Diumenge, 7.15 AM. Puntuals, ens aixequem. Curiosament, els horaris en cap de setmana, principalment pels pares, s'inicia entre 30 i 45 minuts abans de l'habitual que el diari de dilluns a divendres. Una autèntica tocada de collons amb les mans fredes. La canalla això ja ho té. Qüestió de prendre paciència.

Al mateix temps de l'obertura del col·legi electoral, jo també exerceixo el meu dret de votar, tot i no trobar-me dins la meva circumscripció. Dóna gust exercir aquest dret, aquest privilegiT que el poder (que es diu Sr. Calé), ens atorga. Dóna gust veure com els polítics, tots guanyen, poc o molt, s'emporten un tros de pastís, brinden i s'abracen amb la colla de palmeros que els envolten. La meva papereta, en principi blanca e immaculada, queda ben marcada amb el segell inconfusible de la meva tendència política. Ben satisfet, estiro la cadena, i passo ràpidament l'escombreta, o la Montse se'm llença a la iugularT sense contemplacions.

Per fi, us poc oferir un parte on us pugui explicar coses que passen per el terme, enlloc de bajanades, parides i anades de la bola varies. A la zona dels boscos del Mas d'en Lluc, hi han cabres hispàniques, amb banyes com déu mana i que foten uns salts impressionants. Això va passar dissabte, de camí cap a Prades, tot resseguint la gritella com un cícero.