Donada l'importància atorgada a la conmemoració dels 50 partes, (que són més, alguns són perduts en l'antic fòrum), permeteu-me fer una edició especial, que recorda els inicis dels inicis. No pas dels inicis a aquest fòrum (jo aleshores ja disposava d'uns turmells molt poderosos), sinó del primer contacte físic amb la nostra muntanya sagrada: Lo Montsant.

Situem-nos al començament de la dècada dels noranta. Intercepto una conversa al Pub, a la cua que es feia no recordo si per anar al lavabo o a la de les maleses. En aquesta es parlava d'un lloc, una cova, de la qual en parlaven maravelles. Vora el poble, dalt de la muntanya, gran i impressionant. Era la cova Santa. Tan bé en parlaven, que jo no podia perdre ocasió de fer-li una visita. Amb les poques dades recollides, i amb la companyia de dos sujetus més amics meus amb poca feina, als quals vaig fotre una enrredada de por,  vam decidir anar-hi dies després.

Era per la primavera, per sort la calor encara no apretava. Lo que havia de ser una divertida matinal, va acabar com lo rosari de l'aurora... Com a autèntics capullos amb pedigrí, amb les mans a les butxaques, amb l'unic element hidratant que les restes d'alcohol corrent per les venes, i amb les butxaques plenes d'articles per a fumadors, iniciàrem la marxa. Tira per amunt, amunt, amunt....

L'ascenció va ser penosa, plena de desqualificacions personals e insults cap a la meva persona. Fins i tot es va evaluar la meva situació mental, amb resultats pèssims. I és que el camí no acabava mai, i quan va arribar dalt de tot, a més de continuar més amunt, es bifurcava cap altres branques. I ni cova, ni santa, ni verge del "pompillo alegre" vam trobar. Per sort, a la baixada no van haver insults: simplement van deixar de parlar-me.