![]() |
|
| 11 de març de 2010: De la Nova York del Priorat a Escaladei |
| Nois/es:
Avui toca sortir des de la Vilella Baixa: per al meu gust, un dels pobles més bonics del Priorat a banda de Cornudella, per suposat. Personalitat, colors grisos, olors, ubicació, arquitectura... diuen que és la Nova York del Priorat: a què collons sap la gent... serà més aviat que Nova York és la Vilella d'Amèrica del NorT... què més voldrien aquella gent tenir lo que tenim i disfrutem nosaltres aquí. L'estàtua de la llibertat és com un click de famòbil, quina decepció més gran quan la vaig veure! me la imaginava més gran... Per el grau del bous, pugem al Montsant. Quan som dalt, o bé podem anar en direcció Cabassers a l'esquerra, creuant el barranc de Cavaloca i pont que comparteix el seu nom (molt bonic i de recomanable visita), o bé agafem la direcció de la dreta, cap Scala-dei i la Morera. Ens decidim per la segona opció. Una generosa caminada, amb los cingles del Montsant a la nostra esquerra, i privilegiades vistes del Priorat "històric" a l'altra banda ens espera. Porteu un bon pitet, la baba segur que cau. Un ampla pista ens farà passar per davant del mas Déus, Mas de Forçans i el de Sant Antoni. Només queda d'empeus el Mas de Forçans, presidint una ampla, arraconada i privilegiada esplanada de vinyes. Dels altres dos, només ens podem imaginar la seva importància i el seu prestigi del passat. Ara és tot mig enderrocat, ple d'atzavares i enredaderes, tot i que els camps adjacents es cultiven i estan ben llaurats. El terreny és ideal per a caçadors, és una ratera molt ben orientada de la que no s'escapa ningú. Còmodament des del "puesto" pots fregir a trets tot lo que es belluga. Mala idea és disfressar-se de javalí i passejar-se per aquelles contrades. Fins i tot, potser fa una mica de por entrar dins del recinte de la casa que queda encara d'empeus, si hi aneu de nit, deu fer pànic. No us deixeu acollonir. Allà no hi han ni "txamans", ni bruixots, ni poderosos mags de nivell 70. Potser algun fantasma trobareu, i si arribeu a ensopegar amb ell, no patiu, sense cap mena de dubte, és el fantasma de LOS OCTAVOS, per cert, molt amic meu i de segur de molt de vosaltres, i únic ésser ultrasensorial que existeix al món. Per el GR arribareu a Scala dei més contents que ningú. Ràpidament penjeu-vos de la web de la uefa, a buscar entrades si el sorteig dóna sort, per la final al "Cuernabéu". I que guanyi el millor (menys aquells...) Madridistes, us ho dedico amb molt
de carinyo.... Wink Wink
|
|
|