Aquesta es la transcripció del discurs del meu pacient, la darrera vegada que es va venir a visitar. No tinc ni idea del que tenia, perquè va parlar i va marxar. Suposo que tenia ganes de xerrar, i ara que es porta l’ateisme la gent ha oblidat als Mossens i ve als metges a explicar els seus problemes, a veure quan torna la fe i podem tornar a fer la nostra feina, que en teoria es lluitar contra la malaltia. Teoria, massa teoria.

“Jo soc més del Barça que el senyor Joan Gaspart –que es tan culé que prefereix que guanyi el F.C. Barcelona que el club del que ell es president, el Sant Andreu. A Sant Andreu tenen un problema i sembla que no ho saben-.  Per molt aficionat que soc al club que es més que un club –bé, l’any passat deien que era un puti-club o un club de copes-, no em sembla gens bé que el senyor Laporta li demani a TV3 trenta milions d’euros, més que res és que TV3 la paguem tots, i prefereixo que la meva pasta vagi a millorar les carreteres d’entrada a Reus, per una guarderia, per posar més metges al meu ambulatori o no pagar les taxes administratives i poder-m’ho gastar en vicis. No vull que els meus impostos paguin els cotxes luxosos d’uns jugadors que ara guanyen, però un dia perdran i els voldrem fer fora de Catalunya. Aquest Ronaldinho va jugar al Barça? Em sona, però no n’estic segur. 

Trenta quilos es un u per cent del que demanem a l'Estatut –que al final sol s’ha convertit en un assumpte de pasta, tanta Nació i tanta llet i als postres ens trobem al Cuba Gooding Júnior en gallumbos cridant al Tom Cruise.  “Show me the money” (ensenya’m la pasta”)-, un altre u per cent se’n va als informes encarregats per la Generalitat, sobre el parxís, la reproducció de la Foca Àrtica a menys d’un quilòmetre de la Central Nuclear d’Ascó, els forats dels Donuts o els forats de molts cervells. Ja tenim un dos per cent a les escombraries.  Es que tenim uns governants que no els mereixem.

No vull parlar de l’ambaixada a Nova York, que la van inaugurar el mateix i dia i la mateixa hora que el senyor Obama jurava el seu càrrec, es veu que sol van anar a engolir canapès els del Ku Klux Klan –per motius evidents, no perquè siguin catalans-, la resta dels nord-americans estaven amb el seu president. Anar a la ciutat que mai dorm –com Cornudella durant la Festa Major-, per fer un piscolabis entre catalans sembla una mica estúpid, no seria millor fer-ho a Catalunya i ens estalviem el viatge?  Ja ho diu el poble, “si es te que anar es va, però anar per anar es una rucada.”