Un dia pendré lo "Almodóvart" amb mí d'excursió, perquè lo de dissabte ja va ser la polla. A les 8.30 sortia de la Mussara, on hi ha les antenes, cap als Motllats, direcció la Febró baixant per la font del Bassi i acabar als Avencs cap a les 13.30 entre pitus i flautes.
Estava amb lo gos fent lo ruc amb l'aigua d'un bassal, quan de sobte, s'apareix un "sujeto de 1ª divisió": Cabell llarg ros i llardós, ulls sortits d'orbites, samarreta amb pantalons curts i sandalies, amb restes d'arrojat sec i "tropezones" per tot el pit de la samarreta i pantalons. De lluny, feia senyals de nececitar ajuda, per lo que m'hi vaig acostar.
Il cabrón, era alemany, encara portava un "castanyot" al damunt que no s'aguantava... amb el meu alemà-discotequero amb accent de Westfalen i senyes, clar, ens vam entendre una mica. Aquest pobret desgaciat, es veu que amb una colla de col.legues van fer una festa als gorgs, va agafar un cego cavall, i els cabrons dels seus amics, van fotre el camp i el van deixar allí, al sol assecant-se com los pernils. Al despertà, es trobà allí tot sol, i clar, no tenia ni puta idea d'on estava.
Em va demanar lo mòbil per a fer una trucada.... a veure si trucaràs a Berlín, cabrón, pensava jo... no,no, los cabrons del seus diu que eren per siurana jaient.
Es va pulir l'aigua que hem quedava, calenta que estava, se li deuria sentar com una patada als....
El vaig acompanyà fins a la carretera, a peu del Mas del Frares, i allí es va quedar. Bite, bite, bite, repetia una i altra vegada.... au dios, i dutxe´t, cara kartofen.