Dissabte m'acompanyen "los jinetes del apocalipsis": Dos Jaumes, lo Jordi i lo Pep. Tots ells de cinquanta i tantus, podríen ser mon pare, tots xalats com a llums, segons ells la vida s'aguanta per quatre pilars: menjar, beure, posar i treure. 
Al Jordi, el que més conec, vaig coincidir amb ell quan ens trèiem lo "batxillert i lo COU" al institut Vilaseca de Nocturn. Ell, després es va treure la carrera de filosofía. Per a què? per a trobar sentit lo dia que "peli" a la dona.... 
Sortim de Cornudella, cap al grau talat, seguim paral.lel a la gritella per anar al grau de l'esteve, cap al pla dels Bassots, Mas de l'estremenyo, mas de la barba, coll de la vaca i per avall cap a casa. 

Aquest personal, és tot un pou de ciència. Col.lecionistes i amants dels llibres. Cada vegada que surto amb ells, aprenc coses noves: llegendes, històries de càtars, guerres carlines-isabelines, topònims.... vaja, que hem passo el rato badant i escoltant, que amb aquestos poques coses els puc ensenyar que ja no sàpiguen. Vaig veure la "roca dels castellans" on desde temps inmemoriables es practicava l'esport de caiguda lliure amb espenta... bona colla de salvatges los antepassats! encara que potser avui dia en fotria a més d'un de dalt baix...