Dissabte
5 de juny de 2004, Laia Brufau, El Punt
El Parc Natural
del Montsant prova els seus efectius en el primer simulacre contra incendis
Problemes de comunicació
i proveïment entre els professionals, úniques notes negatives
de l'exercici
El Parc Natural del Montsant
va fer ahir el primer simulacre contra incendis que es fa a la zona. Més
de 60 efectius entre bombers, agents forestals i treballadors del parc
van simular amb l'ajuda d'un programa informàtic un foc que finalment
va «cremar» unes 14 hectàrees. L'experiència
va servir perquè sortissin a la llum alguns problemes de comunicació
durant l'exercici, sobretot entre els cossos de bombers i agents forestals.
També es va recalcar que calia consensuar una mateixa cartografia
sobre la qual treballar per no cometre errors, i millorar el proveïment
per als treballadors durant l'extinció del foc.
El Parc Natural del Montsant
va ser l'escenari ahir d'un simulacre d'incendi en el qual van intervenir
les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) de Cornudella, Morera, Cabacés,
la Bisbal, Margalef i Ulldemolins; bombers de Falset, Prades, Cornudella
i Cabacés; tres unitats de la Guàrdia Civil, membres del
parc, agents rurals i els alcaldes de Cornudella i la Morera. A les nou
del matí es va establir un punt inicial de crema i es va enviar
el senyal d'alerta per començar l'operació. A partir d'un
sistema informàtic que s'encarrega d'analitzar in situ les condicions
climatològiques i del terreny s'anava dirigint els dispositius per
tal de controlar l'operació. Tot i que ni el foc ni l'aigua eren
reals, es van estirar les mànegues i es van fer tallafocs per tal
de comprovar el temps de reacció de les unitats i el seu grau de
coordinació. L'exercici va servir per detectar problemes de comunicació
entre bombers i agents forestals, que utilitzen diferents emissores i no
es comuniquen amb el mateix llenguatge tècnic. Neus Miró,
directora del parc natural, va valorar l'experiència com a «molt
positiva», ja que va permetre conèixer-se entre els diferents
cossos i posar en comú les necessitats d'un terreny tan complicat
com valuós.
La tecnologia GPS arriba
al parc
Un dels principals problemes
de la zona del parc natural del Montsant és el seu relleu, de difícil
accés i compost per nombrosos senderons. Una de les voluntats dels
responsables del parc és tenir controlats amb tecnologia GPS tota
la cartografia de les muntanyes. Una fita que servirà tant en cas
d'incendis com per resoldre els serveis de recerca de persones perdudes.
Per temes econòmics tot el perímetre no estarà controlat
fins a finals d'any encara que per accelerar la seva posada en marxa, bombers
i agents forestals es reparteixen les zones per avançar el projecte.
L'encant del paratge, un terreny abrupte i ple de barrancs inaccessibles,
juga en contra dels qui el preserven però alhora aguditza el seu
enginy per fer-hi front.
Dilluns 24 de maig
de 2004, J. Ginjaume, El Punt
El Parc Natural
de la Serra del Montsant genera una incipient activitat econòmica
Fins ara tres empreses
de Cornudella, la Morera i el Masroig organitzen activitats per conèixer
l'espai
Dos anys després
de la declaració d'espai protegit del Parc Natural de la Serra del
Montsant l'impacte econòmic sobre el territori encara té
força camí per córrer. En aquests moments, hi ha tres
empreses del Priorat que es dediquen a fer excursions, esports d'aventura
o activitats lúdiques relacionades amb el patrimoni mediambiental
i cultural de l'espai protegit. De fet, un dels objectius del parc és
fomentar iniciatives que beneficiïn els habitants de la zona, però
sense malmetre els valors naturals de l'entorn. Tot i això, segons
els mateixos empresaris, l'assignatura pendent és la difusió
i la promoció turística de l'oferta existent.
El Parc Natural de la Serra
del Montsant també té diverses empreses de fora del Priorat
que fan rutes o activitats dins dels seus paratges. Pel que fa a les del
territori destaquen les tres següents:
Montsant Natura
Víctor Miró
treballa a Montsant Natura -www.montsantnatura.com-, una empresa de Cornudella
de Montsant que va començar a operar fa gairebé quatre anys.
Aleshores el parc natural encara estava a les beceroles. Avui dóna
feina a una dotzena de persones en temporada alta i ofereix múltiples
serveis, sobretot esports d'aventura. Escalada, ala de pendent, ala de
motor, o descens de barrancs són alguns dels exemples. Alhora, cal
afegir un alberg al mateix poble amb 34 places, un punt d'informació
i diversos projectes que hi ha sobre la taula. En concret, prepara un casal
d'estiu per una vintena d'infants amb tallers sobre natura i un futur centre
BTT. De fet, ja treballa en un col·leccionable de rutes amb bicicleta
amb material gràfic: un inventari que li ha encarregat el mateix
parc natural perquè estableixi circuits. «El terreny ofereix
moltes opcions, estem al mig entre el parc natural i les muntanyes de Prades»,
assegura Miró. Segons ell, empreses com la seva encara no han notat
la declaració de l'entorn com a espai protegit, ja que «cal
un canvi de mentalitat» i sobretot «promocionar turísticament»
la destinació. Amb tot, Miró creu que les repercussions es
començaran a notar a partir de l'hivern vinent gràcies a
l'esforç de difusió que Montsant Natura està fent
en el darrer any a través de diversos mitjans de comunicació.
Pedrenca
Aquesta empresa amb seu
a la Morera de Montsant va néixer l'any passat i està especialitzada
en educació ambiental. Igual que l'anterior manté un conveni
de col·laboració amb el parc natural per dur a terme activitats.
Per a aquest 2004 ha organitzat una sèrie d'excursions guiades per
descobrir els indrets més interessants de la serra a través
de senders. Les cingleres del Montsant
, les vistes, el món
vegetal, els boscos, la història dels monjos cartoixans, les aromes
o les ermites són alguns dels atractius. D'altra banda, Pedrenca
també ofereix xerrades de natura pensades per a establiments turístics,
itineraris interpretatius per conèixer de manera activa les roques
singulars, la flora i fauna o la història del Montsant. Així
mateix, fa tallers que inclouen caminades de poca dificultat i activitats
pràctiques adreçades a nenes i nens.
Catsud
Finalment, la tercera empresa
que treballa al Montsant és Catsud (www.catalunyasud.net), una iniciativa
amb seu al Masroig que dóna serveis de guiatge. Un apartat important
són les excursions divulgatives per a escolars. En concret, desenvolupa
un cicle especial sota el títol Conèixer el Montsant, que
va iniciar el desembre del 2001 amb propostes com Montsant místic
o Cartoixans al Montsant.
Diumenge 9 de maig
de 2004, Diari de Tarragona
CiU alerta que
el pressupost per al Parc Natural del Montsant pot ser un 40% inferior
al previst
L'exconseller de Medi Ambient
i actual diputat de CiU, Ramon Espadaler, va alertar divendres al Priorat
del fet que el pressupost destinat enguany per Medi Ambient al Parc Natural
del Montsant pot ser un 40 per cent inferior al previst. Espadaler es va
reunir amb els alcaldes de CiU dels municipis que són dins del parc,
els quals estan preocupats per aquesta possibilitat i per «la paràlisi
del Govern». Amb la idea d'obrir una via de contacte, Espadaler va
manifestar, en acabar la reunió, que la intenció del contacte
és recollir les opinions i inquietuds dels alcaldes de la zona afectats
per la qüestió de l'evolució del Parc Natural del Montsant,així
com coordinar accions entre els alcaldes i els parlamentaris. Segons CiU,
la suposada retallada del pressupost del Parc del Montsant afectaria «les
ajudes als ajuntaments de la zona i, també, les ajudes als propietaris
particulars».
Dimarts 30 de març
de 2004, PrioratDigital
El Parc Natural
del Montsant publica el seu primer butlletí informatiu
El Parc Natural de la Serra
del Montsant ha editat el seu primer butlletí informatiu, que porta
per títol "El Parc Informa". En ell s'informa de les diverses actuacions
i tasques que s'han anat portant a terme durant l'any 2003.
Segons el butlletí,
les tasques efectuades l'any passat per la brigada del parc han estat dirigides
a la millora i manteniment dels següents senders, coves i fonts del
parc: Serrall del Grau i Cova Foradada (La Bisbal de Falset); camí
de la sèquia de la vila, font de la Covaloca i la Covassa (Cabacés);
grau del Tomaset Gr-174-1, antic camí de Sant Joan del Codolar,
camí de la llisera fins Sant Joan del Codolar i construcció
d'una tanca mòbil a la pista de la Mare de Déu (Cornudella
de Montsant), pont per creuar el riu Montsant per la coma negra, camí
de la coma closa, neteja de la vegetació que envaïa la pista
de St. Salvador i camí dels Clots-Coma negra (Margalef); sender
i cova de la Grallera, sender i grau dels Barrots i zona de de les tres
roques (La Morera de Montsant); grau de la Vilella Alta i grau de la Guineu
(La Vilella Alta); grau de la Figuera (La Figuera); sender del peu de la
Roca (La Vilella Baixa); camí dels Eixarts, sender del Grau del
Corb i sender del Grau del Llop (Ulldemolins).
Pel que fa al tema d'ajuts,
els 9 ajuntaments inclosos dins el parc natural han sol·licitat
al Departament de Medi Ambient un ajut de 40.000 euros per executar diverses
infrastructures relacionades amb el parc, com el condicionament de la zona
Aubareda a Cabacés, els punts d'informació de Cornudella
i La Vilella Baixa, el condicionament del camí de la Fontanella
a La Figuera, l'adeqüació de l'àrea de lleure del pantà
de Margalef, l'empedrat del camí de la Grallera a La Morera, la
rehabilitació de l'ermita de St. Antoni d'Ulldemolins per a refugi
de muntanya i la pavimentació del camí dels Pics a la Vilella
Alta. En aquest apartat també s'hi poden incloure la instal·lació
de tres panells de fusta tractada, amb forma de caseta, amb informació
sobre el riu Montsant, que estan situats al pantà de Margalef, al
Pont Vell de Cabacés i al Mirador de les Cadolles Fondes, a Ulldemolins.
Tanmateix, durant l'any
2003 es van atorgar 47.952,21 euros en subvencions als propietaris de terrenys
dins el parc, destinats a la millora dels marges de pedra seca, arranjament
d'accessos al parc, captació de punts d'aigua i neteja i manteniment
de finques i llocs emblemàtics.
El parc compta actualment
amb la col·laboració de l'Universitat de Lleida i la Autònoma
de Barcelona sobre diversos estudis de flora i fauna, i amb la Federació
Catalana de Caça, que haurà de comunicar al parc els dies
en que tenen previst efectuar batudes, i inversament, el parc comunicarà
als caçadors sobre totes aquelles activitats programades dins del
parc per tal d'evitar la seva confluència. Sense deixar la caça,
el parc ha estat repoblat amb perdius autòctones, i també
s'està estudiant la possibilitat de col·laborar tècnica
i econòmicament -conjuntament amb la Fundació Territori i
Paisatge, de Caixa de Catalunya- amb les societats de caçadors que
hagin sol·licitat una subvenció per la sembradura de les
perdius i la repoblació de conills autòctons. Tanmateix,
la Fundació Territori i Paisatge finançarà un estudi
d'ictofauna del riu Montsant amb l'inventari de les espècies, distribució
i aspectes ecològics.
En aquest butlletí
també s'informa sobre la possible creació d'una nova Agrupació
de Defensa Forestal (ADF), en la qual s'hi inclourien les poblacions de
La Figuera, La Vilella Alta i La Vilella Baixa; sobre les tasques efectuades
pel Cos d'Agents Rurals; els camps de treball organitzats durant l'estiu
a La Bisbal de Falset i Cabacés, en els quals van participar nens
i joves d'entre 8 i 18 anys; o la Casa d'Oficis "Senders del Montsant",
on des del juny de l'any passat s'estan formant 13 joves d'entre 16 i 24
anys per tal de preparar-los per realitzar tasques de recuperació,
conservació i divulgació del patrimoni natural i cultural
del Montsant.
El butlletí també
es fa ressò del concurs "Cercant la Mascota", que compta amb la
col·laboració de diferents escoles de la comarca, i per finalitzar
fa un breu repàs a la història del Montsant.
Al final d'aquest butlletí
hi ha una petita butlleta retallable, per tal que els interessats en col·laborar
amb aquest butlletí puguin fer-la arribar als responsables del parc.
L'única pega és que no consta cap adreça per fer arribar
la butlleta, per la qual cosa aquesta s'ha d'entregar personalment en els
diferents ajuntaments i punts d'informació.
Foto de la portada d'aquest
butlletí: http://www.prioratdigital.com/noticies/fotos/montsantpn_butlleti1.jpg
Dilluns 29 de
març de 2004, J. Ginjaume, El Punt
La Fundació
Territori i Paisatge gestiona 200 hectàrees al parc natural del
Montsant
L'entitat de l'obra social
de Caixa Catalunya també vol recuperar el patrimoni lingüístic
de la zona
La Fundació Territori
i Paisatge de l'obra social de Caixa Catalunya és propietària,
des del 2001, de gairebé 200 hectàrees al congost de Fraguerau,
dins de la serra del Montsant. L'entitat proteccionista, inspirada en les
associacions de preservació d'Anglaterra, ha fet un pla de gestió
i un pla tècnic de millora forestal de l'espai. Mentrestant, espera
que la Generalitat declari la zona com a refugi de fauna salvatge. Els
responsables mantenen una estreta col·laboració amb els representants
del parc natural i els caçadors, ja sigui a través de finançament
d'estudis o de conreus per recuperar la perdiu i el conill salvatge.
Les tasques que la fundació
desenvolupa en l'actualitat consisteixen, per exemple, a regular la senyalització
de tot tipus que abunda en un paratge amb molta tradició excursionista.
L'assessor de la fundació a les comarques tarragonines, Xavier Giménez,
també assenyala com un objectiu a curt termini ordenar l'accés
amb vehicles privats. Per aquest motiu, l'entitat vol habilitar una zona
d'aparcarment regulat en un dels camins d'accés al congost des d'Ulldemolins.
D'aquesta manera s'espera
evitar que els visitants puguin entrar amb els cotxes privats dins de l'espai
protegit. Un dels altres projectes que estan damunt la taula és
el finançament d'estudis de flora i fauna «en estreta col·laboració
amb el parc natural». En concret, la fundació té previst
assumir un projecte per analitzar l'ecosistema de riu Montsant. D'entrada
se sap que la llúdriga ja fa anys que va desaparèixer i s'ha
detectat la presència d'espècies invasores introduïdes
per pescar, com la perca americana o la truita arc iris. Tot i això,
també hi ha motius d'alegria, com la recuperació d'exemplars
de cabra salvatge al massís des de fa pocs anys.
La Fundació Territori
i Paisatge també vol potenciar la relació amb els caçadors
per evitar que practiquin la seva activitat dins del perímetre del
congost, ja que això també es pot traduir en un augment d'exemplars
i de les possibilitats de trobar-ne per l'entorn. Giménez afegeix
que ja han mantingut reunions per recuperar la perdiu i el conill salvatge
a través de conreus que subministrin menjar.
El patrimoni lingüístic
Els atractius del Congost
de Fraguerau inclouen també importants testimonis culturals, com
l'ermita de Sant Bartomeu, i etnogràfics. De fet, els representants
de la Fundació Territori i Paisatge es plantegen la necessitat de
recuperar els noms propis de les formacions geològiques, uns topònims
que suposen un patrimoni lingüístic que s'ha conservat per
via oral, però que corre el risc de perdre's en l'oblit. Es tracta,
per exemple, dels casos de la Pedra Balladora, els Tres Jurats o la Roca
Plana.
Tres espais a la demarcació,
de moment
Una finca a Arnes, a Mont-ral
i la d'Ulldemolins conformen els tres espais adquirits per la Fundació
Territori i Paisatge a la demarcació de Tarragona. La de la Terra
Alta és la més gran amb unes 600 hectàrees incloses
dins del parc natural dels Ports de Tortosa-Beseit. A l'Alt Camp compta
amb una zona forestal d'unes 100 hectàrees a la pedània de
Farena que s'afegeixen a les 183 del Congost de Fraguerau. L'assessor a
les comarques tarragonines, Xavier Giménez, afegeix però
que l'entitat està buscant nous terrenys per comprar a les Muntanyes
de Prades i al Delta de l'Ebre. La fundació també ha intentat
adquirir espais d'especial interès natural al litoral, però
finalment ha hagut de deixar-ho córrer a causa dels elevats preus
dels terrenys. L'entitat de l'obra social de Caixa Catalunya compra territori
per preservar-lo, però també arriba a acords amb ajuntaments
per fer-se càrrec de terrenys públics. Alhora, sempre compagina
la protecció de l'entorn amb el seu ús social, ja sigui amb
itineraris o amb publicació de material gràfic i informatiu.
Divendres 5 de març
de 2004, P. Plaja, El Punt
La Morera de
Montsant: El descontrol d'una crema permesa fa perillar durant dues hores
el Parc Natural del Montsant
Un total de vuit dotacions
terrestres i dues d'aèries van lluitar contra el vent per extingir
les flames
Un foc que es calcula que
ha cremat tres hectàrees, aproximadament, va posar ahir en perill
el Parc Natural del Montsant. Entre les tres i les cinc de la tarda, els
bombers, amb l'ajuda dels agents rurals, van lluitar contra el vent que
bufava entre Cornudella i la Morera de Montsant per controlar les flames.
L'incendi hauria començat després que es descontrolés
una crema permesa que estava fent una empresa vinícola de la zona.
En l'extinció de l'incendi hi van participar, en total, vuit dotacions
terrestres i dues d'aèries. Durant tota la nit, els bombers es van
quedar per allà per remullar el terreny.
Des de les nou del matí
d'ahir, una empresa vinícola del Priorat feia una crema permesa
a la zona del Mas de la Serra, entre Cornudella i la Morera de Montsant,
per preparar el terreny on s'haurà de plantar la vinya. Cap a la
una del migdia, el vent va canviar de direcció i les flames que
fins aleshores havien estat controlades van començar a avançar
imprevisiblement. En principi els treballadors van intentar controlar el
foc ells mateixos però en veure que la cosa es complicava van decidir
avisar els bombers. Cap a les tres de la tarda, professionals del cos de
bombers arribaven a la zona i començaven a treballar per controlar
les flames. «A Cornudella hi viuen força bombers professionals
i, tot i que la majoria no estaven de servei, de seguida s'han mobilitzat
per col·laborar en l'extinció de l'incendi», explicava
ahir el bomber i alcalde de la localitat, Josep Maria Castan. Es calcula
que s'han cremat dues hectàrees de matoll i una d'arbrat però
això només és un balanç provisional ja que
és necessari que els agents rurals facin un balanç en el
territori. Les flames no van arribar a afectar el Parc Natural del Montsant
però es van quedar just al límit de la reserva.
«Els responsables
tenien permís de rompuda forestal però es farà una
investigació de causes per descobrir si s'han incomplert normes»,
explicava un agent rural.
Una neteja forestal per
conrear vinyes
Una crema de sotabosc i
llenya fruit d'una neteja o rompuda forestal per fer una plantació
de vinyes sembla ser l'origen de l'incendi d'ahir al Montsant. Segons l'alcalde
de la Morera, Josep Miró, «un cop de vent que se'ls hauria
escapat» va estendre el foc que cremava a tocar de la carretera que
uneix el poble amb Cornudella per la finca Mas de la Serra. En tot cas,
Miró ha volgut deixar clar que l'empresa propietària dels
terrenys tenia tots els permisos en regla per cremar la «brossa»
que sorgís de la neteja de l'espai. Per la seva banda, la directora
del parc natural del Montsant, Neus Miró, es va mostrar ahir sorpresa
per la vilurència de les flames, ja que encara queda neu als punts
més alts de la serra i el clima dels últims dies ha estat
fred i humit. Segons ella, el parc no ha quedat afectat, si bé reconeix
un impacte en el límit de l'espai natural.
Informació relacionada:
-La
Morera de Montsant: L'incendi a la vora del parc natural va cremar 6 hectàrees,
no 2'5 h. com es va dir en principi. PrioratDigital 11/03/2004
-La
Morera de Montsant: Un incendi a la vora del parc natural del Montsant
crema 2'5 hectàrees de bosc. PrioratDigital 05/03/2004
Divendres 5 de març
de 2004, PrioratDigital
La Morera de
Montsant: Un incendi a la vora del parc natural del Montsant crema 2'5
hectàrees de bosc
Ahir a la tarda es va produïr
un incendi al terme municipal de la Morera de Montsant als voltants de
la zona del Mas d'en Racó, indret a tocar del límit del Parc
Natural del Montsant i pròxim al terme municipal de Cornudella de
Montsant. L'incendi, que va cremar 2'5 hectàrees de bosc, va tenir
el seu orígen en una crema controlada de deforestació que
s'està portant a terme en una de les finques properes.
Al voltant de dos quarts
de quatre de la tarda, el camió i el BRL (Bomba Rural Lleugera)
del parc de bombers de Cornudella van sortir cap al lloc de l'incendi,
on van arribar pocs minuts després, degut a la proximitat de la
zona afectada. Els bombers van estudiar la situació i van començar
a atacar el foc per la part més propera al Parc Natural. Poc després
va arribar el camió del parc de bombers de Prades, i seguidament
van arribar més efectius provinents dels parcs de Falset, Reus i
Gandesa, així com un vehicle de comandament provinent de l'Hospitalet.
En l'incendi també van participar mitjans aèris, amb una
avioneta i un helicòpter.
La directora del Parc Natural
del Montsant, Neus Miró, va estar en tot moment per la zona, tot
i que finalment l'incendi va poder ser controlat sense que afectés
el parc natural. Tanmateix, l'alcalde de Cornudella de Montsant també
va viure de primera mà els aconteixements, donat que va participar
en les tasques d'extinció com a bomber professional -la seva feina
habitual-, tot i que ahir tenia festa.
Al voltant de les set de
la tarda l'incendi es va donar per controlat, i alguns dels vehicles de
bombers, així com un bon nombre de veïns de La Morera i Cornudella
de Montsant, van abandonar el lloc. Tot i això, com és habitual,
els bombers van estar vigilant i remullant tota la zona cremada fins entrada
la matinada d'avui divendres.
La zona cremada, molt pròxima
al límit del parc natural, estava en procés de deforestació
per tal de deixar terreny per plantar-hi vinya. Sembla ser que els operaris
encarregats de la tasca han encès foc per cremar brossa forestal
i el foc s'ha extès més enllà del control dels treballadors,
moment en el qual s'ha donat la veu d'alarma. La ràpida actuació
dels equips d'extinció d'incendis van ser claus per impedir que
el foc s'extengués en direcció al parc natural, fet que corrobora
la importància que tenen els parcs de bombers voluntaris pròxims
al Montsant, molt més ara que aquest va ser declarat Parc Natural.
Dijous 8 d'abril
de 2004, Ràdio Falset
El Parc Natural
del Montsant ofereix suport tècnic i logístic a les ADF
L'entitat del Parc Natural
del Montsant ha ofert a les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) dels
municipis del Parc suport tècnic i logístic. L'objectiu d’aquest
organisme és millorar les condicions mediambientals i rurals de
cada terme. D’aquesta manera es pot coordinar les millores de senders i
zones rurals entre altres coses, entre els municipis que formen part del
parc.
En relació amb això,
una altra proposta del Parc Natural del Montsant és la de crear
una Agrupació de Defensa Forestal (ADF) que agrupi els tres municipis
del parc que no disposen d'ADF i que són colindants: La Vilella
Alta, La Vilella Baixa i la Figuera. El projecte, que s'ha fet arribar
als ajuntaments i entitats de la zona, també inclouria als municipis
del Lloar i El Molar, encara que no pertanyin al Parc Natural. De moment,
els municipis estan estudiant la documentació sobre ajuts a les
agrupacions facilitada pel Parc i els ajuntaments han d’entregar les dades
necessàries per saber si cada municipi hi està d'acord.
Dilluns 23 de febrer
de 2004, PrioratDigital
La Morera de
Montsant: Rescatats de matinada quatre excursionistes que s'havien perdut
al Montsant
Els excursionistes es
van extraviar a la mateixa zona on el passat mes de novembre es va perdre
un altre grup de 12 persones. La intensa boira i la caiguda de la nit va
propiciar la pèrdua d'orientació dels excursionistes.
Un grup de quatre excursionistes
barcelonins va ser rescatat sa i estalvi durant la matinada de diumenge
pels bombers de Cornudella de Montsant, després d'haver-se perdut
al Montsant, on van anar per escalar la Vía Ferrata, situada cap
a la zona entre el grau de la Grallera i el grau de Salfores, al terme
municipal de la Morera de Montsant. Es va donar la circumstància
que un dels excursionistes és diabètic, fet que va provocar
que també s'activés l'ambulància i el metge de guàrdia
del CAP de Cornudella, on va ser traslladat per fer-li una revisió
mèdica.
Segons sembla, els excursionistes
es van equivocar de camí en arribar al Piló dels Senyalets,
a la Serra Major, quan en lloc d'agafar el grau que baixa cap al poble
de La Morera es van desviar en direcció al riu Montsant, fent cap
finalment a la Font de Canaletes, molt lluny del seu destí teòric.
El temps, molt humit i amenaçant pluja, la caiguda de la nit, i
per damunt de tot l'espessa boira -amb una visibilitat aproximada d'uns
deu metres, segons els bombers- va provocar la desorientació dels
excursionistes. Una vegada arribats a aquest punt, el grup va decidir donar
l'avís -vía telèfon mòbil- de que s'havien
perdut.
Cap a les 20'15 hores del
dissabte, els bombers de Cornudella van rebre l'avís de que un grup
d'excursionistes, un dels quals diabètic, s'havia perdut al Montsant.
Paral·lelament, el centre d'emergències 061 alertava a l'ambulància
i metge de guàrdia. Gràcies a la senyalització de
la zona, els excursionistes van poder facilitar la seva localització
aproximada als bombers, que una vegada situats damunt del mapa, van sortir
del parc a les 20'45 hores. Deu minuts després, el Land Rover del
parc de Cornudella amb dos bombers arribaven a La Morera de Montsant, on
aquests van deixar el vehicle per continuar a peu, acompanyats d'un veí
del poble. La nit, molt fosca, la boira i la humitat van dificultar el
trajecte dels bombers fins a la zona on es trobaven els excursionistes,
a unes dues hores i mitja del poble. Els bombers van pujar fins a la Serra
major pel grau de la Grallera, fins al Piló dels Senyalets, des
d'on van agafar el camí que baixa al barranc del Vidalbar, fent
cap finalment al Pal del Comellar, lloc on van trobar el quatre excursionistes
extraviats. Una vegada es va comprovar el seu bon estat, es va començar
pel mateix camí la tornada cap a La Morera, on van arribar cap a
dos quarts de dues de la matinada. Allí els esperava l'ambulància,
que va traslladar l'excursionista diabètic fins al CAP de Cornudella,
lloc on també van fer cap els seus companys. Després d'una
revisió rutinaria i sense cap més contratemps, els quatre
excursionistes i els seus acompanyants van poder tornar cap a casa sans,
estalvis, i amb l'experiència d'haver viscut una aventura amb final
feliç.
Tercer rescat d'excursionistes
al Montsant en poc més de tres mesos
En total, 17 persones han
estat rescatades al Montsant en els darrers mesos per diferents circumstàncies.
El passat diumenge 2 de novembre de 2003, un grup de 12 persones, la majoria
de Reus, es va perdre justament a la mateixa zona que els quatre excursionistes
barcelonins, als voltants del barranc del Vidalbar. En les tasques de recerca
van participar bombers dels parcs de Cornudella de Montsant i Reus. I el
cas més recent va ser el passat 11 de gener, quan un excursionista
extranger va ser rescatat prop de l'ermita de Sant Joan del Codolar (Cornudella
de Montsant), després que els serveis d'emergències rebessin
l'avís que un excursionista podia haver patit un infart. En aquella
ocasió també es va mobilitzar helicòpter del Servei
d'Emergències Mèdiques (S.E.M.) amb base a Móra d'Ebre.
Dijous 12 de febrer
de 2004, Josep Ginjaume, El Punt
El parc natural
del Montsant es vol conèixer
-La junta rectora vol
promoure aquest 2004 estudis per determinar i censar el patrimoni natural
i cultural de la serra
-Una brigada s'encarrega
de netejar camins, coves, murs de pedra seca i sotabosc des de l'agost
del 2003
-Les nou poblacions del
Priorat que en formen part esperen obtenir 40.000 euros per a projectes
de consolidació
«El més important
és fer una diagnosi del que tenim». Així ho considera
la directora del Parc Natural de la Serra del Montsant, Neus Miró,
en establir l'objectiu pel 2004. Es tracta de promoure estudis per determinar
amb exactitud quin és el patrimoni natural i cultural que s'amaga
en aquest espai protegit per decret des de finals d'abril del 2002. El
proper pas serà la preservació, la gestió i «veure
què podem difondre i què no». Quan encara falten dos
mesos per celebrar el primer aniversari en funcionament, moltes de les
necessitats inicials continuen sobre la taula: la senyalització,
la difusió, la regulació d'activitats o la seu del parc en
són alguns exemples.
Des de la posada en marxa
l'abril del 2003, aquest espai protegit de 9.200 hectàrees de la
comarca del Priorat ha recuperat senders perduts, ha vist com es netejaven
camins, coves i sotabosc; com es reparaven murs de pedra seca i s'instal·laven
plafons de senyalització a Ulldemolins, Margalef i Cabacés.
Tot plegat gràcies al treball al llarg dels nou termes municipals
d'una brigada de 8 persones contractades per la junta rectora del parc
del Montsant.
No obstant això,
la directora del parc, Neus Miró, recorda -amb vista als projectes
del 2004- que els pressupostos de la Generalitat estan prorrogats i confia
a obtenir prou recursos «si hi ha voluntat de l'administració»,
ja que «una de les tasques més importants és la del
manteniment».
Un dels principals objectius
d'enguany és promoure estudis a càrrec d'experts de la zona
per diagnosticar quina és la situació de l'espai protegit
i què cal preservar i difondre, tant pel que fa al patrimoni natural
com al cultural (etnogràfic i arquitectònic, entre d'altres).
Miró també destaca «tota la feina que no es veu»,
però no menys important, com ara el contacte amb els veïns,
les associacions de caçadors o els pagesos amb vista a establir
«protocols de caça» o a augmentar la confiança
i la implicació de tothom.
Una de les iniciatives encaminades
en aquest sentit és el cicle a les escoles Cercant la mascota del
parc, que, segons Miró, busca «motivar la gent del Priorat»
i «fer una explicació pedagògica del parc». Es
tracta d'un concurs de dibuixos per a alumnes d'ensenyament primari i secundari
de la comarca que ha de donar a llum, abans de l'estiu, una nova imatge
gràfica del Montsant. Les primeres propostes apunten cap a esquirols,
escorpins, eriçons i, fins i tot, roques.
D'altra banda, una de les
altres necessitats que encara està pendent és la construcció
de la seu definitiva del parc a la Morera de Montsant. De fet, actualment
les oficines i el centre d'informació estan situades provisionalment
als baixos de l'ajuntament de la població.
Dijous 12 de febrer
de 2004, J.G. El Punt
Cornudella de
Montsant: Un punt d'informació i un jardí botànic
a Cornudella
L'Ajuntament de Cornudella
preveu obrir aquest estiu el nou punt d'informació del Patronat
Municipal de Turisme, que esdevindrà, alhora, el tercer del Parc
Natural de la Serra del Montsant, després dels de la Vilella i la
Morera. De manera paral·lela, els propers dies s'iniciarà
la plantació al voltant del nou equipament dels primers arbres i
arbustos originals del parc. L'objectiu és crear un jardí
botànic just a sobre del que havia estat un abocador de runes per
donar a conèixer el patrimoni natural d'aquestes muntanyes del Priorat.
El pressupost global és de prop de 120.000 euros. Segons el regidor
de Medi Ambient, Xavier Izquierdo, la inversió municipal compta
amb un 60% de subvencions entre la Junta de Residus -en concepte de recuperació
del que havia estat un abocador de runes- i el parc natural.
L'edifici, d'una sola planta,
inclourà un espai d'atenció al visitant i una sala annexa
on es podran realitzar conferències, projeccions de diapositives
i documentals, entre altres activitats. En total el projecte inclourà
un punt d'informació, un jardí botànic amb desnivell
per simular la presència de diferents tipus de flora segons l'altura,
un mur de contenció, un llac artificial, un aparcament i una zona
de pícnic i esbarjo. Tot plegat ha de donar lloc també a
una nova plaça.
Pel que fa a les espècies
que es preveuen plantar al nou espai enjardinat, destaca una primera comanda
amb una vintena d'arbustos i una trentena d'arbres presents a les muntanyes
del Montsant. Entre tots Izquierdo valora el teix «com a insígnia»,
però en clar i progressiu retrocés.
Les ajudes del parc
El Parc Natural de la Serra
del Montsant s'ha compromès a subvencionar amb 40.000 euros tots
els projectes que ajudin a consolidar aquest espai protegit. En el cas
de la Vilella i Cornudella els consistoris han demanat obrir punts d'informació
i, de fet, el primer ja està acabat. Segons la directora, Neus Miró,
el parc té un gran dèficit d'infraestructures,
per això assegura:
«només podem tirar endavant gràcies als ajuntaments».
Miró creu encertada l'obertura dels dos nous serveis, ja que estan
situats de manera estratègica en «entrades naturals del parc».
Dimarts 13 de gener
de 2004, PrioratDigital
Cornudella de
Montsant: Rescatat un excursionista al Montsant
El passat diumenge 11 de
gener, un excursionista extranger de 65 anys amb residència a Salou
va ser rescatat prop de l'ermita de Sant Joan del Codolar (Cornudella de
Montsant), després d'haver patit un infart quan estava pujant el
grau del Montsant o grau del "Meloner".
L'helicòpter del
Servei d'Emergències Mèdiques (S.E.M.) amb base a Móra
d'Ebre, els bombers de Cornudella i Falset, el servei de guàrdia
del C.A.P de Cornudella i l'ambulància de Cornudella es van mobilitzar
i traslladar fins a l'ermita, des d'on van arribar a peu fins al
lloc on es trobava l'excursionista, a uns 400 metres de l'ermita grau amunt.
El lloc on es trobava l'excursionista,
que anava acompanyat d'un grup d'amics, era de difícil accés,
i els serveis d'urgències van tenir molta feina per transportar
l'afectat amb una llitera fins el lloc on es trobava l'ambulància,
a l'entrada de l'ermita. Una vegada a l'ambulància, aquesta va fer
el trajecte desde l'ermita fins el lloc on va aterrar l'helicòpter,
que finalment va evacuar l'excursionista a l'hospital Joan XXIII de Tarragona.
Donada l'hora en que va
tenir lloc el rescat -l'hora de dinar de diumenge-, l'ermita de Sant Joan
del Codolar es trobava amb una notable presència de visitants que
passaven el dia a l'ermita.
|