Tot i no poder disposar del temps necesari (el que em rota pels collons) i haver de complir amb gust les meves obligacions com a pape, encara conservo dins dels meus innombrables vicis, gaudir del camp i surtir d'excursió.
Dissabte, amb l'ajuda del Land RoverT, que em dugué fins a les casetes de dalt als Motllats, una excursió circularT, que passant pel pont del Goi, la part de dalt de la Cova de les Gralles, La Font Nova, el barranc de l'abeurador i si voleu, es pot arribar a la cova del grèvol, ens fa guadir de l'altiplà, amb típica vegetació d'alzines amb sota bosc espès, tupit i florit, que possiblement als mes sensibles s'els pot posar dura... de les aulors no us en parlo perquè no es pot descriure...

Feliçment comprovo que la font nova, baixa alegrement, a l'estiu era més seca que el cervell de l'Acebes. Uns bassalts importants per les pistes, fang acumulat i terra mullada, formava el  paradís perfecte per moteros, quads i off roads diversos. Ara lo camp fa un goig que encanta, vosaltres us ho perdeu si no en gaudiu.

Un objecte curiós, i poc usual per aquelles latituds, coronava una fita de senyalització. Pel seu caràcter desagradable i per la seva col.locació maliciosa, confirmàven que el propietari de l'esmentant objecte era un brut fastigòs: uns calçotets cagats, amb un "fanqueig" suficient per a fer dues voltes al món complertes amb caràcter urgent, romania allí abandonat, esperant que algùn valent el retirés, el neutralitzés per deixar-lo fora de circulació: malauradament, jo no vaig ser i per mí allà seguirà.

La penya està malalta...