Últimament, la peresa, infame pecat capital, em visita. Això d'aixecar-se pel matí, i anar a la muntanya, em supera. Si no fos pel Tuc, que m'observa fixament remenant la cua a dos centímetres de la meva cara quan obro els ulls, amb el seu alè calent que em llença, quan no em llepa directament i em clava les ungles a l'esquena... no m'aixecaria pas... però bé, després la jornada té recompensa tot disfrutant de la bellesa i pau de les vostres terres...

Sortim de casa i per la piscina seguint lo GR, pugem al Montsant, ens aturem a la roca del Parenostre, ens arribem fins l'entrada de la Cova Santa i ens dirigim en direcció a la Corbatera. Encara no arribem al cim del Montsant, un baixador a mà esquerra, ens porta al començament del barranc de les Pletes i font del Maiano, i tant per aquí com per el baixador del Gat, amb lo terreny llis i rocós, amb pronunciada pendent, ens podem arribar a aquest magnífic paratge de la serra. Aprofiteu ara que no és hivern per anar-hi, doncs aquestos senders i passos es converteixen en impracticables a l'hivern quan estan totalment glaçats (i això passa bastant sovint doncs és encarat cap al Nord), i de la òstia contundent i segura no us en lliuraríeu pas. I us parlo de òstia, òstia de veritat, de la última que possiblement us pegaríeu..

Passeu per el corral de bèsties a l'aire lliure i tirant tot avall per la pista arribareu a la bassa dels bombers que hi ha al barranc del Pèlags, i enfilarem la pista que ens porta a l'ermita de la Mare de Déu i Albarca, retornarem a la vila per el camí de la Llisera, Sant Joan Pitit i avall va.

De bon matí, feia fresqueta, no era apropiat lo samarretí imperi i pantalons curts amb que anava equipat. A la tarda, no em trobava gaire bé: mal al damunt, tos i malhumorT. Ara, toca acollonir-se, no sigui que aquestes enfermetats modernes m'agafin de ple... Decimetes de febre... vull pensar que si agafo la grip serà la del tipus R, la dels Rucs, doncs lo que havia de haver fet era tapar-me una mica i equipar-me com déu mana.

Com los entrenadors de futbol, a veure si ens podem menjar los torrons a casa. Salut i a passar-ho bé, que cada dia que passa és un de menys a la vostra vida...