Estem a mitjans de Novembre i encara vaig amb màniga curta. Sortosament ha plogut una mica, per a mí no lo suficient, però bé... Així són les coses i hem d'acceptar-les tal com son. Los dies que he pogut disposar d'anar-la a tombar han sigut grisos, plomosos i emboirats. Pujar a la Serra Major, a no sé que fer perquè no ens hi veuríem una merda, quedava descartat. Anar a Siurana, tampoc. No hi tinc gaire tirada per aquella zona, no sé ben bé el perquè, i mira que és ben maca la zona.... Potser les vegades que hi he anat, sobretot per la zona de Fontcalda, he quedat fins els collons d'esquivar les cacones i suportar pudors dels defecadors furtius que inunden la zona. Tots sabem qui son, no vull assenyalar culpables. Només una cosa: el paper de torcar-se el cul, no caldria deixar-lo allà. Bruts, colla de bruts, colla de serdos.

Agafar el camí direcció cap a Poboleda, ens donarà múltiples opcions per fer una excursió més a menys endreçada. Podem baixar fins a la Venta, continuar fins al Coll de Conill per anar per la font dels enamorats o continuar amunt cap a la Morera tot passant per Bonrepòs, anar i tornar pel mateix lloc... En fi, sempre per unes bones pistes i sense perill de perdre'ns gaire podem aventurar-nos entre les vinyes.

El temible senyor AlfredU, últimament està que se surt. El seu discurs apocalíptic i repetitiu, ens delecta cada jornada en la que ens acompanya. Jo realment aquest home, no l'acabo d'entendre: Sense treballar, sense càrregues ni hipoteques, amb una pensió més que digna per viure folgadament mentre tira confeti, viatjant constantment amb la dona (fins i tot per anar veure concerts de lo Julio Iglesias World Tour, que ja s'ha de ser valent), presumeix també de que es fot un fart de follar... i tot i així sempre es queixa per tot i de tothom, i tot ho troba del tot malament... Collons senyor AlfredU, pari, home, pari....que no estem mai contents!!

Ja us he comentat alguna vegada que lo senyor AlfredU exercita i estimula la meva paciència al límit, però xiquets, de vegades no hi ha qui l'aguanti. Malgrat tot, la seva tasca i desig, la de arrossegar-me amb ell a la "sona oscura de la fuersa" obté recompensa, i jo el pago amb la mateixa moneda. Com que per ell, lo fet d'estar malhumorat i encabronat les 24 hores del dia, dissabtes i diumenges inclosos, és lo seu, i en el fons és lo que més li agrada, jo procuro que no perdi el ritme ni el compàs, i per això regularment, el faig reflexionar profundament tot recordant-li que el cotxe, l'Audi que es va comprar fa una temporadeta, història de la qual en varem gaudir d'un sainet interminable, tot fent números i al cap i a la fi, li va sortir moooolt carT de compra (explicant-li, tot i que és una farsa i gran mentida, que un conegut meu el va treure molt més barato, gairebé mínim el mateix model o de la gama més alta), i que és mooooolt lleig, (d'aquí tres-quatre anys antiquat), i per acabar-ho de rematar, que amb aquell color horrorós de carrosseria que va escollir i que jo no m'hagues comprat mai de la vida.... Un Mersedes, home,... Un bon Mersedes Bens amb la seva estrella ben maca al davant us hauríeu d'haver comprat, home... Que això ho sap tothom, sembla mentida per un home com vostè i que faci aquestes coses, que això és de llibre.... vavavava... un Audi.... eeecccssss... això és pels turistes que fan renting... i sinó quandomenos un Bemeuve....

Sé que això el turmenta poderosament i el fa que s'encengui com una teia. Sí, sí... ja ho sé. Sóc molt despietat i cabrón.... tinc un gran mestre. Cria cuervos....