Un cop establert a la nova base d'operacions fisetmanenques i abandonada durant aquest període la capital del món mundial, Reus, puc aprofundir les meves incursions per lo terme i rodalies Cornudellenques. Així doncs, dissabte, després d'afartar-me del crosantets amb xocolata del forn Sergi, encara amb el "retorn" una mica desagradable dels àcids gàstrics, me la vaig fotre cap al camí dels dipòsits. Un cop assolit el cim, vaig decantar-me a mà dreta, darrera el xalet aquell tan gran que es veu a mà esquerra de la carretera del pantano. Des d'allí, la perspectiva és magnífica, incloent la pila de palets, unes quantes desenes, que fan lo paisatge brut, xoxo i llardós. Un deu al que va tenir la genial idea de deixar-los allí, si no serveixen que vagi a la deixalleria que per algo està inventada. Reculant en sentit contrari, tot baixant, vaig fer cap al barranc de l'argentera. Allà lo sogre em va ensenyar in situ, el procés de floració dels préssecs i les cireres, i si lo fred no fa net, seran com a caps de crio. Curiosa l'experiència.
No content amb això, en arribar un altre cop a la pista de lo pantano, per darrera les granges, una pista porta per damunt lo pantano fins al final de la ribera, al pont de pedra. Cap a mig camí, un desviament a mà dreta avall, et porta darrera del restaurant la serra, a l'altre costat del camp de futbol... allà no cal que hi poseu los peus, doncs és on fa cap totes les aigües residuals del poble, la merda, parlant clar, per lo que us podeu estuviar la visita.
Vaig arribar quan los petits empataven a 4 jugant a "funmol" sala, no sé si van guanyar o què...
I tot això ho pot corroborar l'Óscar, la maria i la laia, que em van veure arribar per lo parque.