Diumenge a les 10, amb bona temperatura i un dia força maquet, toca andante fins a Prades, pel bosc del Lluch, coll del Vidrier i la font del Pui, on hi ha aigua bona i fresqueta per afrontar la tornada. Avui m'acompanya lo meu amic Anton, personatge que en el guió  de la meva vida, és dels meus preferits. Cinturó negre de judo amb el segon dan, lo carxot amb la mà oberta és la seva clau preferida: infalible, assegura. Es va passar mitja mili escaquejat, amb el cuento de campeonats, entrenos i altres cançons.

Excursió apta per a totes les edats, potser una mica llarga (vam arribar a quarts de quatre), però es fa per bones pistes (masses amotos però). Per cert, el personal que sigui al.lèrgic (no a la feina), està d'enhorabona. La primavera ja treu lo cap. Prepareu clinex per al moc que penja, estornuts, tos de gos, picors.... la cosa es presenta mu mala..... farem goig les properes setmanes.