Des de Riudabella agafem la pista que porta a Vilanova de Prades. Deixem endarrera una serie de masos (del Moragues i de l'anglès) per arribar al mas de la Llana. Es aquí on deixem la pista, n'agafem un altre a l'esquerra,i encarem lo Fondo de la Salanca. Aquí es puja fort per un barranc, frondós i ombrívol ple de castanyers. Trets de caçadors i un javalí sallant barranc avall empaitat per mitja dotzena de gossos, garanteix un "subidón" de primera, molt "net", això sí: lo paladar s'aixuga de cop, les palpitacions del cor s'acceleren desenfrenadament i lo culet et queda més tivant que un timbal. Mai m'havia trobat dins mateix d'una batuda de caça, i us puc assegurar que de gràcia no en fa cap ni una.

Arribem a lo tossal de la Baltassana, on podem gaudir de vistes a Montsant desde un nou angle. Baixem després per lo Bosc del tillar, bosc preciós on pogueren haver filmat escenes de lo sinyor del anillus, ple de teixos i pinsapos, fins a la casa forestal del mateix nom, casa construida de pedra perfectament integrada al bosc frondós que l'envolta. L'excursió s'acaba a la font de la teula, un autèntic paradís per al dominguero de pura raça i per a los que van a minjar la mona los dilluns de pasqua.

Comprobareu a les fotos, que una ha sortit una mica moguda i no s'aprecia bé. Era al bosc de castanyers, minuts després de veure lo javalí llescant barranc avall com un beneit. Lo pols encara me tremolava de lo atacat que estava!