Avui ha tornat el meu pacient, estava molt enfadat. No entén com els xinesos, bé, no tots els xinesos –hem diu que aquí al barri els Restaurants xinesos no son dolents, això li ha dit la seva filla, ell mai no ha estat a cap d’aquests Restaurants moderns-, els que manen a la Xina, poden estar matant als pobres Tibetans.  Li fa ràbia veure al Dalai Lama, amb la seva toga vermellosa, explicant que els estan massacrant i acte seguit un polític xinès rodejat de militars explicant que ells no estan fent res de dolent, que no utilitzen la força bruta, les armes son per jugar al carrer.  Sembla un acudit patètic, però es real.  El meu pacient diu que s’haurien de boicotejar les Olimpíades, que no hagués estat bé que després de la Guerra Civil li haguessin donat els Jocs Olímpics al Franco, dons això tampoc està bé.  Esta fart de mirar cap l’altre cantó en el moment que “la pela es la pela.”

Mentre parla li torno a mirar la tensió, la te bé, com sempre.  Li pregunto que tal veu aquest any al Barça, es posa vermell, li miro la tensió arterial i la te pels núvols.  “Collons amb el Ronaldinho.  Diu que està malalt, li fan totes les proves mèdiques, no hi troben res i ell explica que te dolor.  Quins ous que te aquest brasiler, es com tots els que han vingut a casa nostra.  Festa i a entrenar que vagin els de la casa.”  Jo li dic que aquí també hi ha pacients que porten mesos de baixa per mal a l’esquena o al peu, tenen totes les proves fetes –Radiografia, Ressonància, TAC, TEC i TIC-, però diuen que encara tenen dolor i no van a treballar.  No comprenc com la gent pot estar tan enfadada amb el futbolista, ni que fos el president de la Xina.

 El meu pacient m’explica que les pastilles de Viagra li van anar força bé, que repetirà aquest cap de setmana i ja tornarà.  Aquesta Setmana Santa marxa a Castelló, a casa de la seva dona, diu que es posarà fins d’alt de beure i menjar, li dic que no abusi i ell somriu.