Primera pujada al Montsant de l'any. Seguim ruta clàssica. Per Sant Joan pitit, que conserva l'expresió de la cara, enfilem cap a la cova santa i serra major, per tornar a baixar per on hem pujat.

Los amics invisibles d'enguany han estat especialment generosos, i m'han portat en aparell excepcional, mida de supositiri "king size" porò que enmagatzema quantitats importants de música e informació reproduint-la exquisitament. A més, surt la lletra de la canço a la pantalla, tota escrita.... és massa!!!

Tot ascoltant un èxit de "L'eltonjon", s'acudixme adaptar una coreografia adient a la música que ascoltava: OOh, Ohh, "you´ll gone breaking my heart".... Després, interpretaria el fruit del meu treball, en exclusiva, a la sala d'estar de casa. Ansajaré amb força...

Arriba, abajo, ritmo, ritmo, ritmo..... arriba, op, op, op, ohh yeah, ritmo, ritmo,.... non stop... a la figura més espectacular de totes, gir de 360º amb pirueta i puny amunt a lo "operacón triumfo", un rodanell, d'aquells que abunden tant a la nostra terra, provocà que lo final de la escena s'acabés amb los meus morros a terra i amb los palmells de la mà ancetats i plens de ferides.

Comença l'any però les costums no canvien. Continuaré fent lo capullo, si la salut no m'ho impideix, espero durant molt anys.