Sortim de la Morera de Montsant. Tot just al costat de la pista de futbol sala, gairebé al final del poble en direcció Scala Dei, un petit itinerari (marcat com a nº7), desperta el meu interès. Curtet, circular, uns 2 hores sense pressa, ideal per matar una mitja jornada d'avorriment. Esplèndid dia, un mar de boira als nostres peus, olor a terra mullada després de las pluges del dia anteriorT, plantes amb excés de gotes d'aigua regalimant i fang a les sabates a dojo. El recorregut ens porta fins el Mas de St. Blai (o monestir de bon repòs), situat al mig d'una petita fondalada als peus del Montsant, vinculat a la Cartoixa, com així ens ho indica l'escut que es conserva al dintell de la seva entrada principal. Privilegiat lloc, estratègic per estar en una confluència de recollida d'aigües, així ho demostra la mina i la gran bassa al costat de l'imponent mas, ara menjat per les atzavares i enredadores. La tornada al poble es fa pel coll Beige, coincidint per algun tram si es vol, per on hem arribat.

L'itinerari és ple de cartells metàl·lics clavats a terra amb estaques de fusta, on s'informa al caminant ignorant de les diferents espècies de flora que existeixen per la zona, als peus sempre d'un magnífic exemplar: a quina família i gènere pertanyen, quin període de floració tenen, quines aplicacions medicinals i/o terapèutiques presenten, quines utilitats s'en poden derivar de la seva fusta... roures, alzines, pins, oms, rosers, estepes... Des d'aquí la meva felicitació als responsables del parc natural per la seva tasca, per la informació donada i per la senyalització excel.lent del recorregut.

A banda del Tuc, Fulano m'acompanya. Home de poques paraules, sempre ha sigut un individu amb fama de cultivar una vida interior rica i molt intensa. Desde que es va casar contra la seva dona però, aquest caràcterT sembla que se li hagi accentuat. Jo sóc home amant de la quietud i de l'assossegament, però la companyia junt amb el silenci que en Fulano m'ofereix, que és extrem, quasi bé podríem dir que resulta inquietant.... Fulano, collons, que et passa alguna cosa??... que no et van bé les coses??

- Mira, anar fent...

- vaja....

-??

-Podríes concretar una mica més paio, fa vint-i-cinc anys que ens coneixem i podríem celebrar les bodes de plata...

-???..

- au canta, home, canta....

- Com vulguis... podríem dir que la meva vida és com un conte de fades...

-??, Això vol dir que va bé, no??

- Home, depèn de com t'ho miris.... ara ni fumo, ni bec ni follo.

- òssssttttiiiiieeesssssss!!!!!

La vida és molt curta. Per això nostresinyor va inventar lo matrimoni: per a que la trobem més llarga. I com deia lo mestre Capri: Ll'amor s'en va, però ella es queda.