Les ermites properes a Ulldemolins son ideals per a fer els descansillos corresponents a cada excursió o per a acabar les jornades de caminata. També, i per lo que vaig poder comprobar aquest weekend, ideals per a celebrar-hi aplecs.

Fadrins i pubilles joves, ballant descontoladament al ritme de la de música "xim-pum" a tota castanya... Jonathans, Jenifferts, Jessiques, Chisthophers & Company, amb vehicles nous i lluents però que, segons el meu parer, confonen l'exclusivitat i modernitat de les seves màquines amb el bon gust.... amb els seus uniformes de gala (xandalls, samaretes arrapadetes i keds amb sense cordons (com si estiguéssin a la presó...) i un vocabulari extens i erudit (passsa neeenng i dale, dale, venga, venga), em va fer emocionar, tot comprobant que la cultura del nostre país avança amb força i que espais reservats fins ara, al recolliment i la reflexió, s'obrien cap a noves tendències de mobilització popular. I les nenes: les reines de la festa.... aquells tops.... aquells tangues... aquells escots vertiginosos... Ohhh... Malauradament, no tot podia ser perfecte... en un 50% dels casos s'observava un petit defecte genètic: Rubia de pote, "chocho" morenote.

Au marxo, que per avui ja m'he quedat descansat.