S'acosta la primavera i entrem en una època nova. La sang s'altera i els colors exploten. Fins i tot els d'alguns comptes corrents, en que els números passen de ser vermells a directament liles. L'apocalipsi s'acosta cada dia que passa, i no patiu que sempre us ho dic,.... segur que ens arribarà el dia a cadascú de nosaltres, lo que passa es que no sabem quan serà... i els poderosos exploten aquests recursos per a tenir-nos a tots acollonits... a la merda, home!!! 

Aquestes reflexions foren dutes a terme durant una visita de cortesia a Sant Joan Petit. Per si no ho sabieu encara està com sempre: fent aquell posat amb cara trista i demanant un kinto constantment. No sé si la cara que fa es perquè el braç ja li fa mal o bé perquè ningú li fot ni puto cas, o es que de vegades la canalla es dedica a fer punteria i li foten monedes pel cap des de la reixa de ferro.. En tot cas, amb la conversa que mantinguerem, m'ajudà a obrir encara més els ulls i recordar-me que nosaltres estem de pas, i que ens pudrirem en algún puesto i molt possiblement ell encara estarà allà dins del seu xiringuito, o sigui que menys conyetes i menys tocar els collons.

Per cert, vaig veure al costat del cementiri als "teuenos" circundants, que estava tot vallat?? Soposo que el propietari té evidentment els seus motius i raons per a fer-ho, o igual li fan fer??? (i deu estar SÚPERcontent), o jo qué sé??????...

LLeig, molt lleig queda allò.... això, segons el meu gust, clar, és mooooolllllttt lleig....