Avui ha tornat el meu pacient.  Estava molt enfadat amb tota aquesta moguda de l’aigua.  Ja no perquè li costa entendre que Barcelona necessiti aigua, després d’estar durant tres anys tirant l’aigua al riu per una canonada foradada, si son una mica “justets” que hi farem.  El que exaspera el caràcter del meu pacient son les multes que es posa a la gent que “malgasta” aigua.  El problema no es que un ompli la piscina, ja que tens una piscina el normal es que la tinguis plena d’aigua, o no?  Si l’omple molts cops es veurà a la seva factura, se li cobra més i punt.  Això de la guerra de l’aigua son collonades, si almenys féssim la guerra del vi o del whysky seria un conflicte amb fetge i ressaca i no una combat aigualit com aquest.

Em diu que el pitjor son les denúncies que es fan d’un veí a l’altre.  “Si, policia, soc en Josep Malic i Malat de Prades, el senyor Joan Capgros i Cabut està regant les seves flors, si, ja se que les flors es tenen que regar, però porta quatre minuts regant i segons la normativa les roses no es poden regar més de tres minuts, si fossin geranis es diferent, aquests ja se que es poden mullar durant sis minuts.  Seria bo que vinguessin, li posessin la multa i si es necessari l’engarjolessin.  Està cometent un delicte.”  I aquí veu ell el problema, que Catalunya es converteixi en la nova República Democràtica Alemanya, on pots denunciar al teu veí per qualsevol parida de llei que pareixin els nostres estimats i venerats dirigents.  El meu pacient hem recomana veure la pel·lícula alemanya, “La vida dels altres”, diu que explica molt bé aquest abusos dels governs, li dic que ja l’he vist, em pregunta si hem va agradar i li dic que molt.

Això de la Viagra ha animat al meu pacient, em diu que ha conegut a una noia, una xilena de trenta anys, ell en te seixanta.  La va portar a sopar, després a ballar i no va necessitar el “comprimit màgic” per fer la feina ben feta, que com tots sabem no te fronteres –bé, ara sembla que hi ha una frontera al Nord del Llobregat-.  No li pregunto per la seva dona i els seus dos fills, no crec que sigui el moment.