Tot estirant les cames per anar a veure lo nivell del pantano, quasi bé a l'alçada de la cruïlla de la carretera, un imponent vehicle amb matricula francesa, Un JaguarT, però JaguarT, JaguarT dels de veritat, dels del nivell amb los que trafica lo Ricard Keto, s'atura a la meva alçada i, sense temps jo d'analitzar la mida de les llantes, del diàmetre d'un bidó de 250 litres, un veu dolça de jubilada francesa amb lo marit, d'aquells que la crisi encara els afavoreix més, perquè els seus luxes ara li surten més econòmics, em pregunta:

- Sivuplé mesié, le lac???

Per sort, el meu cultivat francès, apte per les ments més llegides i cultes, sobretot si en el lèxic de la conversa abunden paraules com gui, crusant,merci,lliberté, fraternité, canapé, aurebuar, Sinedin Sidane o Makelelé, va complir amb les exigències del moment:

- Le lac? una lleugera pausa reflexiva culminà: ...o, o la là, gui, vu vulé ané a le pantané, aneu bé ... aneu bé... alé, alé... Acompanyant la musicalitat de la frase, decidits gestos amb lo braç, indicant amb precisió la direcció correcta que portaven, culminaren la meva bona acció del dia.

Satisfacció plena i cap a dinar....