Al meu pacient no li estranya que els polítics estiguin tot el dia mentint o no dient la veritat, que no se si no es el mateix.  Per exemple, si portes aigua d’un lloc a l’altre es diu transvasament d’aigua, però com els governants que volen portar aigua d’un lloc a l’altre tenien pancartes de no al transvasament ara li diuen; transport d’aigua entre dos punts equidistants en espai i temps, dintre d’un mateix territori, de forma bidireccional i respectant la natura i les espècies en extinció, ja que som un partit verd, ecologista, d’esquerres –què vol dir ser avui d’esquerres?- i naturista –encara que siguin els mateixos que faran desaparèixer el Delta de l’Ebre-, però bé, aquest es un altre tema o un altra qüestió o no es cap assumpte o no te interès, jo que se.

El que no entén el meu pacient es que un cop que un diu la veritat, com el senyor Joan Saura al que li van preguntar que li agradava més, si el cava o el champagne, i ell va contestar que la beguda francesa.  Aquesta resposta no va agradar gens, al dia després els diaris estaven replets de cartes i opinions de periodistes criticant la resposta del polític d’esquerres.  “Com un representant d’aquest país pot preferir una beguda estrangera a la nostra, no sap el que es diu, no ha tastat els grans caves catalans, el champagne es més car...”  L’únic que el va defensar va ser el genial Quim Monzó.

Collons, els catalans estem plens de complexos. Un català pot preferir la beguda espumosa del Nord de Catalunya, o ser del Real Madrid, o preferir el Tom Waits a la Sardana, o no agradar-li les gralles, o tenir fobia als castellers, o ser aficionat als braus, o mirar telenoveles veneçolanes, o agradar-te més la paella de València, o el vi de la Ribera del Duero, o pensar que el Barça no es més que un club, o pensar el que et surti dels ous.

Després de xerrar, el meu pacient m’ha explicat que li supurava la “sigala”.  Amb un bastó que te la punta de cotó he entrat a matar, i he agafat una mostra que enviaré al laboratori. Tot això te pinta de gonorrea i sembla que la seva amiga xilena potser la mestressa de la bactèria, Neisseria gonorrhoeae, que es fàcil de tractar, però te un nom que acollona.  Li he recomanat que utilitzin gomes i ell ha dit que no vol, que el que farà serà deixar plantada a aquesta dona, que ara te por i que vol una analítica per saber si ha agafat la SIDA, el que li dic es que millor que la tingui uns dies pansida i esperar a veure que diu l’anàlisi de sang.