Aquesta sequedat que arrosega lo "teueno" mos fará tornar bojos a tots una mica. Mirar lo temps al telenotícies ja em comença a estressar, i quan veig lo tomàs molina amb aquell posat de saltimbanqui, es que l'unflaria a clatellots, dient que no ploura i que los pantanos són buits.

Des de la Morera pel grau de la grallera, crec que de qui poc s'hi podrà surfejar. Pols i còdols a mansalva, fins baix al poble, uns remontadors casolans fins dalt fent servir la toma de força d'algún" Massey Fergusson" (segur que lo meu sogre ajuntant quatre filferros i canyes de riu t'ho munta tot) i a fer rendir la zona, tú...

També us explicaré que tornant cap a casa, al pujar al cotxe i al posar-me lo cinturón, un "clec" a l'espatlla, tot just al costat de la columna vertebral i una mica més avall dels hombros,, d'aquells dolorets forts, que et toca els collons uns quants díes, però no t'impideix anar a treballar i  afrontar les adversitats cotidianes, em va afectar i encara l'arrosego. Es con si el múscul s'agués quedat trabat i no hi ha manera de treure la tivantor. La zona afectada és de poca extensió, pero noi..... és com un curcó i de tant en tan em fa veure les estrelles.... quina ilusió, ehhh???

Algún remei, ritual, canço, ball que ho resolgui?