Tal i com era de preveure, amb aquestes calors, qualsevol "es tira al monte" per a fer incursions pel terme.
Tot i això, uns companys volien "erre que erre", anar a tombar per aquests móns de déu, i per no portar-los la contraria, doncs pujaven de Reus, vaig proposar-los anar a fer un bany pels gorgs: Diumenge veniu, com més aviar millor, i ens hi arribarem. Així vàrem quedar. Com que jo normalment sempre matino, l'hora que vinguessin era per a mi de tot indiferent. Les nou, les deu, quants d'onze... collons no se pas... les onze... per fi... ja van arribar...

Només amb l'olor que desprenia el seu cotxe, combinada amb la suor lluent del seus fronts, i el color "vermell discoteca-antro"  del seus ulls, qualsevol los fotia per la muntanya per acabar amb un bany al riu, per a que els hi agafés una feridura o un cobriment... aquells tios no havien pas dormit, parlaven embarbussat i els seus moviments no eren ni àgils, coordinats ni precisos: que no veieu que aneu torrats encara? Capullos, que sou uns capullos.

A més, es van proveir en alguna gasolinera de tres cacaolats de litre, una caixa de "pastelitos" Pantera Rosa, mitja dotzena de "bollicaus" i un pot gegant de cacauets fregits amb mel, uns queviures ideals per sortir per la muntanya de jornada excursionista... la gana els fotia, i la gula no va tardar en aparèixer, i s'ho van cruspir tot com a beneits a l'ombra dels pins de la bàscula, dins del cotxe encarxofats i rient tot rememorant les millors rucades de la sessió nocturna. Els va agradar molt l'entrada del poble per la carretera, amb els plataners tan macos. És l'únic que van veure.