Vull aprofitar l’oportunitat que se'm dona d’escriure en aquesta web per donar el més profund condol a les famílies dels traspassats bombers morts en acte de servei en l’incendi d’Horta de Sant Joan.

Avui, 23 de juliol, dos dies després del fatal desenllaç; repassant els articles dels diaris trobo dos articles del Periodico de Catalunya que donen molt de pensar.

Assenyalen que el lloc fatídic pels nostres bombers va ser entre la pineda de Don Pedro i el barranc dels Covards.  Sembla que estaven més endinsats en l’esmentat barranc. Un barranc de molt difícil accés i parets molt verticals, per això, van haver d’entrar-hi a peu. 

Degut a l’orografia del terreny, el vent ratxejat i la quantitat de fum de la zona va aconsellar no fer servir els medis aeris pel risc d’alta d’accidentabilitat.

Això, va donar peu a alguns polítics locals afins a l’oposició del Govern català ho interpretessin com una mostra de relaxació per part dels comandaments. 

Jo em qüestiono aquest plantejament, ja que en cap moment els comandaments van donar per controlat l’incendi. Qui veu relaxament en prendre mesures per tal d’estalviar possibles accidents aeris, que a part de les pèrdues personals també poden provocar un nou focus de foc considerable per l’explosió i inflamació d’un aparell, és que no està acostumat a prendre decisions extremes.

I la professionalitat, tant dels comandaments com dels bombers a peu de foc, és qüestionable? Doncs, no. Rotundament no. Hi ha uns estudis i unes experiències que avalen aquests professionals, us recordo que pertanyien a un grup especial “Grup de Recolzament d’Actuació Forestal (GRAF), inclús un dels difunts n’era professor a nivell europeu. Però no ens oblidem, els bombers és un cos de risc. I el risc, en bombers forestals, rau en la improvisació climatològica i l’orografia del terreny.

El que acaba de remoure l’estómac és que, en defensa d’aquests representants polítics locals, l’endemà d’aquestes declaracions apareix la cúpula del partit (l’article diu “En un moment del dia, a la localitat hi havia fins a una desena de dirigents de CiU”) per donar-los-hi suport i deixant entreveure que properament la desgràcia personal es farà servir per atacar el Govern de la Generalitat.

I, jo em pregunto:

¿Qui consolarà les vídues, els fills i filles, el nadó que ha de venir al món sense pare, els pares i demès família d’aquests bombers que han donat la vida pel bé comú de tots?

Vosaltres que practiqueu polítiques integradores entre diferents ètnies.
Vosaltres que preteneu fer polítiques d’acostament del ciutadà al polític.
Vosaltres que cerqueu l’estabilitat i el benestar del ciutadà.

On és el bé comú en una crispació entre oposició i govern quan hi ha morts pel mig? Aquestes famílies i les persones honrades que les recolzem poden entendre que feu servir els seus familiars difunts per la vostra lluita? On acaba el polític i comença la dignitat humana?

Senyors, a mi em sembla que, en un cas com aquest, fer aquestes polítiques d’enfrontament entre les diferents opcions polítiques establertes en el marc legal de la Constitució i de l’Estatut l’únic que s’aconsegueix és el descrèdit de la política i el distanciament entre la ciutadania i la classe política. 

Esgarrapar vots a qualsevol preu i sense cap mena de punició ni decència. Fa pensar que l’únic que cerquen aquesta gent és asseure’s a la cadira des d’on els hi permeti tenir el poder per decidir el que els hi convé. 

Que descanseu en pau, companys.