Una ventolera spectaculart em va obligar a buscar un emplaçament propici per superar l'esdeveniment meteorològic i que, particularment, me toca especialment els collons, em posa de mala llet i em crispa com és el senyor vent.

A l'obaga de les montanyes de poblet, un itinerari magnífic, ben marcat i segur ha degut sortir en algún dominical de la Vanguardia, va deleitar-me.Tot i que jo creia conèixer amb profunditat la seva geografia, vaig quedar de pedra en comprovar lo ruc que he sigut durant molt de temps  pel fet de no haver-la fet mai.

Sortint de les masies de l'espluga, pujant per l'alzinar de la pena, accedint a la casa forestal. De construcció d'aquelles "com les d'abans", de segur algún peix gros, polític o governant  l'ha degut utilitzar el benefici propi: calçotades, engrifades i festes diverses. El lloc ben bé s'ho val. Seguint lo gr direcció prades, ariben al mirador de la pena. Allà si esteu de sort, una bona panoràmica us espera... Montserrat, Montsec, Pirineus... bonic, bonic. Estem dalt de la carena i podem pendre moltes direccions: Rojals, Prades, Cogullons, en el meu cas el cotxe el tenia a poblet i no podia allargar-me massa per lo que vaig tornar a baixar, agafant la pista que porta a castellfollit i trenca per la "senda del colom" cap baix a l'orígen de l'excursió. Si us agraden les mores, allà s'en fan a com a caps de crio, i de cireretes del pastor otro tanto de lo mismo.

Ahh, lo millor de tot es que no cal caminar com un titola entre 4 o 5 hores per la montanya, ja que es pot arribar en cotxe perfectament a tot arreu... però no cal que ho expliqueu a ningú, quants menos ho sapiguen més ho disfrutarem.

Autèntic paradís de ciclistes: palla, quants genolls t'his has deixat als descensos??.... vaig veure una nata.... llanta del davant entrant "d'esquitllevit" en una corva perillosa de baixada... sort que de vegades es pensa i hi ha un sentit per pujada i un altre per baixada, que si no.... aquell paio...