Dilluns
10 de novembre de 2003, Oriol Aymí, La Vanguardia - Tarragona
Cornudella de
Montsant: Pastoreando cabras entre críticas. El único pastor
del Montsant causa malestar entre sectores ecologistas
Son 1.300 cabras y tiran
al monte del Camp de Tarragona que quizás ha generado más
discusiones hasta que se ha convertido en parque natural: el Montsant.
Las cabras de Joan Alegre, el único pastor que manda su rebaño
por esta tierra, han despertado la última discusión en el
seno de la junta rectora del parque. Mientras el sector ecologista critica
la erosión, a su entender excesiva, que sufre la escasa vegetación
del Montsant y abogan por limitar la actividad de tanta cabra, la dirección
del parque natural opta por negociar con Alegre las zonas a las que puede
llevar su rebaño, en una rotación que permita regenerar la
vegetación.
Pero las críticas
no acaban aquí. Acusan al pastor de haberse construido un corral
en lo alto de la montaña, donde habitualmente guarda su rebaño
y donde esporádicamente duerme Alegre, que embrutece el paisaje
y cuya legalidad pone en duda el biólogo y miembro de la junta del
parque, Roger Pasqual. “También los excursionistas de fin de semana
dejan basura”, replica este pastor originario de Villaroya de los Pinares
(Teruel), y dice que estaría dispuesto a adecentar el corral, y
cambiar la actual chapa de uralita por unas maderas más acordes
en una zona protegida siempre que reciba ayudas económicas.
La gerente del parque natural,
Neus Miró, admite el “exceso” de pastoreo que provocan las cabras,
pero se muestra contundente: “No podemos echar a alguien que forma parte
del territorio. Sí tenemos que educarlo y concienciarlo”. Alegre
tiene 45 años y dos hijos pequeños. La vida le ha sonreído
en lo personal desde que llegó a Cornudella hace cinco años,
y no entiende las críticas. Para él, que paga religiosamente
un arrendamiento anual a los propietarios de los terrenos por donde circulan
sus cabras, el pastoreo es bueno para la montaña. “Me entero de
todo lo que pasa. El personal del parque me pregunta cómo está
tal camino o tal otro...”, dice. A diario sube y baja en coche la montaña,
donde ahora se limitará la presencia de vehículos con motor.
“Ahora están criando
unas 200 cabras; cada día subo unos 1.000 kilos de pienso”, dice.
Cuando los cabritos tengan el peso adecuado, Alegre los venderá.
“Es una vida muy esclava”, señala. Este pastor hijo de pastores
reclama para él un sitio dentro del parque natural, y recuerda que
cuando llegó, hace ocho años, ningún rebaño
se paseaba por la zona.
Dimecres 5 de novembre
de 2003, Diari de Tarragona
Mejora del entorno
natural del Montsant
El Parc Natural del Montsant
ofrece gran cantidad de oportunidades turísticas y de ocio para
todos aquellos aficionados al senderismo. Con vistas a mejorar estas prestaciones
funciona en Cabacés la Casa d'Oficis Senders del Montsant, con 16
participantes.
Este segundo programa se
desarrolla con el objetivo de formar especialistas técnicos en gestión
integrada de espacios naturales y monitores de senderos, a través
de dos módulos que se cursan a lo largo de un año.
El primero, Gestió
integrada d'espais naturals, trata temas relacionados con los trabajos
propios de gestión integrada de recursos naturales y paisajísticos,
como la recuperación de senderos, vigilancia, mantenimiento y protección
del medio natural y productivo.
El segundo, Monitor de senders
de natura, desarrolla temas de monitorización, reconocimiento, detección
e investigación de los recursos y posibilidades turísticas
de un área determinada, con la elaboración de planes de comercialización
de productos, rutas, itinerarios, monumentos, etc,... Profesionales de
este tipo permitirán mantener espacios que conforman el patrimonio
paisajístico propio de la zona y, por lo tanto, un atractivo cultural
y turístico tan importante como son los senderos del Parc Natural
de la Serra del Montsant, destinándolos, entre otras cosas, a finalidades
turísticas y actividades de ocio.
Ambos módulos tratan
también temas comunes, como el estudio de la fauna y la flora, la
elaboración de herbarios, la cartografía de la zona y orientación
en los mapas, a fin de convertirse en verdaderos expertos de la zona.
Este taller está
promovido por la Subdirecció General d'Afers Laborals i d'Ocupació
del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme de
la Generalitat de Catalunya, por el Fondo Social Europeo, y por la Diputació
de Tarragona, además de colaborar también el Parc Natural
del Montsant.
Dimarts 4 de novembre
de 2003, PrioratDigital
La Morera de
Montsant: Els bombers rescaten 12 persones perdudes al Montsant
La recerca va començar
a les 20'30 h. de diumenge. A quarts d'1 de la matinada del dilluns
els bombers van localitzar el grup i a les 5 de la matinada arribaven tots
sans i estalvis a La Morera
Un grup de 12 persones va
ser rescatat la matinada d'ahir dilluns pels bombers després d'haver-se
perdut en ple Montsant diumenge en caure la nit. En les tasques de recerca
van participar bombers dels parcs de Cornudella de Montsant i Reus.
Les dotze persones que formaven
el grup son membres del GEPEC, i havien començat la sortida pel
Montsant el diumenge al matí, deixant els vehicles a La Morera per
continuar a peu pel grau de l'Agnet. Durant el recorregut, els ecologistes
tenien previst visitar la Cova de l'Os, el Pont Natural, el Tros del Celestí
i la Font de les Canaletes, entre d'altres indrets. De camí de tornada,
amb la nit a sobre i envoltats d'un paisatge que estava força canviat
a causa de la vegetació de la tardor, el grup va cometre un error
i va agafar un camí equivocat. Una vegada percatats d'aquesta situació,
immersos en la nit i davant la possibilitat d'haver de vagar infructuosament
per la muntanya, van decidir avisar a Protecció Civil i buscar un
lloc adient per facilitar la seva localització. Així,
es van dirigir al Camí dels Castells, prop del barranc del Vidalbar-,
on van esperar fins l'arribada dels bombers.
Carles Balsells, membre
del GEPEC i un dels protagonistes d'aquesta sortida al Montsant va dir
que "Hi va haver una actitud totalment positiva i amb molta serenitat en
la que no hi va faltar el bon humor i la cooperació per part de
tots. Tothom va entendre la situació en la que estàvem, i
vam obviar crítiques destructives retraient el que havia succeït.
Tots ens vam recolzar i ajudar a superar la situació i això
va ser l’èxit de que sortíssim sans i estalvis, a més
de les bones condicions meteorològiques i l’ajuda dels bombers.
Tot això t’ensenya a confiar en les persones i en tu mateix, i a
la vegada t’infon un respecte necessari a la muntanya".
Sortida nocturna dels
Bombers al Montsant
Cap a les 20'30 hores de
diumenge, el Land Rover dels bombers de Cornudella de Montsant sortia del
parc amb dos voluntaris després de rebre l'avís de que un
grup de 12 persones es trobava perdut al Montsant. Dona la feliç
circumstància que un dels ocupants del vehicle, Carles Izquierdo,
bomber professional al parc de Falset, és membre de l'Associació
d'Excursionistes de Cornudella, i gran coneixedor de la zona. Poca estona
després s'afegien a l'operació dos bombers més, procedents
del parc de Reus.
Segons les indicacions de
que disposaven els bombers, el grup perdut es podria trobar als voltants
de la partida anomenada Els Castells, situada en una zona delimitada pel
Barranc del Vidalbar, el camí de la Pleta i el Comellar de la cova
de l'Os, dins el terme municipal de la Morera de Montsant. Després
de deixar els vehicles en aquesta població, els bombers es van dirigir
a peu cap a la zona, pujant pel grau de la Grallera. Posteriorment els
bombers es van dividir en dos grups, i aproximadament a tres quarts d'una
de la matinada van divisar senyals lluminoses a la zona prevista, prop
del barranc del Vidalbar, on es van dirigir. A 2/4 quarts de tres de la
matinada, els bombers van arribar al lloc d'on procedia la llum, on efectivament
hi havien les 12 persones perdudes. Després de comprovar que tothom
estava en bon estat i en disposició de caminar, es va iniciar el
camí de tornada cap a La Morera de Montsant, a unes dues hores del
lloc on es trobaven, el Camí dels Castells. L'arribada a La Morera
es va produïr a les 5 de la matinada, des d'on tothom va tornar cap
als seus respectius llocs d'orígen.
Rescatada una boletaire
a Siurana
D'altra banda, dissabte
a la tarda, els bombers i l'ambulància de Cornudella de Montsant
van socórrer una veïna de Lleida que es va lesionar en una
cama quan va caure mentres buscava bolets, en un viarany dels voltants
de Siurana. La boletaire va ser traslladada a l'hospital de Sant Joan de
Reus.
Dimarts 4 de novembre
de 2003, Isaac Albesa, Diari de Tarragona
La Morera de
Montsant: El Gepec se pierde por el Montsant
Los bomberos localizaron
pasadas la una de la madrugada a una docena de excursionistas perdidos
desde la tarde
Lo que tenía que
convertirse en una excursión de placer de poco más de ocho
horas, acabó en un susto muy grande para una docena de excursionistas
que tenían previsto pasar la jornada en la Serra Major del Montsant.
La excursión, organizada por el grupo ecologista Gepec de Reus,
salió de la Morera y se les hizo de noche cuando intentaban regresar
al punto de salida. Al final, gracias a los teléfonos móviles,
los Bombers de la Generalitat lograron localizar a los excursionistas pasadas
la una de la madrugada, sin ningún daño personal. Eso sí,
tuvieron que regresar de noche y llegaron casi a las cinco de la mañana.
Una auténtica aventura.
Obrint els sentits. Éste
era el nombre de una de las excursiones habituales que el Gepec organiza
por las comarcas tarraconenses. Carles Balcells, fotógrafo naturalista
y la médico Carmina Poblet, eran los dos guías de una jornada
que tenía como objetivo «hacer trabajar a los cinco sentidos
en lo alto del Montsant, un lugar que no tiene nada que envidiar a los
Pirineos», explicó el mismo Balcells.
Inicialmente, esta excursión
estaba programada para el pasado 19 de octubre, aunque la climatología
de aquella jornada hizo aplazarla hasta el domingo, día con una
previsión meteorológica mucho mejor. Fueron 10 los excursionistas
que se reunieron a las ocho de la mañana en Reus para dirigirse
a la Morera. Eran personas de todas las edades -el mayor, un hombre de
73 años- y varias procedencias (Reus, L'Espluga, Falset, La Morera
y Valls), algunos de ellos con experiencia en la montaña y otros
que salían por primera vez, según explicó Balcells.
Subieron con normalidad
a la Serra Major por el Grau de l'Agnet; pasaron por el Comellar de la
Cova de l'Os, hasta llegar a la propia Cova de l'Os, situada a más
de 1.000 metros de altitud. De allí siguieron hasta la Font de les
Canaletes, habiendo pasado por el Pont natural y el Tros del Celestí.
«Sobre las cinco de la tarde nos dimos cuenta de que nos habíamos
desorientado», explicó el guía, «intentamos rehacer
el camino pero la noche se nos tiró encima y a pesar de la luz de
la luna fue imposible regresar con sólo dos linternas», continuó
Balcells. Se pusieron en contacto con Protección Civil, les indicaron
donde se encontraban y dos dotaciones de Bombers de la Generalitat empezaron
a buscarles por la zona. Salieron sobre las ocho de la tarde, realizaron
el mismo camino que los excursionistas -más de tres horas- hasta
localizarles en una pequeña cueva donde se resguardaban del frío
que empezaba a hacer, según explicó Xavier Izquierdo, un
bombero del parque de Tarragona -natural de Cornudella- que conoce muy
bien la zona y a pesar de tener el día libre -igual que los otros
tres- se encargó del rescate.
Balcells considera que el
motivo de la desorientación fue un cambio no previsto de vegetación,
en una zona muy espesa, que provocó un desconcierto en la expedición.
Balcells logró controlar en todo momento a todas las personas que
realizaron el viaje. «Teníamos ciertas provisiones e íbamos
bien equipados, un hecho que nos ayudó a pasar el tiempo a la espera
de la llegada de los bomberos», recuerda Balcells.
«Cuando llegamos a
la zona donde estaban esperándonos, entre el paraje conocido como
La bitlla y Els castells, vimos que los expedicionarios empezaban a estar
fatigados. El frío que empezaba a hace en esa zona que se acerca
a los 1.000 metros fue lo que nos hizo decidir a volver andando, pese a
que algunos caminaban con una cierta dificultad. No era prudente quedarnos
toda la noche en la montaña», recordó el bombero de
Cornudella del Montsant.
Los afectados
Por su parte, Enric Pereira,
un vallense de 56 años que integraba la expedición, recordaba
su experiencia. «No fue dramático aunque algunas personas
se asustaron. Es normal, no es fácil estar perdido en medio de la
montaña por la noche y saber reaccionar», explicó ayer
por la mañana, cansado tras una jornada prevista para siete u ocho
horas y que se alargó hasta las cinco de la madrugada, casi 24 horas
después del inicio de la excursión divulgativa. A pesar del
susto, Pereira -aficionado a la espeleología y excursionista desde
hace muchos años- tiene muy claro que volverá a salir a la
montaña. «Es lo que me gusta y lo seguiré haciendo
mientras pueda», sentenció.
Señalización
deficiente
Hace unos días andábamos
un grupo de amigos desde Ulldemolins hacia la ermita de Sant Bartomeu y
comentamos en más de una ocasión las deficiencias existentes
en la señalización de un recorrido que teóricamente,
según la Diputació, es asequible para cualquier persona,
sin la necesidad de ser un excursionista experto.
Nadie tiene que esperar
que senderos y caminos estén señalizados como las autopistas,
pero si que debería mantenerse una señalización correcta,
orientativa y clara para evitar pérdidas o despistes que pueden
provocar algunos problemas. Sin embargo, en estas semanas de presentaciones
y anuncios, está claro que los excursionistas suman pocos votos.
'El Montsant no es especialmente
complicado pero tuvimos un problema de orientación'
Carles Balcells, uno de
los dos miembros del Gepec que dirigían la excursión, reconoce
que fue una jornada complicada a pesar de que estuvieron en todo momento
localizados. Balcells ha subido muchas ocasiones a la Serra Major del Montsant
desde donde se puede observar claramente la riqueza paisajística
de esta montaña situada en el Priorat. «Nunca había
tenido hasta ahora un problema de estas características porque el
Montsant no es especialmente un monte complicado, aunque en esta ocasión
tuvimos un problema de orientación debido a un cambio en la vegetación»,
recordaba ayer por la mañana Carles Balcells, mucho más tranquilo
después de la aventura nocturna. Balcells recordó que hace
unos años tuvo un problema porque estando en lo alto de la montaña
le desconcertó una espesa niebla que se creó en pocos minutos,
aunque finalmente logró rehacer el camino.
Balcells quiere aprovechar
este incidente en el Montsant para dejar muy claro que las actividades
que organiza el Gepec de forma habitual no tienen ningún riesgo
para las personas. «Hace muchos años que hacemos excursiones
o actividades en la montaña y nunca habíamos tenido un problema
de este tipo porque los monitores son gente preparada que no quiere tomar
ningún riesgo innecesario que ponga en peligro la integridad física
de los que participan en la excursión», explicó el
monitor.
Dijous
30 d'octubre de 2003, Cinta Olivan, El Punt
Scala Dei: El
Parc del Montsant troba un consens amb ecologistes, caçadors i agricultors
Alguns sectors de la
junta rectora troben desproporcionat el projecte de la nova seu a la Morera
La junta rectora del Parc
Natural del Montsant ha arribat a un consens amb els ecologistes, els agricultors
i els caçadors de la zona per a la protecció del medi i la
continuïtat dels usos tradicionals. És una primera via d'acord
que ha permès aprovar sense les habituals polèmiques el pla
d'actuació. A la reunió d'ahir es va presentar el document
de propostes i criteris de gestió i la memòria dels primers
sis mesos de parc, en la qual destaca l'actuació de la brigada.
A més, es va presentar un avantprojecte de la nova seu de la junta,
que va aixecar crítiques per l'elevada part del pressupost que s'hi
preveu destinar.
«Si a la primera junta
del parc ara fa nou o deu mesos ens arriben a dir que arribaríem
a on estem ara, no ens ho hauríem cregut», va declarar el
director del Parc Natural de la Serra del Montsant, Josep Anton Robles,
referint-se a la memòria que ahir van presentar dels sis primers
mesos de gestió. El director va destacar l'acord a que s'ha arribat
amb els agricultors i els caçadors de la zona: «Els pocs conreus
del parc -de vi i d'oli- es promocionaran perquè siguin ecològics.»
Roger Pascual, representant de la Plataforma en Defensa del Patrimoni Natural
a la junta, va demanar d'incloure-hi els conreus adjacents, petició
que, segons ha explicat Pascual, es va acceptar. La junta també
va acceptar no permetre l'accés de motos de trial en cap dels senders
del parc. Pel que fa als caçadors, segons Robles, «podran
continuar amb les seves activitats gràcies a les repoblacions que
ja s'estan fent».
Un punt que no va tenir
el consens de tota la junta és l'avantprojecte de la nova seu del
parc a la Morera de Montsant, que s'ubicarà al peu del camí
de Montsant. Segons va declarar el director general de Boscos i Biodiversitat,
Pere Maluquer, l'edifici inclouria una sala per a una exposició
permanent del parc i un audiovisual. Es preveu un cost orientatiu de 450.000
euros, que finançaria íntegrament el Departament de Medi
Ambient. Aquesta xifra és una tercera part del pressupost general
del parc, per això hi ha membres de la junta que consideren desproporcionada
la inversió en aquest equipament.
Dijous 30 d'octubre
de 2003, Oriol Aymí, La Vanguardia Tarragona
La Morera de
Montsant: El parque natural del Montsant calcula actuaciones de 1,4 millones
La junta rectora del parque
natural del Montsant dio ayer luz verde a un plan de actuaciones para el
próximo año cuya inversión más costosa será
la construcción de una sede, en La Morera de Montsant, aunque el
dinero necesario no está garantizado puesto que dependerá
de los presupuestos de la Generalitat. De los 1,4 millones de euros que
incluye este plan, la construcción de la sede se llevaría
450.000, y el mantenimiento de los caminos y accesos al Montsant 200.000.
“Haremos toda la presión que podamos para que se incluyan –en los
presupuestos de la Generalitat– el máximo de propuestas”, decía
ayer la gerente del parque natural, Neus Miró. La junta rectora
de ayer aprobó también potenciar con ayudas la agricultura
ecológica en el interior y en los márgenes de los límites
del parque y Miró apuntó la idea de “crear una marca propia”
para los productos del Montsant. El biólogo y miembro de la junta,
Roger Pascual, lamentó el “gran diferencial” entre el presupuesto
de la sede y el del resto de actuaciones. Y más aún cuando
el Montsant no tiene todavía definido su plan especial de protección
del medio natural y paisajístico y el plan rector de usos y gestión,
documentos que considera “básicos” para el funcionamiento del parque.
“No puede ser que se destinen 450.000 euros a la sede y solo 15.000 a ayudas
a masoveros y entidades de la zona”, añadió.
Próximamente, Miró
asegura que el parque acometerá un plan de infraestructuras cuya
filosofía será repartir los futuros museos y centros de estudio
entre los nueve municipios incluidos en el parque natural. De momento,
la previsión para el año que viene es iniciar varios estudios
sobre flora y fauna y patrimonio etnológico cuyo coste es de 27.000
euros.
Dimecres 29 d'octubre
de 2003, Ràdio Falset
Scala Dei: Reunió
de la Junta Rectora del Parc Natural del Montsant
Avui la Junta Rectora del
Parc Natural de la Serra del Montsant es reuneix a la Cartoixa d’Scala
Dei, per cinquena vegada des de la seva creació. Durant la reunió,
es presentarà la memòria de gestió i el document de
propostes i criteris de gestió del Parc Natural. D’altra banda,
també es preveu que s’avaluï la situació actual de la
constitució del Consell de Cooperació i es presenti la proposta
del programa d'Actuació per al 2004. Finalment, també es
presentarà la maqueta de la nova seu del Parc. La reunió
comptarà amb la presència del director general de Boscos
i Biodiversitat, del Departament de Medi Ambient, Pere Maluquer.
Dimecres
22 d'octubre de 2003, PrioratDigital
Cornudella de
Montsant: Ja s'han iniciat les obres del nou Patronat de Turisme i Punt
d'Informació del Parc Natural del Montsant
Ja s'han iniciat les obres
del que sera la nova seu del Patronat de Turisme de Cornudella de
Montsant i Punt d'Informació del Parc Natural del Montsant. El nou
edifici, d'una planta, estara situat al carrer Comte de Rius (carretera
de Reus), a l'entrada del poble, just a la nova plaça situada davant
del Parc de la Vila. La nova seu també farà les funcions
de Punt d'Informació Juvenil. Està previst que el nou Patronat
estigui llest a començaments de la propera campanya d'estiu. Aquest
nou equipament està inclòs dins les noves infrastructures
relacionades amb el Parc Natural del Montsant.
Tot i que en principi no
estava previst que Cornudella de Montsant disposés d'aquest punt
d'informació del parc natural, les posteriors negociacions de l'Ajuntament
cornudellenc amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat van permetre
canviar la subvenció que aquest departament havia proposat per a
l'arranjament i pavimentació del camí del Mas d'en Salvat
-uns 40 mil euros-, i destinar aquesta inversió en la construcció
del nou equipament turístic, tot i que l'ajuntament hi haurà
d'afegir diners per acabar les obres.
Segons el programa d'actuacions
i el pressupost per a l'any 2003 -uns 741 mil euros-, aprovat per la Junta
Rectora del Parc Natural del Montsant el 14 de maig de 2003 a la Morera
de Montsant, les inversions previstes incloïen la construcció
d'un punt d'informació a la Vilella Baixa, un aparcament a la Bisbal
de Falset, un alberg municipal a Margalef i un refugi a Ulldemolins. Als
baixos de l'ajuntament de la Morera de Montsant hi haurà la seu
provisional del parc i la rectoria vella s'adequarà per a equipament
mediambiental i refugi. També es va proposar recuperar el camí
del Montsant, conegut com el grau de la Grallera, que era l'únic
accés per on es pujava a la serra major amb els animals de càrrega;
condicionar la zona d'entrada i lleure del parc coneguda amb el nom d'Aubarada,
a Cabassers; condicionar el camí de la Fontanella, a la Figuera,
que dóna accés directe a la pista forestal que entra al parc,
i pavimentar el camí dels Pics, a la Vilella Alta.
La construcció del
nou Patronat i punt d'informació del parc permetrà a l'ajuntament
cornudellenc disposar d'un nou equipament propi -fins ara el Patronat de
Turisme estava ubicat en un local de lloguer-, i també permetrà
que la vila, situada en un dels principals accessos al Parc Natural, disposi
d'un Punt d'Informació situat en un important punt estratègic
dels accessos al parc.
Divendres 30 de maig
de 2003, PrioratDigital
Montsant:
ICV pregunta al Parlament si la directora del Parc Natural del Montsant
va ser contractada abans de ser nomenada
La
diputada d'Iniciativa per Catalunya Verds Dolors Comas va presentar aquest
passat dimecres a la Mesa del Parlament una sèrie de preguntes sobre
el polèmic nomenament de la directora del Parc Natural del Montsant,
Neus Miró.
Les
preguntes formulades fan referència a la darrera reunió de
la Junta Rectora, celebrada el passat 15 d'abril a la Morera de Montsant,
quan Antoni Robles, president de la Junta, va presentar a Neus Miró
com a directora de l'ens i va assenyalar que va ser contractada l'1 d'abril
i nomenada al dia següent, 2 d'abril. Aquesta presentació va
causar sorpresa entre alguns membres de la Junta que no en tenien cap mena
de constància.
Dolors
Comas afirma que no ha aconsseguit trobar la publicació d'aquest
nomenament al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), i pregunta
si es una pràctica habitual del Govern contractar una persona i
nomenar-la posteriorment, en cas que sigui certa l'afirmació del
president del Parc Natural en aquest sentit. Tammateix, la diputada també
pregunta en quin DOGC ha estat publicat el nomenament i quin és
el contingut íntegre i literal del contracte de la directora del
Parc Natural.
El
contingut d'aquesta iniciativa parlamentaria va en el mateix sentit que
les preguntes que recentment va fer el GEPEC al Conseller Ramon Espadaler
mitjançant una carta, demanant-li explicacions sobre el contractament
i posterior nomenament de la directora del Parc Natural.
Dilluns 19
de maig de 2003, PrioratDigital
Cornudella de
Montsant: ERC creu que el pla d'actuacions del Parc Natural del Montsant
s'ha oblidat de Cornudella
ERC
va pronunciar-se públicament sobre el Pla d'Actuacions del Parc
Natural del Montsant, aprovat el passat dimecres 14 de maig a la Morera
El
regidor i cap de llista Josep Mª Castan, el regidor Jordi Rocamora
i el nº 3 de la llista Xavier Izquierdo, van ser els encarregats d'explicar
dissabte a la tarda, als joves reunits en un acte organitzat al bar musical
'Àtic', el programa electoral dels republicans.
Un
dels temes més candents que es van tractar en l'acte va ser el Parc
Natural del Montsant. ERC va criticar el fet que l'ajuntament de Cornudella
de Montsant no estés representat dins la Junta Rectora tot i ser
el més gran dels que formen el parc i el que disposa de més
infraestructura, tant de serveis com relacionada amb les activitats al
voltant de la serra de Montsant i la natura en general. I tot i que ja
es veia venir, els republicans es van mostrar molt decepcionats amb el
fet que Cornudella no acollirà cap de les principals infraestructures
del Parc. Diari en mà, Xavier Izquierdo va anar llegint en veu alta
on anàven a parar la seu del Parc Natural, el punt d'informació,
l'alberg, el refugi i altres inversions, mentres a Cornudella "tot el que
hi ha previst és arreglar un camí". En tot cas, sembla clar
que els criteris que s'han seguit per decidir on havien d'anar les principals
infraestructures i l'organització del Parc en general no han afavorit
gens a aquest poble prioratí. Els arguments d'ERC són contundents:
Cornudella és el primer poble del Parc Natural que els visitants
troben en arribar per la seva principal vía d'accés, el Coll
d'Alforja (C-242). A més, la vila està situada en una important
cruïlla de carreteres, donat que la C-242 al seu pas per Cornudella
es troba amb la T-702 (direcció Poboleda, les Vilelles, Cabassers
i La Bisbal de Falset) i la TV-7023 (direcció la Morera - Escaladei),
i es pot accedir a la banda d'Ulldemolins i Margalef continuant per la
mateixa C-242. És l'accés més natural d'entrada
al parc, i és el cinquè amb més superfície
dins el parc natural. Així doncs, cap d'aquests criteris, ni la
demografia, ni la impecable situació geogràfica de Cornudella
com a nucli de comunicacions dins la zona del parc, o el ser el principal
centre de serveis (és l'única població del Parc que
disposa de parc de bombers, Centre d'Assistència Primària
i ambulància, entre d'altres), no ha servit de res, i com va dir
un dels assistents a l'acte d'ERC "quan els visitants del Parc Natural
arribin a Cornudella, només trobaràn indicadors per passar
de llarg. És ridícul que a Cornudella no hi hagi previst
ni un trist punt d'informació, sembla fet amb mala llet i tot".
Segons ERC de Cornudella "el poble ha estat molt mal representat durant
tot el procés de creació del parc, i això ens ha passat
factura".
En
l'acte electoral també es van tractar altres temes del programa
d'ERC, destacant la intenció de posar en marxa un programa de rehabilitació
de cases abandonades o descuidades dins el nucli urbà. La intenció
d'aquest projecte seria arribar amb un acord amb els propietaris dels edificis
per tal de que l'ajuntament pugui col.laborar en la seva rehabilitació,
a canvi d'una cessió de l'edifici al consistori durant uns anys,
durant els quals l'ens municipal gestionaria els lloguers de les cases
o pisos, per retornar-los als propietaris una vegada passat el temps estipulat.
D'aquesta manera es milloraria l'aspecte del poble, i l'ajuntament disposaria
d'una bossa de vivendes de lloguer, de les quals en els darrers anys hi
ha molta demanda i poca oferta, a pesar d'haver-hi una bona quantitat de
cases inutilitzades i en mal estat escampades per tot el poble.
ERC
també va proposar la creació d'una entitat juvenil, i va
mostrar-se partidària de fer més curta la Festa Major de
Cornudella i potenciar les de Siurana i Albarca. Tammateix, ERC també
creu que s'han de potenciar encara més els esports, especialment
l'escalada i els esports a la natura, que són actualment els que
més es practiquen al poble i els que atreuen més visitants
al llarg de l'any.
Divendres 16
de maig de 2003, PrioratDigital
Parc Natural
Montsant: La Junta rectora aprova el programa d'actuacions i un pressupost
de 741 mil euros
Segons
va informar ahir Ràdio Falset, la Junta Rectora del Parc Natural
del Montsant, en la seva darrera reunió, que va tenir lloc el passt
dimecres 14 de maig a la Morera, va aprovar per majoria, amb dues abstencions,
el programa d'actuacions i el pressupost per a aquest any, que ascendeix
a uns 741 mil euros.
Aquest
pressupost es dividirà en quatre àrees. La partida més
important se l'emportarà la destinada a plans específics
d'actuacions, ajuts a ens locals i a propietaris, amb 434.000 euros; manteniment
de la seu i el parc, mobiliari, material d'oficina i eines diverses (196.752,02
euros); adquisició i manteniment de terrenys (62.000 euros); i finalment
48.929,90 euros per a personal.
En
quant a actuacions i equipaments, hi ha prevista la pavimentació
de dos camins a la Vilella Alta i Cornudella de Montsant, adeqüació
de camins a la Morera, Cabassers i la Figuera; un aparcament a la Bisbal
de Falset, un alberg a Margalef, un punt d'informació a la Vilella
Baixa i un refugi de muntanya a Ulldemolins. Capítol a banda és
la Morera, on segons va informar ahir el diari El Punt, caldrà adequar
els baixos de l'ajuntament com a seu provisional del parc i transformar
la rectoria vella en equipament mediambiental i refugi.
Sobre
el programa d'actuacions, la directora del parc Neus Miró va declarar
que "moltes de les actuacions no s'acabaran el 2003" però va afegir
que "de tota manera posaran la base per als anys següents". Segons
el representant del Departament de Medi Ambient a la Junta Rectora, Pere
Maluquer, el programa d'actuacions és "perfectament realitzable",
responent així a les les Denominacions d'Orígen i els conservacionistes,
que el passat dimarts van denunciar la "inadequació entre les disponibilitats
i les actuacions previstes" i que el programa "no es pot complir", segons
l'opinió de Roger Pascual, representat del GEPEC a la Junta.
Dimecres 14
de maig de 2003, Natàlia Borbonès, El Punt
Parc Natural
Montsant: Medi Ambient proposa els equipaments que tindran els pobles del
parc natural del Montsant
Diu que són prioritaris
però condicionats a les «disponibilitats pressupostàries»
La junta rectora del Parc
Natural de la Serra del Montsant debatrà avui el programa d'actuació
per a aquest any, el qual és definit pel Departament de Medi Ambient
de la Generalitat com una «declaració de bones intencions»
per poder començar a treballar. El programa fixa les principals
línies d'actuació per gestionar el parc. Per exemple, els
equipaments i infraestructures que caldrà construir als nou municipis
que integren la zona.
La construcció d'un
punt d'informació a la Vilella Baixa, un aparcament a la Bisbal
de Falset, un alberg municipal a Margalef i un refugi a Ulldemolins són
els equipaments que, segons Medi Ambient, necessita el Parc Natural de
la Serra del Montsant amb vista als visitants. Capítol a banda és
la Morera, on caldrà adequar els baixos de l'ajuntament com a seu
provisional del parc i transformar la rectoria vella en equipament mediambiental
i refugi. També es proposa recuperar el camí del Montsant,
conegut com el grau de la Grallera, que era l'únic accés
per on es pujava a la serra major amb els animals de càrrega i que
ara està molt erosionat. El document també proposa pavimentar
el camí del Mas d'en Salvat, a Cornudella, i adequar-lo com a via
ràpida d'accés en cas d'incendis forestals; condicionar la
zona d'entrada i lleure del parc coneguda amb el nom d'Aubarada, a Cabassers;
condicionar el camí de la Fontanella, a la Figuera, que dóna
accés directe a la pista forestal que entra al parc, i pavimentar
el camí dels Pics, a la Vilella Alta. El programa considera prioritària
l'execució d'aquestes obres, tot i que les condiciona a les «disponibilitats
pressupostàries».
En el capítol d'objectius
generals, el document al qual ha tingut accès El Punt diu que cal
potenciar la zona del Montsant «com un referent a Catalunya en qualitat
ambiental», per la qual cosa proposa treballar en la sensibilització
per al reciclatge i per regular els abocaments d'enderrocs; o que la «bona
imatge» que ja tenen els productes agrícoles, com el vi, l'oli
i la fruita dolça, s'incrementi amb una agricultura més ecològica.
També proposa que el parc esdevingui un lloc privilegiat per a la
caça i la pesca, per la qual cosa caldrà acordar amb els
caçadors i els pescadors «l'estratègia que cal seguir».
Així mateix, s'estableix que el parc ha de comportar una millora
de les condicions de vida dels seus habitants, motiu pel qual haurà
de potenciar directament i indirecta els llocs de treball «per incidir
en el necessari reequilibri territorial».
La proposta de Medi Ambient
deixa clar que caldrà la «voluntat i predisposició
de tothom» per anar desenvolupant i consolidant el parc: «És
un instrument per a tota la vida i molts dels seus objectius són
a llarg termini.»
«És un programa
que no es pot complir»
«És un programa
que no es pot complir enguany.» Aquesta és la resposta que
Roger Pascual, membre del GEPEC i representant de les entitats de protecció
i defensa de la natura en la junta rectora, va donar ahir quan se li va
preguntar el seu parer sobre el programa d'actuació elaborat per
Medi Ambient. Per Pascual, «caldrà reelaborar el document
i definir-ne les prioritats». A més, pels conservacionistes
la proposta té algunes mancances, com la d'un pla integral de protecció
i gestió dels rius Montsant i Siurana, els quals reben les aigües
del parc natural: «Només a Ulldemolins hi ha un projecte per
construir una depuradora. No n'hi ha cap més. I els dos rius reben
abocaments incontrolats», segons Pascual.
Hi ha una altra qüestió
que provoca discrepàncies entre els membres de la junta rectora:
el nomenament de Neus Miró per dirigir el parc. El GEPEC ha presentat
una instància al conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, en
què explica que el Diari Oficial de la Generalitat encara no ha
publicat el nomenament de Miró, fet que s'hauria produït el
2 d'abril, un dia després de la seva contractació, un procediment
que el grup ecologista dubta que s'ajusti a dret. La vinculació
familiar de Miró amb l'alcalde de la Morera i la seva inexperiència
van provocar l'oposició de part de la junta rectora al seu nomenament.
Segons el programa d'actuació de Medi Ambient, la directora, un
enginyer tècnic forestal i un administratiu formaran l'equip de
gestió del parc. Una brigada de manteniment i estudiants en pràctiques
de capacitació agrària, enologia, turisme i medi ambient
completarien el capítol de personal.
Dimecres 14 de maig
de 2003, PrioratDigital
Parc Natural
Montsant: El GEPEC pregunta al conseller de Medi Ambient si el nomenament
de la directora del P.N s’ajusta a dret
Avui
es reuneix la Junta Rectora del Parc Natural del Montsant a la Morera
El
Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) ha adreçat
una carta al conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, demanant-li explicacions
sobre el contractament i posterior nomenament de la directora del Parc
Natural, Neus Miró. En la darrera reunió de la Junta Rectora
celebrada el passat 15 d'abril a la Morera de Montsant, Antoni Robles,
President de la mateixa, va presentar Neus Miró com la directora
del Parc Natural a la resta de membres de la Junta, notificant que fou
contractada el dia 1 d’abril i nomenada pel Conseller el dia següent,
2 d’abril. Aquesta presentació va provocar un cert desconcert entre
alguns membres de la Junta, que no tenien constància del nomenament.
En
la carta adreçada al conseller, el GEPEC pregunta si el procediment
de contractació i nomenament de la directora s’ajusta a dret, donat
que "no ens consta, possiblement perquè no ho hem sabut trobar al
DOGC, el nomenament de la Sra. Neus Miró com a Directora del Parc
Natural del Montsant". En tot cas, els ecologistes demanen a Ramon Espadaler
que els faciliti una còpia del nomenament de la Sra. Neus Miró
com a Directora del Parc Natural del Montsant o, en el seu defecte, còpia
de l’anunci del DOGC on és publica el seu nomenament, així
com una còpia del contracte fet a Neus Miró com a Directora
del Parc.
Els
ecologistes també demanen al conseller Ramon Espadaler que resolgui
les sol.licituds plantejades en el termini legalment establert, i en cas
de no fer-ho, comuniqui el motiu raonat. Si l'acte esgota la vía
administrativa, el GEPEC sol.licitarà la tutela judicial al corresponent
Tribunal del Contenciós Administratiu.
Avui
a les 12 del migdia a la Morera de Montsant està prevista la quarta
reunió de la Junta Rectora, amb l'aprovació dels pressupostos
i el programa d'actuacions com a principals punts de l'ordre del dia.
Dimarts 13
de maig de 2003, PrioratDigital
Parc Natural
Montsant: La Junta Rectora es reuneix demà per aprovar els pressupostos
i el programa d'actuacions
Demà dimecres 14
de maig, a les 12 del migdia, es reunirà a la Morera de Montsant
la Junta Rectora del Parc Natural del Montsant. El tema principal de l'ordre
del dia serà l'aprovació dels pressupostos i el programa
d'actuacions. Els representants de les Denominacions d'Orígen i
dels conservacionistes ja han denunciat la inadequació entre les
disponibilitats i les actuacions previstes, i presentaràn diverses
esmenes al conjunt de la proposta, que faràn referència a
la necessitat d'establir poques línies d’actuació prioritària,
definir la xarxa de camins públics per definir-ne els usos, i prioritzar
de manera clara i conseqüent un pla integral de protecció i
gestió dels rius Montsant i Siurana, entre d'altres puntualitzacions
a punts concrets dels pressupostos i el programa d'actuacions.
Dimecres 16 d'abril
de 2003, Sara Sans, La Vanguardia, Vivir en Tarragona
Parc Natural
Montsant: La dirección del parque del Montsant diseña un
programa sin presupuesto
El parque natural del Montsant
ya dispone de un ambicioso programa de actuación. El plan se presentó
ayer en la reunión de los 16 miembros de la junta rectora del parque
y, a petición de algunos de los miembros, se acordó dar un
plazo de quince días antes de aprobarlo para poder realizar aportaciones
al documento. El programa propone una serie de medidas que deben permitir
el inicio de todas las actividades del parque natural, sin embargo, no
dispone de un presupuesto asignado y tampoco establece la partida mínima
necesaria para iniciar las actuaciones.
“Tenemos el compromiso firme
de la Generalitat para poder arrancar el programa, nosotros hemos hecho
una propuesta general pero no hemos determinado qué cantidad necesitamos
para comenzar a trabajar”, reconoció ayer el presidente de la junta
rectora del parque, Josep Antoni Robles, alcalde de Cabacés. El
representante en la junta rectora del parque de los grupos conservacionistas,
Roger Pascual, destacó ayer que el programa de actuaciones previsto
es muy ambicioso pero puso en duda su efectividad. “Si no hay dinero para
materializar las acciones, todo puede quedar en un papel mojado”, mantiene.
Según explicó
Robles, el programa prevé desde el funcionamiento de la propia junta
rectora, a la creación de una brigada de mantenimiento o el estudio
de la señalización para acceder y moverse por el parque.
Asimismo, el documento se refiere al inventario de recursos naturales y
prevé mejoras rurales. Todo ello debe servir para diseñar
el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i Paisatge, que será,
en definitiva, el documento que sirva para gestionar el parque natural
del Montsant.
En la orden del día
de la reunión de ayer, la junta rectora también nombró
a Cori Monlleó, la alcaldesa de Ulldemolins, como vicepresidenta
de la junta. “Sus funciones serán las de sustituir al presidente
cuando éste no pueda ejercer su cargo”, explicó ayer Robles.
Algunos de los miembros mostraron también su sorpresa por este nombramiento
y explicaron que el programa de actuaciones también prevé
la contratación, durante le próximo mes, de un técnico
forestal, un administrativo y un biólogo. En este sentido, Pascual
insistió en la falta de asignación presupuestaria a estas
acciones. “Se ha comenzado la casa por la ventana, se quieren hacer muchas
cosas y se confía sólo en la buena voluntad de la Generalitat,
se han creado muchas expectativas con el parque que pueden quedar en el
aire”, insiste Pascual.
Algunos de los miembros
de la junta rectora del parque recibieron la convocatoria dos días
antes de la reunión y desconocían absolutamente los ejes
del programa presentado. Otros puntos del orden del día consistían
en el cierre de algunos caminos que dan acceso al parque, “pero no está
muy explicitado”, lamentaba Joan Asens, representante en la junta de las
Denominaciones de Origen. La de ayer fue la cuarta reunión que celebra
la junta y la primera en la que asistía, aunque como secretaria,
Neus Miró, directora del parque y sobrina del alcalde de la Morera,
Josep Miró (CiU).
Dimecres 16 d'abril
de 2003, El Punt/La Morera
Parc Natural
Montsant: La junta del Parc Natural del Montsant proposa un primer pla
d'actuació
La junta rectora del Parc
Natural del Montsant va celebrar ahir la primera reunió des del
polèmic nomenament de Neus Miró com a directora del parc.
La Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat, abans de
la reunió, es va sorprendre que s'anunciés que Neus Miró
actuaria com a secretària de la reunió de la junta rectora
ja que el seu nomenament encara no s'ha publicat en el Diari Oficial de
la Generalitat de Catalunya (DOGC). No obstant això, en la reunió
d'ahir es va informar que la conselleria de Medi Ambient ja havia fet el
nomenament de Miró i que s'havia incorporat al seu càrrec
el 2 d'abril passat.
Durant la reunió
d'ahir es va presentar el pla d'actuació per a aquest any. Un pla
que recull diferents actuacions, encara que sense pressupostar. Les actuacions
proposades, algunes de molt ambicioses, seran estudiades pels representants
de la junta rectora i se sotmetran a votació en la pròxima
convocatòria. Roger Pascual, un dels representants crítics
de la junta, va reivindicar que s'aprovi un pressupost específic
per al parc ja que ara s'han de buscar recursos externs.
Dimarts 15 d'abril
de 2003, PrioratDigital
La Morera de
Montsant: Avui es reuneix la Junta Rectora del Parc Natural del Montsant
Avui dimarts dia 15, es
reunirà a l’ajuntament de la Morera la Junta Rectora del PN del
Montsant. La reunió ha estat convocada pel president de la Junta,
Josep Robles, alcalde de Cabassers.
Segons fonts de la Plataforma
per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat (PDPNP), la reunió
tindrà lloc "sense director ni directora", en referència
a Neus Miró, que el passat dimecres va ser presentada a Cabassers
per Josep Robles, com a directora del Parc Natural tot i que "en cap DOGC
no es recull el seu nomenament". A la convocatòria de la reunió
consta que Neus Miró actuarà com a secretària, per
la qual cosa la Plataforma es pregunta "En què quedem? Potser en
aquest afer, a més de passar olímpicament de l’opinió
d’amplis sectors de la comarca, també pensen passar dels requisits
legals necessaris i tirar al dret?"
Segons la PDPNP, a l’ordre
del dia no s’esmenta res relacionat amb la figura de direcció del
Parc Natural.
Diumenge 30 de març
de 2003, PrioratDigital
Falset: La Plataforma
lliura una carta a Jordi Pujol durant la seva visita a Falset
La Plataforma per la Defensa
del Patrimoni Natural del Priorat (PDPNP) va lliurar dissabte a la tarda
una carta al President de la Generalitat, Jordi Pujol, on expressa la seva
disconformitat sobre el nomenament del president i la directora del Parc
Natural del Montsant.
En la breu carta adreçada
al president, la Plataforma critica el nomenament com a del president del
parc de l'alcalde de Cabassers, Josep Anton Robles (CiU), que segons els
ecologistes va representar "la imposició, absolutament irregular,
com a president d'un alcalde que havia presentat al.legacions per reduir
la superfície del parc al seu terme municipal". De la mateixa forma,
la Plataforma es manifesta en contra del nomenament de Neus Miró
com a directora del parc, perquè "no solament no reuneix el perfil
professional adeqüat sino que ha sigut una activa defensora de la
industrialització de la muntanya amb aerogeneradors".
En aquesta ocasió,
la plataforma prioratina no va organitzar cap acte reivindicatiu durant
la visita de Jordi Pujol a Falset, amb motiu de l'inauguració del
teatre de l'Artesana, donat que la PDPNP no voldria "que s'emportés
un mal record de la que pot ser la seva última visita com a President
al Priorat".
Diumenge 30 de març
de 2003, C.O., El Punt
Falset: Pujol
assegura que no es posaran molins al Parc Natural del Montsant
El president anuncia
que «probablement» no es posaran més parcs eòlics
a la comarca perquè sobra energia. La Generalitat defensa el nomenament
de Neus Miró per la seva il·lusió, visió general
i capacitat de gestió
El president de la Generalitat,
Jordi Pujol, va assegurar ahir que «no es faran molinets al Montsant»
i que, probablement, tampoc se'n faran en tota la comarca del Priorat,
tot i que, segons el president, això no ho podia assegurar, però
«la Generalitat no farà cap esforç perquè les
empreses en posin». Per Pujol, que era a Falset per conèixer
la situació de la comarca del Priorat i inaugurar diversos equipaments,
Catalunya té energia de sobres fins al 2010 i, si en necessités
més, el govern apostaria per les centrals de cicle combinat. Aquestes
declaracions les va fer en relació amb el polèmic nomenament
de Neus Miró com a directora del Parc Natural del Montsant.
El president de la Generalitat,
Jordi Pujol, va afirmar ahir que al Montsant no s'hi posarà cap
centre eòlic «ni, probablement, se'n posarà cap més
a la comarca» del Priorat. Alguns sectors prioratencs, encapçalats
per la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat, temen
que el recent nomenament de Neus Miró com a directora del Parc Natural
del Montsant, a qui consideren proeòlica, posi en perill el patrimoni
natural del parc.
Per això, membres
de la plataforma van aprofitar la presència del president per entregar-li
una carta i documentació per reclamar un altre director per al parc
que s'ajusti més al perfil professional «adequat». Neus
Miró és historiadora de l'art i no té experiència
en la gestió de patrimoni natural, i la plataforma considera que
l'elecció respon a criteris polítics i per favoritisme.
Per respondre a això,
Jordi Pujol va afirmar que quan ell es va presentar per primera vegada
en les eleccions tampoc responia al perfil i «mira, ara, i me'n vaig
perquè plego», va exclamar. Les altres raons que va al·legar
el president per defensar el nomenament de Miró són «les
ganes que té», el seu amor per la zona i la seva «demostrada
capacitat de gestió». La plataforma, que encara té
esperances que la Generalitat es repensi el nomenament, també està
indignada per la «imposició absolutament irregular»
del president de la junta rectora del parc, Josep A. Robles, que ha proposat
Miró com a directora, ja que és un alcalde que havia presentat
al·legacions per reduir la superfície del parc.
Pujol, que emmarca la visita
d'ahir dins la seva promesa d'anar a les comarques amb més dificultats,
va aprofitar per inaugurar la reforma dels carrers Sant Miquel i Balmes
i el nou consultori mèdic de Cabassers, acompanyat de l'alcalde,
Josep A. Robles; el delegat de la Generalitat a Tarragona, Cèsar
Puig; el president de la Diputació, Josep Mariné, i altres
personalitats de la comarca.
El Priorat no està
oblidat
«No és veritat
que tinguem el Priorat oblidat» va reiterar el president de la Generalitat,
Jordi Pujol. Ho demostren, segons ells, les dades d'inversions de la Generalitat
en aquest territori i la millora de vida de la població de la comarca.
En els últims deu anys, la Generalitat ha invertit 122.498,89 euros,
quasi dinou mil milions de pessetes al Priorat, molts diners, segons Pujol,
en relació amb el nombre d'habitants. Pujol va destacar també
l'evolució de la renda bruta familiar dels habitants del Priorat
que ha passat del 73 per cent respecte a la mitjana catalana el 1986 al
92 per cent, el 1996. També va reivindicar la contribució
del govern català en les carreteres, el castell de Falset i l'embassament
de Margalef, bàsic per aconseguir que el jovent no hagi de migrar
a les ciutats.
Dimarts 18 de març
de 2003, PrioratDigital
Parc Natural
del Montsant: El PSC pregunta al Conseller de Medi Ambient quins criteris
s’han seguit pel nomenament de la Directora del Parc
EL PSC va presentar ahir
dilluns una bateria d’iniciatives parlamentàries per saber per què
el Govern de la Generalitat ha nomenat Neus Miró, llicenciada en
Història d’Art, directora del Parc Natural del Montsant.
El diputat Antoni Sabaté
va presentar diverses preguntes adreçades al conseller de Medi Ambient
per conèixer quins criteris s’han tingut en compte en el nomenament.
També impulsarà una proposició no de llei per demanar
que es reguli el nomenament dels directors dels parcs naturals catalans
per garantir que es tinguin en compte criteris d’idoneïtat i de perfil
adequat. La primera de les iniciatives són preguntes per escrit
adreçades a la conselleria de Medi Ambient. El diputat Antoni Sabaté
va preguntar: 'Quins criteris s’han tingut en compte en el nomenament?';
'Perquè no s’han seguit uns criteris de perfil més tècnic
i amb coneixements ambientals?' i 'Perquè s’ha tardat més
d’un any en el nomenament de la direcció del Parc Natural del Montsant?'.
La segona de les iniciatives
és una Proposició no de Llei per evitar que en el nomenament
dels responsables de la direcció dels parcs naturals catalans es
primi més que siguin un càrrec de confiança, en lloc
de buscar persones amb un perfil professional adequat.
En aquest sentit, el PSC
instarà al Govern de la Generalitat a que per a la designació
i nomenament de la direcció dels parcs naturals se segueixi un procediment
administratiu de contractació amb una definició clara de
quin ha de ser el perfil adequat (amb coneixements tècnics i ambientalistes)
i amb un concurs de proves avaluat per un tribunal. El perfil fixat haurà
de respondre a criteris d’idoneïtat i el procés ha de garantir
la igualtat d’oportunitats.
Divendres 14 de març
de 2003, PrioratDigital
Parc Natural
del Montsant: Els ecologistes continúen considerant que Neus Miró
ha estat nomenada directora del parc per pressions polítiques
El nomenament de la morerenca
Neus Miró com a directora del parc continúa provocant reaccions.
El passat dimarts, la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del
Priorat (PDPNP) emetia un comunicat sobre el suposat xantatge per part
dels alcaldes de CiU de la zona del Parc al Conseller Ramon Espadaler,
per tal que aquest acceptés la "recomanació" de nomenar Neus
Miró directora del parc, baix l'amenaça de no presentar llistes
d'aquesta coalició en els respectius ajuntaments si aquesta no era
nomenada. Aquestes acusacions van ser ràpidament contestades per
l'alcalde de Cabassers, Antoni Robles, qui va negar rotundament aquest
suposat xantatge al Conseller, i va titllar les acusacions de "pura mentida"
i els autors del comunicat de "covards".
Ara ha estat el GEPEC -
Ecologistes de Catalunya qui ha emès una nota de premsa, en la qual
"lamenta" que el Conseller de Medi Ambient "s'hagi doblegat a les pressions
polítiques fetes pels alcaldes de CiU" ... "preferint posar un comissari
polític (adoleix de qualsevol perfil tècnic i l'experiència
que requereix el càrrec) al capdavant de la direcció del
Parc Natural del Montsant". Els ecologistes consideren que la recent nomenada
directora del parc, neboda de l'alcalde de La Morera, serà "una
titella en mans d'uns alcaldes depredadors dels valors ecològics
que veuen una oportunitat de desenvolupar somnis megalòmans a costa
de la natura". El GEPEC també considera que Neus Miró s'ha
caracteritzat per la seva aferrissada defensa en la instal.lació
de centrals eòliques al Montsant i ser detractora de la declaració
del parc, i per tant "no es mereix la nostra confiança ni suport"
Ara per ara, dins el Parc
Natural del Montsant existeixen una gran quantitat de projectes polèmics
en vía de desenvolupament, com el recreixement de la presa de Margalef,
modificació d'infrastructures viàries, obres de condicionament
i pavimentació de camins i obertura de nous, noves urbanitzacions,
transformacions agràries, construcció de centrals eòliques
en zones d'influència del parc, canalitzacions d'aigües per
lleres dels rius, etc. Segons els ecologistes, tots aquests projectes estàn
avalats pels alcaldes de CiU, i suposaràn, en cas de realitzar-se,
"greus impactes al medi natural i al medi ambient", i no dubten que "obtindràn
el beneplàcit de la nova directora".
Divendres 14 de març
de 2003, PrioratDigital
Parc Natural
del Montsant: Medi Ambient confirma que Neus Miró serà la
directora del Parc Natural del Montsant
Els ecologistes es reafirmen
en la seva postura de que la nova directora ha estat nomenada per les pressions
polítiques dels alcaldes
Medi Ambient ha confirmat
que Neus Miró, llicenciada en història de l'art, serà
la directora del Parc Natural de Montsant, càrrec que assumirà
a partir de l'1 d'abril.
El nomenament de la morerenca
Neus Miró com a directora del parc continua provocant reaccions.
El passat dimarts, la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del
Priorat (PDPNP) emetia un comunicat sobre el suposat xantatge per part
dels alcaldes de CiU de la zona del Parc al Conseller Ramon Espadaler,
per tal que aquest acceptés la "recomanació" de nomenar Neus
Miró directora del parc, baix l'amenaça de no presentar llistes
d'aquesta coalició en els respectius ajuntaments si aquesta no era
nomenada. Aquestes acusacions van ser ràpidament contestades per
l'alcalde de Cabassers, Antoni Robles, qui va negar rotundament aquest
suposat xantatge al Conseller, i va titllar les acusacions de "pura mentida"
i els autors del comunicat de "covards".
Ara ha estat el GEPEC -
Ecologistes de Catalunya qui ha emès una nota de premsa, en la qual
"lamenta" que el Conseller de Medi Ambient "s'hagi doblegat a les pressions
polítiques fetes pels alcaldes de CiU" ... "preferint posar un comissari
polític (adoleix de qualsevol perfil tècnic i l'experiència
que requereix el càrrec) al capdavant de la direcció del
Parc Natural del Montsant". Els ecologistes consideren que la recent nomenada
directora del parc, neboda de l'alcalde de La Morera, serà "una
titella en mans d'uns alcaldes depredadors dels valors ecològics
que veuen una oportunitat de desenvolupar somnis megalòmans a costa
de la natura". El GEPEC també considera que Neus Miró s'ha
caracteritzat per la seva aferrissada defensa en la instal.lació
de centrals eòliques al Montsant i ser detractora de la declaració
del parc, i per tant "no es mereix la nostra confiança ni suport"
Ara per ara, dins el Parc
Natural del Montsant existeixen una gran quantitat de projectes polèmics
en vía de desenvolupament, com el recreixement de la presa de Margalef,
modificació d'infrastructures viàries, obres de condicionament
i pavimentació de camins i obertura de nous, noves urbanitzacions,
transformacions agràries, construcció de centrals eòliques
en zones d'influència del parc, canalitzacions d'aigües per
lleres dels rius, etc. Segons els ecologistes, tots aquests projectes estàn
avalats pels alcaldes de CiU, i suposaràn, en cas de realitzar-se,
"greus impactes al medi natural i al medi ambient", i no dubten que "obtindràn
el beneplàcit de la nova directora".
Dijous 13 de març
de 2003, Marta Fernandez, Diari de Tarragona (notícia traduïda
al català)
Cabassers: L'alcalde
Antoni Robles contradiu a la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural
del Priorat
Arrel del comunicat emès
per la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat el passat
dimarts, l'alcalde de Cabassers, Antoni Robles, va afirmar ahir que "les
acusacions que ha fet la Plataforma son pura mentida i no tenen res a veure
amb la realitat". Robles va criticar la forma de remetre la nota de premsa
als mitjans de comunicació i va indicar que "ningú ha signat
aquest comunicat; per tant, no és més que un acte de cobardia.
Si tenen que dir-nos alguna cosa, al menys que ho facin en persona". Va
afegir que "nosaltres no hem pressionat a ningú i molt menys al
Conseller Ramon Espadaler. Em sembla que ell ja té suficient criteri
com per prendre les seves pròpies decisions".
L'alcalde de Cabassers es
va mostrar molt moles i contrariat amb l'actitud d'aquesta plataforma ecologista,
doncs, segons ell, "han tractat de ninots a nou alcaldes i, el que és
més greu, a un Conseller de la Generalitat de Catalunya". "Per a
mi aquesta plataforma ha perdut tota la seva credibilitat", va afegir.
La polèmica sobre
la designació de la directora del Parc Natural del Monstant va quedar
definitivament enterrada ahir precisament, quan desde la propia Conselleria
de Medi Ambient de la Generalitat, encara que no de forma oficial, es va
comunicar que Neus Miró serà la nova directora del parc.
Com es recordarà, la Plataforma es mostrava contraria a aquesta
designació, doncs els seus responsables consideren que Neus Miró
careix dels coneixements tècnics necessaris per dirigir un parc
d'aquesta mena.
Dijous 13 de març,
La Vanguardia, Sara Sans. "Vivir en Tarragona"
La Plataforma
del Priorat, indignada por la designación de Neus Miró
La
confirmación de Neus Miró –licenciada en Historia del Arte
y sobrina del alcalde de Morera del Montsant Josep Miró (CiU)– como
directora del parque natural de Montsant ha indignado a la Plataforma per
la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat (PDPNP). Esta entidad mostró
ayer su decepción por el nombramiento, que consideran el resultado
de un “chantaje” de los propios ediles convergentes de la zona al conseller
de Medi Ambient, Ramon Espadaler.
Según
la PDPNP, “los alcaldes plantearon al conseller que o Neus Miró
era la directora del parque o sus respectivos pueblos de CiU no tendrían
listas en las próximas elecciones municipales”. La junta rectora
del parque natural, de la que forman parte nueve alcaldes del Montsant,
aprobaron la candidatura de Neus Miró a finales de enero, desestimando
así un perfil más técnico e independiente políticamente.
La tardanza en oficializar el nombramiento se interpretó en el Priorat
como si el propio Espadaler cuestionara la candidatura de Miró.
Fuentes del Departament de Medi Ambient han atribuido el retraso a “cuestiones
burocrácticas” y algunos alcaldes negaron que llegaran a plantear
la posibilidad de no presentar listas de CiU en las municipales. Sin embargo,
la plataforma considera que Espadaler ha sucumbido al chantaje y ha claudicado
ante las presiones de los alcaldes que no toleran que un técnico
dirija el parque”. Un parque que gestionará ahora una firme partidaria
de instalar aerogeneradores en el paraje natural.
Dimecres 12
de març de 2003, PrioratDigital
Parc Natural
del Montsant: La Plataforma creu que els alcaldes del Montsant fan xantatge
al Conseller Espadaler
La Plataforma per la Defensa
del Patrimoni Natural del Priorat ha emès un comunicat en el qual
acusen als alcaldes de la zona del Parc Natural del Montsant de fer xantatge
al Conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, perquè aquest accepti
la "recomanació" de Neus Miró com a directora del Parc Natural
del Montsant. Segons la Plataforma, els alcaldes de la zona haurien plantejat
al conseller que si Neus Miró no resulta nomenada directora del
Parc Natural, podrien no haver-hi llistes de CiU en els respectius pobles.
Ara, la Plataforma es fa la pregunta: Sucumbirà Espadaler al xantatge?
Divendres 24 de gener
de 2003, Oriol Aymí, La Vanguardia - Vivir en Tarragona
P.N.Montsant:
CiU coloca a la sobrina de un alcalde al frente del parque natural del
Montsant
Los seis alcaldes de Convergència
i Unió que forman parte de la junta rectora del parque natural del
Montsant propusieron ayer como directora a Neus Miró, licenciada
en Historia del Arte, con el respaldo del delegado de Cultura, Felip Font
de Rubinat, y Pere Maluquer, director general de Boscos i Biodiversitat.
El conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, deberá ratificar
su nombramiento en las próximas semanas.
La candidatura de Miró,
sobrina del actual alcalde de la Morera de Montsant, Josep Miró
(CiU), contó con la oposición de los representantes de las
dos denominaciones de origen vinícolas –Priorat y Montsant– y del
representante del colectivo conservacionista, el bioquímico Roger
Pascual, que también presentó su candidatura a la dirección
del parque. “Ninguno de los dos reúne el requisito de ser funcionario
público”, explicó ayer la alcaldesa de Ulldemolins y diputada
Misericòrdia Monlleó (CiU), “y se ha nombrado a Neus Miró
como cargo de confianza”. Monlleó subrayó la “trayectoria
medioambiental intachable” y el vasto conocimiento del Montsant del otro
candidato, pero manifestó que Neus Miró ha sido el nombre
que ha despertado mayor consenso.
Pascual, por su parte, es
miembro de la Plataforma de Defensa del Patrimoni Natural del Priorat (PDPNP),
entidad que se ha enfrentado a CiU con virulencia durante la elaboración
del mapa eólico de Catalunya y por diversos asuntos medioambientales.
De hecho, Pascual interpreta el nombramiento de Neus Miró en clave
electoral, igual que la PDPNP, que ha emitido un manifiesto que critica
con dureza la actual gestión del parque natural. Este documento
también lo han firmado ERC, Independents del Priorat, el sindicato
Unió de Pagesos, las denominaciones de origen vinícolas y
asociaciones de restauración y turismo rural, entre otras.
Fuentes de la plataforma
recordaron que tanto Josep como Neus Miró se mostraron favorables
a la implantación de aerogeneradores en la Serra Major del Montsant,
precisamente el proyecto que despertó mayor oposición en
la comarca.
Divendres 24 de gener
de 2003, PrioratDigital
P.N.Montsant:
Avui es reuneix la Junta Rectora del Parc Natural del Montsant per decidir
qui ocuparà el càrrec de director del Parc
Avui divendres, a les 17,00h,
a l'Hostal Balcó del Priorat de la Morera del Montsant, tindrà
lloc una reunió, que es preveu polèmica, on es debatrà
la nominació de la persona que haurà de dirigir el Parc Natural
del Montsant. El nom que més ha sonat en tot moment és el
de Neus Miró, neboda de l'alcalde de La Morera, candidata a ocupar
aquest càrrec amb quasi bé l'únic suport de CiU, amb
suficient majoria dins la Junta per decidir encara que tots els demés
representants pensin d'una altra manera. No es pot dir que el Parc Natural
arrenqui amb massa bon peu, donat que la Junta Rectora i el nomenament
del seu president jan va nèixer amb polèmica pel mateix motiu.
La majoria de les més
importants entitats i associacions del Priorat que no estàn en mans
de CiU ja han manifestat reiteradament la seva oposició frontal
a aquesta designació, que en cas de produïr-se, "seria la culminació
del seguit de despropòsits que s’han produït des de la declaració
del parc natural", segons el manifest signat el passat dimecres a Falset,
en una reunió convocada per aquest motiu per les entitats prioratines.
De la mateixa forma, els signants denuncien que ja des d'abans de la constitució
de la Junta Rectora "s’ha atemptat contra la veritable representativitat
de molts propietaris agrícoles i forestals de l’àmbit del
Parc, amb associacions creades a corre-cuita i amb l’única finalitat
de ser a la repartició del pastís, mentre que d'altres s'han
quedat fora".
El fet és que associacions
tan importants com el sindicat Unió de Pagesos, absolutament majoritari
en el sector, o les associacions excursionistes de l’àmbit
del Parc han quedat excloses. L'exclusió de les entitats excursionistes
ha estat qualificada de "cas únic en els parcs naturals". Tampoc
l'ajuntament de Cornudella de Montsant està representat dins la
Junta Rectora tot i ser el més gran dels que formen el parc i el
que en principi disposa de més infraestructura, tant de serveis
com relacionada amb les activitats al voltant de la serra de Montsant i
la natura en general. A més és el cinquè poble amb
més hectàrees dins del Parc i una porta d'entrada clau al
Parc Natural gràcies a la seva situació geogràfica
i comunicacions. El conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal tampoc
està present a la Junta, tot i que hauria de ser, segons els signants
"el representant legítim" del Consell dins la Junta.
Segons les entitats signants
del manifest, les irregularitats van continuar el dia que la Junta Rectora
es va reunir per l'elecció del càrrec de president, que va
recaure en Josep Anton Robles, alcalde de Cabassers, "sense que prèviament
hi hagués cap conversa ni possibilitat de presentar cap altre candidat".
Els signants també manifesten que "per si fos poc, els quatre alcaldes
representats a la Junta (Cabassers, Margalef, La Morera i Ulldemolins)
han decidit unilateralment i amb el vistiplau del Conseller, repartir-se
la presidència durant els pròxims 8 anys". Tammateix, el
manifest porta una irònica capçalera que diu "Parc Natural
de Montsant: Un model de Parc Familiar", en clara referència al
possible nomenament de Neus Miró (neboda de Josep Miró,
alcalde de La Morera) com a directora del parc i la presència dins
la Junta, ja efectiva, del gerent de COPAGA, gendre de l'alcalde.
El manifest el van signar:
Unió de Pagesos de
Catalunya, Denominació d’Origen Qualificada Priorat, Denominació
d’Origen Montsant, Agrupació per la restauració i el turisme
rural al Priorat, ERC de Cornudella de Montsant, ERC del Priorat, Associació
de cases de pagès de la comarca del Priorat, Plataforma per la Defensa
del Patrimoni Natural del Priorat, Associació de dones la Quartera
de Falset, GEPEC-AEEC, Independents pel Priorat i l'Associació Cultural
Carrutxa.
Divendres 24 de gener
de 2003, G.G./ El Punt
P.N.Montsant:
Ecologistes i proteccionistes pressionen per evitar que nomenin Neus Miró
directora del Parc Natural del Montsant
La junta rectora posarà
avui sobre la taula els noms dels candidats al càrrec
Divendres 24 de gener de
2003, G.G./ El Punt.- La possibilitat que en la reunió de la junta
rectora del Parc Natural del Montsant que se celebra aquesta tarda es proposi
nomenar Neus Miró com a directora del parc genera indignació
i malestar en els grups ecologistes i proteccionistes del Priorat. El president
de la junta rectora i alcalde de Cabassers, Josep Anton Robles, explica
que en principi de la reunió d'avui no en sortirà un director
sinó que simplement es posaran sobre la taula els noms proposats
per al càrrec.
Representants d'Unió
de Pagesos, les denominacions d'origen Priorat i Montsant, l'Associació
Excursionista de Cornudella de Montsant, l'Agrupació per la Restauració
i el Turisme Rural al Priorat, ERC al Priorat, l'Associació de Cases
de Pagès del Priorat, la Plataforma per la Defensa del Patrimoni
Natural del Priorat, l'Associació de Dones la Quartera de Falset,
Gepec-Aeec, Independents pel Priorat i Carrutxa es van reunir dimecres
per consensuar un comunicat que critica durament els primers passos de
la junta. «La nominació de Neus Miró seria la culminació
d'un seguit de despropòsits que s'han produït des de la declaració
del parc natural», diu el text. I és que les entitats firmants
consideren Neus Miró, neboda de l'alcalde de la Morera, partidària
d'omplir el Montsant d'aerogeneradors. Les entitats esmentades sentencien:
«Si s'elegeix Miró tindrem uns òrgans de gestió
que difícilment poden garantir que es tiri endavant un projecte
en el qual mai no han cregut.» «La conselleria de Medi Ambient,
premiant els que s'oposaven a la creació del parc, es fa còmplice
i responsable que aquest neixi mort.»
Dimecres 22 de gener
de 2003, PrioratDigital
P.N. Montsant:
Les entitats prioratines es reuneixen avui a Falset per prendre mesures
contra el possible nomenament de Neus Miró com a directora del Parc
Natural
Avui a les 19 h., a la Sala
d'Actes de l'Ajuntament de Falset tindrà lloc una reunió
a la que hi assistiràn la Plataforma, D.O's, partits polítics,
sindicats i entitats prioratines per fer una declaració conjunta
en contra del possible nomenament de Neus Miró (neboda de l'alcalde
de La Morera) com a directora del Parc Natural del Montsant. Les entitats
creuen que aquest nomenament es pot produïr en la propera reunió
de la Junta Rectora del P.N, que tindrà lloc aquest mateix divendres
24 de gener a La Morera de Montsant.
Desde creació de
la Junta Rectora del Parc Natural del Montsant, els rumors de la nominació
de Neus Miró com a directora del nou parc natural sonen cada vegada
amb més força en els àmbits relacionats amb el parc,
avivant si cap més la polèmica sobre les formes a l'hora
de decidir qui dirigeix el màxim òrgan rector del parc. El
passat mes de desembre va resultar escollit el president de la Junta Rectora,
càrrec que va recaure en Josep Anton Robles, alcalde de Cabassers,
gràcies a l'ampla majoria de que CiU disposa en la Junta Rectora.
L'elecció de Robles ja va causar un gran escàndol entre la
resta d'entitats i partits polítics representats a la Junta, ja
que l'alcalde de Cabassers sempre s'havia caracteritzat per la seva defensa
aferrissada dels parcs eòlics, i fins i tot va lluitar per la reducció
de la superfície del parc natural per afavorir els interessos eòlics
del seu ajuntament.
A més, ara cal sumar
la possible designació de Neus Miró com a directora del parc
natural, que segons la Plataforma, ha estat "la instigadora de la construcció
de projectes immensos de centrals eòliques al Montsant”. Neus Miró
és neboda de l'alcalde de La Morera de Montsant Josep Miró,
un altre aferrissat defensor de la implantació de parcs eòlics,
ara també present dins la Junta Rectora i amb moltes possibilitats
d'accedir a la presidència si finalment s'imposa el sistema rotatiu
mitjançant el qual accedirien al càrrec els alcaldes dels
quatre ajuntaments representats de forma permanent a la Junta Rectora:
La Morera de Montsant, Margalef, Ulldemolins i Cabassers.
Segons la Plataforma per
la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat (PDPNP), la possible designació
de Neus Miró com a directora del Parc Natural és "un insult
a la comarca i al sentit comú" i la reunió d'avui servirà
per determinar "les actuacions a emprendre en cas que es confirmi".
Divendres 3 de gener
de 2003, Xavier Miró, El Punt
La Morera de
Montsant: Dues empreses fan desmunts dins del parc natural del Montsant
per plantar vinya
L'Ajuntament diu que
tenen el permís de Medi Ambient
Dues empreses han començat
a desforestar i a fer desmunts en uns terrenys situats dins del parc natural
del Montsant. Ecologistes i proteccionistes diuen que és un mal
començament per la figura de protecció de la serra recentment
estrenada. Des de l'Ajuntament de la Morera s'afirma que les empreses tenen
permís de Medi Ambient. Els desmunts van començar fa setmanes
a la vora del Mas del Racó, al terme de la Morera.
Es tracta d'uns terrenys
situats a tocar de la carretera que uneix la Morera i Cornudella, al vessant
de muntanya. Maquinària pesada ha desforestat l'espai i ha aplanat
els terrenys per convertir-los en vinyes. Després de set mesos de
la declaració de parc natural, el Grup d'Estudi i Protecció
dels Ecosistemes del Camp (Gepec) ho considera la primera actuació
«agressiva» contra l'espai natural. Els ecologistes parlen
de desenes d'hectàrees i l'Ajuntament de la Morera precisa que,
protegides, n'hi ha al voltant d'una i mitja. A més, des de l'administració
local s'informa que es fa amb permís del Departament de Medi Ambient.
Una de les dues empreses tenia intenció de construir un celler dins
dels límits del parc natural però la durada en la tramitació
dels permisos li hauria fet canviar de plans. Des de l'Ajuntament s'apunta
que el celler es construirà fora de la zona protegida. Una de les
dues firmes vitivinícoles prové de Vilafranca del Penedès.
El Gepec adverteix que les obres, també criticades per la plataforma
del Priorat, podrien vulnerar l'article 330 del Codi Penal sobre afectacions
dels espais naturals protegits. L'alcalde de la Morera, Josep Miró,
considera una barbaritat afirmar que s'han desforestat cinquanta hectàrees
protegides. A més, assegura que els terrenys ja van ser vinyes.
Miró creu que les vinyes «seran un tallafoc natural».
|