Com tots sabeu, una excursió típica de les nostres contrades, és anar al clot del cirer. Lo més curiós de tot, és que de cirer (cirerer), no n'hi ha cap, un noguer (crec), presideix l'esplanada verda que ocupa aquesta zona resseca de la serra major. Amb la quantitat d'aigua que ha caigut aquest hivern, el salt d'aigua fa bastant de goig, tot i que alguns acompanyants de l'excursió mostraren el seu desencís: els havíen parlat d'una cascada, i clar, els va caure un ou per cada camal en veure l'existent... "Aneu a veure les del niagra, allà no us enrederan", vaig consolar-los...

La presència femenina a l'excursió, va provocar queixes dins el sector masculí, en franca majoria i normalment, única integrant de les expedicions.

I és que la llibertat d'expresió, s'ens va veure clarament truncada, donat la coneguda intolerància femenina, a haver de soportat tota mena de pets i rots,i que tant agrada als homes compartir amb els elements del seu gènere. Sota el lema, "nenes, més val petar que reventar" va transcòrrer la jornada, però cap valent va tenir el valorT d'alleugerar les seves presions, i la excursió va resultar ser una mica deslluïda per aquesta petita inconveniència.