La canícula d'estiu em fa tornar més gandul, encantat i endropit de lo normal, que és bastant. Vull comprar-me unes ulleres de sol, les que he vist no m'agraden gaire, i el de la botiga me'n va recomanar unes que diu que van molt bé, de primeríssima marca mundial i de qualitat, però que crec em donen aspecte de policia, i de policia cabró molt concretament. No les deuen vendre ni a tiros i me les volia encolomar a mi!... Bueno, bueno, ja pasaré un altre dia a buscar-les...

De petit, vaig anar de colònies a la zona de Capafonts, a l'ermita de les Barrulles. Recordo el camí que sortia pel poble, i les tendes plantades al costat del temple, i la pista de terra d'accés. Ara, per Sant Pere, hi vaig tornar. La meva prodigiosa memòria però, no recorda molts del paisatges que de petit vaig descobrir. Potser els aiguats del 94 van fer molt mal i van canviar l'estètica i per això res no em ve present, o bé el motiu potser va ser que, en aquells paratges, em vaig assabentar de la mort del "chanquete", i d'això sí que m'en recordo, doncs el "trasbals" va ser molt gran, i el disgust, terrible. No estava jo per contemplar arbrets, caminets, moixonets i floretes en aquestes doloroses circumstàncies.

Lo senyor AlfredU ens acompanya en aquesta ocasió. No sé si us he parlat mai d'ell: és una persona molt especial: Estadista, vident, un líderT nat... es passa tot el dia parlant del mateix: Que si la crisiS, que si no anem de cap manera, que si aquest govern és una merda, que si els magrebins, sudamericans, negres i xinesos es faran amb el control del país, que si em fotran el meu futur i el dels meus fills, que si ens faran anar a resar a la Meca amb turbant i burka, i bla, bla, bla... tot una sèrie de prediccions catastròfiques que, jo no sé si passarà o deixarà de passar, de que si aquest individuo té raó o no, lo que sí puc parlar és de la realitat i present d'aquest senyor:

Des de fa uns anys, "prejubilao" amb cinquanta i tants, evidentment cotitzant el tope permès, sumant una compensació econòmica que al seu dia li van donar, i de la qual alardeja amb molta freqüència, i potser fins i tot li van donar paro, pots comptar, total, millor que un capità general... i tot això, ho paguem entre tots.

No participa ni col.labora mai en res. Això sí, la seva opinió, tot i que ningú li demana, sempre la dóna i sempre és la mateixa: tot és cagat i pixat.

El principal problema que ara té, que li resta son i li pertorba el descans, us el definiré en tres paraules: Audi, Mercedes i Bemeuve: la marca de vehicle, de gamma alta, que té intenció de comprar-se, i es que li costa molt decidir-se al pobre... i es que en fan pagar tants diners!!! no sé pas "ontaniremaparar"... quina colla de lladres...

Jo sóc persona a la que no agrada trobar defectes a la gent, sinó més aviat, alabar les seves virtuts. La del senyor AlfredU, consisteix en exercitar i estimular la meva paciència fins al límit. Amb les seves sessions periòdiques aconsegueixo forçar la ment i esperit al màxim per tal de no despertar el malparit que tots portem a dins, i així ell tot sol, ha aconseguit que jo encara no l'hagi engegat a la merda fa dies. I això és molt meritori donades les circumstàncies. Ara el meu autocontrol quasi bé és total i absolut. El fet de tancar els ulls, el respirar fons, i fer-me aparèixer en ment lo senyor AlfredU menjant-me lo cuc de l'orella amb les seves complicades teories, m'omple de serenitat.  La meva relació amb la societat  va com una seda, gràcies a lo que lo senyor AlfredU, m'inspira: res és pitjor que conviure amb lo senyor AlfredU més de 6 hores seguides. La resta és un joc de nens.

Ara ja sé quins han de ser els meus principis: Conservador i lliberal amb lo que és meu, progressista i socialista amb lo dels demés (o amb lo que no és meu), ecologista i verd,  molt compromès amb el medi ambient disfrutant d'una bona piscina climatitzada a casa, i per suposat, demostrar un profund sentiment nacionalista, amb orgull patriòtic, tot ben acompanyat, això sí,  d'una bona safata amb llagostins de Sant Carlos, tot ben regat amb un bon vi del país que estimem per damunt de tot, per a degustar finalment quan acabi el meu emotiu i sentit discurs (i si ho puc fer des de l'estranger, millor que millor).

El senyor AlfredU, segur que també era amic del Millet... fins que se li va acabar el rebre el pernil 5J de cada any... i ho va haver de denunciar per ser un atac a la seva dignitat, personal i nacional.

Que passeu tots un molt bon estiu.