Tots els pares són conscients que l’esport és necessari per als fills. Els nens i nenes guanyen amb psicomotricitat i agilitat física.

L’esport és necessari ja que agilita la ment i el físic a la vegada. Qualsevol tipus d’esport té unes tècniques a aplicar i unes normes a seguir (disciplina). O sigui, han d’exercitar uns moviments físics concrets per a la realització d’una acció prèviament estudiada per què el resultat d’aquest sigui l’objectiu desitjat.

Fins aquí tots els pares diuen que ho tenen clar. El problema arriba quan parlem dels pobles petits i d’esports d’equip. En poblacions menors de mil habitants és molt difícil aconseguir fer un equip de nens i/o nenes de la mateixa categoria, ja no parlem de la mateixa edat i els desplaçaments són llargs.

Periòdicament, i sempre que hi ha algun adult que s’encaparra en el tema, apareixen equips en alguna disciplina esportiva. Aquesta persona que vol tirar endavant aquest projecte esportiu ha de disposar de les instal·lacions necessàries, organitzar els entrenaments on els nenes i/o nenes han d’aprendre la tècnica a la vegada que els prepara físicament, coordinar els desplaçaments que en aquest cas són llargs i costosos. Sense oblidar-nos de tota la tramitació burocràtica que és necessària per a inscriure’s en una competició.

En un principi hi ha alguns pares i/o mares que participen en l’experiència amb una efectivitat digna d’admirar. Però al llarg de la temporada competitiva es van perdent per algun motiu o altre. Ara, això sí, l’esport és bo pels seus fills.

L’esforç d’aquest persona altruista mai serà valorat pels pares, el comentari és “si ho fa és perquè pot i li agrada”. Però ell seguirà els entrenaments, els desplaçaments i el que calgui per, com a mínim, acabar la temporada ja que el compromís el té amb els nens i/o nenes de l’equip.

Voldria, des d’aquí, encoratjar els pares que tenen fills fent esport o en podrien fer comprometent-se amb el seu fill, portant-lo als entrenaments i a les competicions siguin en el mateix poble o en un altre. Es tracta del físic i el psíquic, per tant de l’educació dels seus fills.