Altra bona notícia

Els jueus diuen “qui salva una vida salva al món”, la veritat és que té el seu sentit. Si les bones gents que habiten aquest món no salvessin vides, solament quedarien aquells que les lleven. Recordant la cita, a la qual amb fe s'acullen els jueus, voldria explicar-vos el cas que va succeir fa molt poc al Metro de Barcelona. En l'andana d'una estació de Metro, diverses desenes de persones esperaven l'arribada del comboi. Tots els que hem viatjat amb Metro hem vist amb els nostres propis ulls i fins i tot molts també hem practicat la imprudència de col·locar-nos a pocs centímetres de la vora de l'andana, segurs i inconscients que res ens pot passar. Les estadístiques, “reals estadístiques” no com les que fan els partits polítics i les grans companyies per portar-nos a engany, proven que davant diverses situacions, com poden ser els tumults de gentada, les presses i l'aclaparament, o els esperats i sobtats canvis en la salut de l'individu han portat a centenars de persones a perdre la vida caient en les vies del Metro. Fa unes setmanes, un home d'avançada edat esperava el comboi molt prop de l'andana, en aquell moment va sofrir una lipotímia i va caure a les amenaçadores vies. En aquell moment un jove que va veure com l'home queia a les mortíferes vies, va saltar sense pensar-s’ho, el va arrossegar cap al petit buit que et lliura del monstruós atropellament de la bèstia d'acer i li va salvar la vida. Una vegada passat el terror del moment, es van sentir multitudinaris “gràcies a Déu, Déu meu i Verge Santa”. No s'espantin, no és que de sobte els que estaven en l'andana fossin feligresos d'una parròquia en excursió cap a la Sagrada Família, és que l'home i la dona, creients i no creients recorren en moments de màxima angoixa pròpia o aliena a aquestes paraules de sorprenent lloança i alleujament.

Aquell noi, heroi d'aquell moment i heroi per a tota la vida, es va quedar exhaust, no precisament pel perill d'aquella situació, si no per que, i dit amb les seves pròpies paraules: si em diuen que jo m'anava a tirar a socórrer aquell home, no m’ho crec, qui jo? ¡¡Anda ja.¡¡

El noi va descobrir alguna cosa en ell. Ja ho deia Tales de Mileto, el mes difícil en la vida és conèixer-se a un mateix. Aquests miracles que succeeixen diàriament em convencen que l'esperança no és l'últim que s'ha de perdre, si no el primer que cal conservar.