Surto d'aubarca, pel camí que travessa el coll i cap a la zona coneguda com los segalassos on la vegetació i les característiques de lo terreny la fan molt interessant. Avui vaig sol, amb lo gos i les meves demències particulars. Afortunadament porto la medicació adeqüada i tot va sobre rodes. Lo dia no acompanya, però per alguna cosa serveixen los xubasqueros. Me la foto per una pista ample, amb los castanyers ja apuntant a la caiguda de la fulla i d'aquí a pocs díes mus cagarem al damunt per lo bonic que fará al terme. Arribaré a Vilanova de Prades, tornaré per les granges allí on ara fan cursets d'anglès i baixaré paral.lel a la gritella i cap a casa.

A Vilanova faig una parada reglamentària. Dos autobusos, arriben a la plaça allà on hi ha lo casal. Jo estic assentat al pedrís i veient lo percal, decedeixo que és hora de marxar. Sense temps d'aixecar-me, obren les portes dels vehicles i es produeix un escena esgarrifosa.
Desenes, centenars d'avis d'una excursió de l'inserso, enfilen la rotonda traçant com los ral.lis i embestint tot lo que troben pel davant, com braus enfurismats, i recordant una estampa de los sanfermines. Jo hem vaig poder perapetar d'arrera d'una escomesa de la llum, sort, perqué si no m'haguessin trepitjat com a un escarabat. Jo no sé on collons anàven, però per l'hora que era, soposo que hi havia gana i allí, com es diu normalment, era questió d'agafar lloc i..... maricón l'ultim!

Los exèrcits d'Atila, al costat d'aquestos, eren poetes.

Au, fins la pròxima.