Tot i complir amb tots los requisits del bon dominguero, lo dia, tot i el solet que feia, no acompanyava gaire.
Dissabte vaig anar a dormir com la "cenicienta", o sigui, abans de les dotze. Ben tip, després d'un magnífic refrigeri servit en honor del nostre fillol Gerard.

Al despertar, uns precisos granets, estratègicament situats a l'entrecuix, prometien una matinal encisadora. Si sumem un vent fastigós, i una temperatura bastant baixa, resulta que no tenia gaires ganes d'anar a fer lo borinot. Solució: Agafo lo cotxe, vaig fins a Sant Joan amb lo gos trotant darrera i santes pasques.

Uns valents amb bicicleta, uns paios amb bigotet, tots "arrapadets" ensenyant lo berenar, al més pur estil Freddy Mercury (al cel sia), i Sant Joan "pitit", són los personatges que es van creuar al camí.

Malgrat tot, lo vent fa que el cel es netegi, i tots los colors de la terra apareixen..Ooohhh!! que macu!!

Sant Joan pitit, com sempre, fa cara d'amoïnat; no sé si la fa quan em veu, si es vol fer la víctima... o què. Collons!, jo sempre que hi passo li dóno bon rollo! No està bé, no... A vegades aquest xic hem fa patir una mica.