El nouvingut

L'altre dia em dirigia amb bicicleta cap a l'abadia de l'Església de Cornudella, que com gairebé tots sabeu és on visc i com en la lletra d'un tango se'm va aparèixer un conegut amb el qual simpatitzo dient-me: vols conèixer a Jordi Pujol? Al disc dur que sembla que molts portem per cervell, uns amb menys memòria RAM i uns altres amb més, va acudir la imatge del que fos President de la Generalitat, jo vaig respondre al meu simpàtic conegut: no és que tingui un interès especial a conèixer-lo! Però aclaparat per la cavalcada que venia cap a mi, vaig tirar de frè del regal que em van fer els meus companys Arnal i Boris ( la bici) i vaig esperar el pas de la comitiva. De sobte se'm va aparèixer el fill del que jo havia imaginat, algú em presentà al Jordi Pujol, dient-li: et presento al Pere, un nouvingut al poble, encaixant-me la mà, em va dir: -Vaja! en aquest poble tothom va amb bici o amb moto!- Intercanviem unes paraules i continuo camí cap a casa. Molts em coneixen com el nebot del mossèn, en realitat no és el meu oncle sinó el meu padrí de bateig. Quan vaig haver de prendre la decisió de venir a viure a Cornudella per ajudar al padrí, reconec que vaig sentir, “ignorant de mi” com si anés a l'Antàrtida, i fins i tot vaig escriure una carta al Diari de Tarragona titulada “deixo d'escriure a la secció de cartes al director” (atès que porto anys escrivint en el Diari així com en altres rotatius i setmanals). A la meva arribada al poble, i en els seus dos primers mesos, vaig cometre alguns errors de comportament a causa del sentiment que venint aquí, m'havia aïllat del món. Estava molt equivocat, passats vuit mesos m’he adonat que aquí he trobat més raons per seguir lluitant per les meves metes que les que tenia en la metròpolis. A Cornudella, com en tots els llocs “hi ha de tot i de tot el contrari”. Em sento respectat per la immensa majoria, encara que reconec que a alguns, molt poquets, els costi tenir tracte amb un creient–practicant. En resum, aquest nouvingut que us escriu, us dóna les gràcies per la vostra cordial benvinguda i aprofita l'ocasió per dir-vos que estic aquí, molt a la vora i que podeu comptar amb mi. El meu perfil és que no sóc fanàtic de res i em preocupen moltes coses, senzilles i importants, disposat a compartir alegries i penes, tertúlies i activitats, i això sí, no puc reprimir-me el sentiment de dir-vos (perquè em conegueu millor), que no crec que els diners facin la felicitat, però crec que tothom té dret a l'èxit econòmic vingut per la via de l'esforç, l’enginy, la inspiració i l'honradesa, i el saber administrar-ho, es cosa de cadascú, evidentment.