Als quinze anys abandonà el futbol per a formar un grup musical que fos tant famós com els Beatles. No ho aconseguí, però aprengué a tocar la bateria i més endavant li serviria per a guanyar-se la vida. 

Descobrí la màgia de les paraules quan estudià literatura a batxillerat i llavors començà a embrutar papers amb versos. 

Arribat el moment de tocar de peus a terra cursà Magisteri (que en aquell precís moment acabaven de batejar com a Formació del Professorat) a Tarragona i, per primera vegada, començà a introduir-se en la gramàtica de la llengua que parlava diàriament, amb la qual cosa aconseguí que els papers que embrutava estiguessin igual de bruts però en català.

Posteriorment s’interessà pel llenguatge lògic de la informàtica i el fet de programar li causava el mateix plaer que escriure versos.

Amb el llenguatge musical i el llenguatge lògic començà a viure en una pluriocupació que no li acabava de solucionar les necessitats materials i, per tant,  hagué d’afanyar-se a aprendre el llenguatge numèric de la comptabilitat per a poder assolir una feina normal, de vuit hores i ben pagada. Les altres setze hores del dia li permeten que de quan es diverteixi escrivint versos o prosa. Amb això ha guanyat algun premi al concurs literari de Falset i als Jocs Florals de Torroja. 

En l’actualitat continua vivint a Falset, tot i que ha canviat de barri, és casat i té dos filles.
 

Tots els personatges que apareixen en les seves obres podrien ser reals, però també podrien no ser-ho. El cert és que no són ni una cosa ni l’altra ni tot el contrari. El mateix és pot dir dels escenaris i les situacions.

Qui són
Els germans J i JF Johnson son dos detectius que viuen a la plaça de la Quartera de Falset. De fet hi viuen i hi treballen, perquè el menjador del seu pis serveix també de despatx professional. 
Per a desplaçar-se utilitzen un 4L de segona mà amb matrícula de “Huesca” (de “Hungria”, els hi agrada dir a ells).

El Jota Efa és el germà petit, però ha assumit la responsabilitat que el gran, el Jota, no assumirà mai. El Jota és inconstant, desentès, malgastador, inconscient; però a vegades té idees genials. De quan en quan i de manera impredictible pateix atacs de lucidesa que el porten a realitzar conferències on exposa les seves teories per arreglar el món o explica algun conte de la seva collita (o de son germà). A vegades no volen dir res i a vegades contenen la clau del misteri que han de resoldre i que de manera inexplicable el seu subconscient ha revelat.

El Jota Efa festeja amb la secretaria del jutjat (Lucia Ocampo Sanfernando), una manya que els ajuda a resoldre els casos que investiguen. Son germà, el Jota, no surt amb cap noia i sempre va afamat, cosa que el fa posar en embolics més d’una vegada i més de dos.

Són grans admiradors (probablement dels pocs que queden si no els únics) del Gato Pérez, de qui sempre demanen una cançó quan van a prendre una copa al Pub Bristol. Els seus amics (el Miquel, pagès; l’Àlex, un manetes; el Joan Lluís, que toca la guitarra) els ajuden en les seves indagacions. De fet qui més ajuda és l’Àlex, perquè els altres més aviat s’han quedat enganxats a l’època hippy. De tota manera, el Miquel va i no va amb la Margarita, la jutgessa, i això sempre té alguna utilitat pràctica.

Un gran amic-adversari seu és el "Sargento Málaga”, comandant de les forces de seguretat de l’estat al poble - altrament anomenades Guàrdia Civil -, amb qui prenen copes de quan en quan.