Dissabte, amb boira espessa i densa, ataquem lo Montsant per la banda d'Ulldemolins. Formem l'equip jo, lo gos i tres de los sinyors savis. Sortim des de Santa Magdalena amunt, arribant al pi de la carabasseta. Durant l'ascenció, observem una sèrie de esllevissades, que mostren lo poder de la natura i lo pas imperturbable del temps. Dalt del cim la boira gebradora en ofereix espectacles de formes i tonalitats de colors grisenques molt remarcables. Costa creure que aquí mateix, a l'estiu, no puguis sortir de sota los arbres de la calor insoportable que fa i ara i foti un fred de collons de mico. Coses de nostresinyor.

Resseguint la cinglera, direcció Aubarca arribem al portell del Peret, continuem fins a la ermita de la Marededéu i baixem pel grau que porta el mateix nom, per anar a buscar el punt de partida tot seguint en paral.lel el recorregut anterior en direcció contrària i a peu pla per pista confortable.

Hauria de renovar urgentment los "keds". La sola és gairebé llisa i los perills d'hostiar-me cada vegada son més evidents. Per acabar-ho d'adobar, los cordons d'una de les sabates es va xafar... Ohh! quina ilusió!! Caminar ranquejant una bona estona fa la jornada molt més emocionant... és aleshores quan notes que la "cosa" s'et comença a posar mooolt i mooolt dura... ( parlo de la situació, eh??)