Pujant per el barranc de la taverna, a Margalef, accedim al cim de la Cogulla, podem anar a veure el racó del Teix, o bé ens podem desviar i accedir a una zona del Montsant una mica inhòstipa i desconeguda per a un servidor. Seguit sempre per els savis consells dels meus acompanyants, sinyors grans i amb molta experiència, només em cal callar i escoltar les seves explicacions. Dissabte em portaren a la cova de l'ascle (sensacional), a les codolles de la xispa, per baixar per un barranc que no recordo com collons es deia, per arribar a la cova de la Falconera, on, visto com estava el patio, i dedicaré un dia una visita en exclusiva, donat que la mateixa presentava signes inequívocs d'ocupació (no sé si temporal o definitiva) de l'indret. Prometedors personatges semblaven habitar el llogaret. Seguiremos informando. 

Deixant la mencionada cova, arribem al Mas de Soleràs, on acaba el riu i comença l'embassament de Margalef. Passeig amb bastant de desnivell i aconsellable per persones sofertes i que aguantin, dons la excursió és una mica exigent.

Diumenge, tot asclat, descansava plàcidament al meu lllit, vuit, quarts de nou.... Riiiing, riiiing, riiiiing, riiiiiiiiiiiiiing, riiiiiiiiiiiiiiiing, el timbre de casa xiscla insistentment.
Carregat de mala òstia, no són hores, despenjo l'interfono..... una veu femenina em diu: Buenos días señor, veníamos a verle para hablar de cómo podríamos salvar al mundo..... ¿com diu??..... Buenos días señor, veníamos a verle para hablar de cómo podríamos salvar al mundo........ 
¿ Que cómo podríamos salvar al mundo???? li vaig dir.... Empieza por ponerte a salvo tú, que como salga te explicaré el cuento.... un soroll de passes allunyant-se apresuradament fou lo últim que vaig sentir.

Aquestos testigos de Jehovà, no descansen mai, cony.