Generalitat va aprovar ahir la creació del Parc
Natural de la Serra del Montsant, que inclou 9.192 hectàrees a la
comarca del Priorat i es converteix en el desè parc natural en territori
català. El govern de la Generalitat va aprovat ahir la creació
del desè parc natural català a la serra del Montsant, el
qual inclou més de 9.000 hectàrees ubicades als termes municipals
de la Bisbal de Falset, Cabacés, Cornudella de Montsant, Margalef,
la Morera de Montsant, Ulldemolins, la Vilella Alta, la Vilella Baixa i
la Figuera. En la roda de premsa posterior a la reunió del consell
executiu, el conseller en cap, Artur Mas, va anunciar que el nou
parc natural, que disposarà d'un espai de 9.192 hectàrees,
serà el tercer de la demarcació de Tarragona, juntament amb
el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l'Ebre. Mas va
destacar que la serra del Montsant compta amb «una gran diversitat
biològica» i disposa «d' una de les principals reserves
de la fauna del litoral mediterrani», que s'ha conservat «intacta»
al llarg dels anys gràcies al «particular relleu de la serra
i la seva complicada orografia». Segons va explicar el conseller
en cap, la declaració de parc natural «permetrà la
conservació d'aquest espai fent-ho compatible amb l'aprofitament
ordenat dels seus recursos i de les activitats dels seus habitants».
Artur Mas va recordar també que la zona del Montsant ja comptava
amb un cert grau de protecció, ja que estava inclòs al Pla
d'Espais d'Interès Natural aprovat el 1992 per la Generalitat de
Catalunya. L'aprovació del Parc Natural del Montsant, un projecte
reclamat des de feia anys per la comarca, ha estat molt ben valorada per
la Plataforma del Priorat, que considera aquesta decisió «una
primera victòria molt important quant a l'exclusió del seu
perímetre del futur mapa eòlic de Catalunya». Tot i
així, la portaveu de la Plataforma, Roser Vernet, recorda que, per
arribar a l'acord del Priorat, es va concedir la instal.lació d'una
central eòlica a la zona d'Espadelles, situada al terme de Margalef
a tocar del parc natural, la qual «haguéssim preferit que
també s'hagués inclòs a com espai protegit»
22/04/2002 , El País
Medio Ambiente
logra el consenso en la creación del parque del Montsant
La posibilidad de que en
la zona se instalen molinos de viento ha generado polémica
LALI CAMBRA - Tarragona
El Departamento de Medio
Ambiente de la Generalitat ha conseguido consensuar la constitución
del parque natural del Montsant -el tercero en Cataluña- con los
ayuntamientos del Priorat afectados, los grupos ecologistas, las asociaciones
de cazadores y la mayoría de grupos con intereses económicos
y culturales en la zona. El propio consejero de Medio Ambiente, Ramon Espadaler,
ha anunciado que antes de que acabe este mes se aprobará el decreto
de constitución del parque.
Éste ocupará
una superficie de más de 9.000 hectáreas en las que se encuentran
los municipios de Cabacés, La Bisbal de Falset, la Figuera, Cornudella
de Montsant, La Morera de Montsant, Ulldemolins, La Vilella Alta y la Vilella
Baixa. El espacio protegido está integrado por siete macizos con
un sistema calcáreo en el que la erosión de la lluvia ha
facilitado la proliferación de cuevas y fuentes naturales. Además
de los bosques de ribera, destacan los robledos y bosques de encinas, y
en la zona habitan 77 especies de animales protegidos, entre los que destacan
el águila dorada o perdicera, el halcón peregrino o el gato
salvaje. Entre su patrimonio arquitectónico se encuentra la magnífica
Cartuja de Escaladei.
Uno de los elementos que
más polémica ha generado es la posibilidad de que en el futuro
parque, cuyo decreto recogerá 'la necesidad de conservar los valores
naturales para que sea compatible la explotación económica
de sus recursos y el mantenimiento de las actividades tradicionales', se
instalen centrales de creación de energía mediante molinos
de viento. El propio Consejo Comarcal del Priorat se ha manifestado en
contra de este proyecto en diversas ocasiones.
Espadaler ha recalcado que
si se mantiene el 'espíritu de colaboración' entre todas
las partes implicadas 'se puede mirar el futuro del parque con optimismo'.
El objetivo, según el consejero, es que este espacio natural sea
un elemento de dinamismo social y económico, así como de
vertebración del desarrollo sostenible de los municipios y la comarca
del Priorat, al tiempo que garantice la conservación de los valores
naturales del espacio.
Dissabte 20 d'abril
de 2002, El Punt
El parc natural
del Montsant neix amb el consens de totes les veus del Priorat
El conseller de Medi Ambient
es va asseure a la taula amb alcaldes, proteccionistes, viticultors, sindicalistes
i caçadors
El conseller de Medi Ambient,
Ramon Espadaler, ha aconseguit el consens de tots els agents del Priorat
per fer realitat el parc natural de la serra del Montsant. El primer gest
de bona voluntat el va fer ell, encara que per una altra qüestió.
Quan va estrenar el càrrec, va acceptar reunir-se amb els ecologistes
i la plataforma proteccionista de la comarca per acostar posicions respecte
del mapa eòlic. El mateix dia que la comissió jurídica
donava el vistiplau al decret de declaració del parc natural de
la serra prioratina, ahir, Espadaler s'asseia a la taula amb els alcaldes,
el president del Consell, el GEPEC, la plataforma, Carrutxa, els caçadors,
la Unió de Pagesos i el Consell Regulador de la DO Priorat. El conseller
ho va celebrar: «N'hem estat capaços.»
Hi ha ganes i il·lusió
de protegir el Montsant i aprofitar una oportunitat històrica per
dinamitzar econòmicament la comarca. El més
difícil ve ara, i
els alcaldes, els pagesos i els proteccionistes ja avancen que exigiran
compromisos i inversions per fer realitat el que un parc natural pot suposar
per a la comarca. Però el conseller de Medi Ambient no vol deixar
de celebrar que el pas més important s'ha fet amb el diàleg
de totes les veus del territori: «No volia portar un decret de creació
del parc al govern sense haver fet el que hem estat capaços de fer
avui.» El 30 d'abril, l'executiu aprovarà el decret, i quan
es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat, el Montsant ja serà
parc natural. Tothom estava content, però Espadaler i la delegada
territorial del departament, Maria Jesús Vila, més que ningú,
probablement. La trobada havia anat molt millor del que s'esperaven. Cadascú
va exposar les il·lusions i els temors pel pas que es feia, però
els expressaven al costat d'algú altre que tenia il·lusions
i temors diferents i, de vegades, contraposats. El conseller va afirmar:
«El parc funcionarà si tots som capaços de fer el que
hem fet avui: sumar des de la discrepància.» Quan el parc
sigui una realitat imminent, les institucions i entitats implicades escolliran
els representants per a la junta rectora i el consell.
Disset persones a la junta
La junta rectora del parc
estarà integrada per disset persones de les institucions i les entitats.
El consell el formaran trenta-cinc
representants, onze de la
Generalitat, onze dels ajuntaments i el Consell Comarcal, i tretze de les
entitats. Els ecologistes del
GEPEC i els conservacionistes
de la plataforma hi podran tenir els seus al costat dels caçadors,
el sindicat agrari, la DO i els
etnòlegs. Després
caldrà aprovar el primer pla d'actuació i el primer pressupost.
Dissabte 20 d'abril
de 2002, Diari de Tarragona
El govern de
la Generalitat aprovarà el 30 d'abril el decret de creació
del Parc Natural del Montsant
El conseller de Medi Ambient
de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler, portarà al govern
de la Generalitat el decret de creació del Parc Natural del Montsant
el pròxim 30 d'abril. Espadaler ho va anunciar ahir a la Cartoixa
d'Scala Dei després de reunir-se amb els alcaldes dels nou municipis
que formaran part del parc (la Bisbal de Falset, Cabacés, Cornudella
de Montsant, Margalef, la Morera de Montsant, Ulldemolins, la Vilella Alta,
la Vilella Baixa i la Figuera) i amb les entitats i associacions que han
fet aportacions al projecte per la via d'alálegacions (la Plataforma
per la Defensa del Priorat, Carrutxa, Unió de Pagesos, Gepec, Federació
de Caçadors i particulars).
Espadaler ha titllat la
trobada de «molt important, perquè hem estat capaços
de seure tots plegats i donar un impuls definitiu a la
creació del Parc
Natural del Montsant. Aquest parc és quelcom més que un decret,
és un àmbit de complicitat i avui ha estat així».
El conseller de Medi Ambient, que estava acompanyat per la delegada d'aquest
departament a Tarragona, Maria Jesús Vila, també va assegurar
que el futur Parc Natural del Montsant «ha de significar protecció
d'un espai privilegiat com aquest i ha de servir com a dinamitzador i motor
de la comarca del Priorat». Tot i les al.legacions aportades al projecte
inicial -que va ser presentat per l'anterior conseller de Medi Ambient,
Felip Puig, ara fa un any-, Ramon Espadaler va deixar clar que «s'han
incorporat alguns aspectes, però les alálegacions no han
estat moltes ja que el projecte va néixer amb molt de consens».
El conseller de Medi Ambient també va voler treure ferro al comunicat
que van fer públic els alcaldes afectats ara fa un mes i en el qual
denunciaven l'estancament del projecte. «Cada procés requereix
el procés que requereix, i també el seu temps», digué.
La gestió del parc
Respecte a la futura gestió
del Parc Natural del Montsant, Ramon Espadaler va informar que «els
ajuntaments i les entitats també
hi seran presents».
En aquest sentit, es formarà una junta gestora de 17 persones en
la que estaran representades les administracions -local i autonòmica-
així com la societat civil. A més també es formarà
un consell amb 37 membres amb representació de les mateixes parts.
El futur Parc Natural del Montsant afectarà nou termes municipals
i tindrà una superfície de
9.192 hectàrees de
la comarca del Priorat. Serà el tercer que hi haurà a les
comarques tarragonines, després del Parc Natural del
Delta de l'Ebre i del dels
Ports de Tortosa Beseit.
Divendres 19 d'abril
de 2002, El Punt.
El conseller
de Medi Ambient es reuneix amb els alcaldes del parc del Montsant
El
conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, visitarà avui el Priorat
per entrevistar-se amb els alcaldes afectats per la declaració de
parc natural de la serra del Montsant. El conseller es reunirà amb
els màxims responsables municipals i els representants de les entitats
«implicades en la creació del parc natural», segons
informa una nota oficial del departament de la Generalitat. Es tracta de
la primera visita oficial d'Espadaler des que va assumir la conselleria
afectada per alguns dels projectes més polèmics i difícils.
El departament ha d'aprovar el nou mapa eòlic que, per la proliferació
de projectes, afecta especialment les comarques de l'Ebre i el Priorat.
A més, té sobre la taula el repte d'impulsar el parc natural
de la serra del Montsant.
Dissabte, 30
de juny de 2001, Diari de Tarragona.
Felip Puig confia
que el Parc Natural del Montsant serà realitat aquest any.-
El conseller de Medi Ambient
es va reunir ahir a Cabacés amb els alcaldes, propietaris forestals
i altres agents implicats en el projecte de Parc Natural del Montsant per
recollir les seves inquietuds de cara al reconeixement definitiu d'aquest
espai protegit. El
projecte de parc natural
ha sortit a informació pública i podria estar aprovat a final
d'any. Aquest parc, d'una extensió de més de
9.000 hectàrees,
serà el tercer de la província de Tarragona, després
del Parc Natural del Delta de l'Ebre i del recentment aprovat
dels Ports.
El conseller va mantenir
una trobada amb els nou alcaldes del Priorat afectats per aquest projecte,
a la qual també van assistir
responsables d'entitats
i de propietaris de la zona. La reunió arribà un dia després
que el Diari Oficial de la Generalitat publiqués
l'ordre per la qual aquest
projecte se sotmet al procés d'informació pública.
Felip Puig es va mostrar confiat que, un cop respostes
les al·legacions
que es puguin presentar al projecte, el Parc Natural del Montsant pugui
ser una realitat abans d'acabar l'any. El Parc Natural del Montsant afectarà
nou municipis del Priorat (Margalef, la Bisbal de Falset, Cabacés,
Ulldemolins, la Figuera, la Morera del Montsant, Cornudella del Montsant,
la Vilella Alta i la Vilella Baixa) i comprendrà una superfície
de 9.192 hectàrees.
Serà el tercer que
es creï a la província de Tarragona, després del Parc
Natural del Delta de l'Ebre i el del recentment creat dels
Ports. Aquest any, el Govern
ja s'ha compromès a destinar 70 milions de pessetes a aquest projecte,
als quals caldrà afegir les
dues línies d'ajuts
destinades a municipis de tot Catalunya inclosos en espais protegits, pressupostades
en 280 milions de pessetes, els beneficiaris de les quals són els
propietaris forestals i els propis ajuntaments.
Un consorci
Els municipis afectats pel
nou parc constituiran un consorci que canalitzarà altres ajudes
procedents de la Unió Europea, així
com del finançament
privat. Entre les primeres actuacions previstes hi ha la creació
d'un centre d'activitats de muntanya a la
Morera, un centre de visitants
del Priorat a Cabacés, la reforma de la Casa Abadia com a alberg
a Margalef i impulsar zones de
lleure. El conseller
Puig
va afirmar ahir a Cabacés que el procés de creació
del parc ha de ser «molt consensuat. Els parcs naturals són
figures molt importants per a la protecció del patrimoni natural
de Catalunya, però sobretot han de ser molt importants, acceptats
i sentits per la gent que hi viu». El responsable de Medi Ambient
considera que la proposta de parc natural no ha de donar només resposta
«a les il·lusions de protecció de la natura dels ecologistes
o dels ciutadans de Barcelona, sinó que ha de donar resposta a les
necessitats de la gent que hi viu».
Els alcaldes de la zona
consideren positiva la creació del parc natural, però en
la reunió d'ahir es van fer evidents «dubtes sobre si el parc
serà restrictiu i permetrà tallar pins o arbres, fer plantacions
de vinyes o d'oliveres, i si es podrà caçar. En definitiva,
el parc natural reafirma que es podran fer totes aquestes activitats, lògicament
amb una certa regulació, però per un altre costat tindrem
compensacions econòmiques que ens podran arribar a través
de subvencions», va dir Jordi Argilès, alcalde de la Vilella
Alta.
Energia eòlica
En la seva visita al Priorat,
el conseller Puig també va parlar de l'energia eòlica. Va
assegurar que el nou mapa eòlic serà sotmès a informació
pública «molt aviat», després de diverses reunions.
«En principi i majoritàriament, en els nous parcs naturals
no hi haurà parcs eòlics, però hem de veure també
a la resta del territori com potenciem aquesta energia». En la seva
visita al Priorat, el conseller de Medi Ambient també va visitar
la zona de la finca Conesa, on s'estan duent a terme els treballs de preparació
per tal que, a partir del mes de setembre, es pugui reforestar aquesta
zona, afectada pels incendis de l'any 1992.
Dimecres, 13 de juny
de 2001, Diari de Tarragona:
El Montsant,
a l'espera de ser parc natural.-
La serra del Montsant
es podria convertir a finals d'aquest any en el tercer parc natural de
la provincia de Tarragona, després que ahir la Generalitat aprovés
la creació del Parc Natural dels Ports, que serà el segon
més gran de Catalunya amb 35.110 hectàrees. Com en el cas
dels Ports, afectarà a nou poblacions, encara que la seva superficie
equivaldrà pràcticament a només un terç del
Parc Natural dels Ports. El parc del Montsant tindrà 9.192 hectàrees,
ubicades totes a la comarca del Priorat, veina de les Terres de l'Ebre.
Com amb Els Ports, la Generalitat ha alegat, a l'hora de notificar la futura
creació del parc natural, l'elevat interès paisagístic
y biológic de la zona. El Departament de Medi Ambient considera
aquesta serra, junt a Els Ports, el reducte de fauna més important
de les comarques meridionals de Catalunya. El patrimoni arquitectònic
y arqueològic del Montsant, com Escaladei y l'abric dels Colls,
seràn també un element destacat que haurà de ser cuidat
en aquest parc.
Dijous, 19 d'abril
de 2001, Diari de Tarragona.
El Montsant,
per fi serà Parc Natural.-
Mas anuncia la creació
d'un nou parc natural al Montsant . El conseller en cap diu que, definitivament,
no s'hi instal·larà cap central eòlica. L'executiu
català ja ha pres una determinació: el Montsant serà
parc natural i no s'hi podran construir centrals eòliques. El conseller
de Medi Ambient va ratificar dimarts, durant la reunió del Govern
català, que no hi haurà cap implantació d'energia
eòlica en aquesta serralada. Redacció.- Així ho ha
decidit ja el Govern de la Generalitat, que permetrà la instal·lació
d'aerogeneradors en altres indrets però no al Montsant. Per compensar
d'alguna manera els ajuntaments de la comarca que no podran disposar d'aquestes
instal·lacions, el Govern ha decidit crear un nou parc natural al
Montsant, segons va explicar ahir el conseller en cap, Artur Mas.
«El fet que ajuntaments directament afectats com Margalef, Cabacés
o la Morera de Montsant no puguin obtenir projectes de futur pel que fa
a l'energia eòlica, ho compensarem creant un parc natural al Montsant,
de manera que aquests municipis del Priorat puguin tenir una bona font
d'atracció turística de cara al futur», va assegurar
Mas. El conseller en cap va afegir que encara està per definir el
conjunt del nou mapa eòlic que s'està elaborant després
que el passat 8 de març el Parlament català decidís
instar el Govern a retirar l'anterior. El conseller de Medi Ambient, Felip
Puig, ja ha avançat que aquest mateix any s'invertiran entre 50
i 100 milions de pessetes en aquest projecte de parc natural. Abans d'acabar
el mes, el departament presentarà la proposta i començarà
a parlar amb els alcaldes afectats per crear un consorci que haurà
de gestionar la figura de l'espai i començar «a concretar
ja un programa d'actuacions i d'inversions amb els alcaldes dels ajuntaments».
Felip Puig també va apuntar que hi haurà compensacions per
als propietaris afectats. Segons el conseller de Medi Ambient, el nou mapa
eòlic s'està acabant de realitzar i es presentarà
el proper mes de maig al Parlament. El nou document serà molt més
restrictiu i impedirà la producció d'energia eòlica
dins dels parcs naturals. Tot i que Felip Puig ha anunciat que els futurs
parcs naturals tampoc disposaran d'energia eòlica, també
ha apuntat que la Generalitat no renuncia al fet que, tot mantenint criteris
restrictius, en alguns espais naturals protegits que no tinguin el rang
de parc natural es puguin instal·lar centrals eòliques amb
el preceptiu estudi d'impacte ambiental. El conseller de Medi Ambient de
la Generalitat ha assegurat que Catalunya ha d'apostar decididament per
l'energia eòlica i per la progressiva substitució de les
fonts energètiques contaminants. |