A la carretera del pantano, passades les naus de la granja, una pista a mà dreta, enfila per damunt l'embassament, passant per darrera lo merendero del pantano. Allí, una important volada de perdius, de no menys de 20 exemplars, me fa fotre un susto que em vaig cagar de l'espant (Margarita, tu te plegues directament). Jo no entenc aquestes bèsties, aixequen lo vol quan ets pràcticament damunt d'elles: o és que són molt rucs o jo molt sigilós, la qüestió es que et fot un bot lo cor que et posa les piles.

Continuant recte, passes per davant territori Palla. Les vinyes, semblen a punt per ser vermades, segueixo pel riu, a veure si localitzo el lloc idoni on les meves fonts particulars em van indicar lo millor puesto per a veure crancs de riu (autòctons), però "ni per asomo" vaig poder identificar lo lloc descrit. Diuen que si los rurals t'arrepleguen amb un bitxo d'aquests a les mans, aprendràs la taula de multiplicarT del 30 en un flis flas. 

Torno per un petit tram de  la carretera, i baixo a un entradero al començament de la penúltima recta d'entrada del poble, per soposo l'antic camí a Reus fins on hi han los dipòsits de gas. Cruso la carretera i arribo per lo camp de futbol, que per cert, trobo que fa pena.

Des d'allà, la perspectiva del poble em recorda que Cornudella és l'únic poble de la província que té dos campanars a la seva església. Rural Trade Center.

Per la tarda, concurs de cocs ràpids i entreteniment per la canalla. La meva presència, com sempre imprescindible, si la qüestió és fer nosa.

Us heu fixat la quantitat d'humans d'entre 0-5 anys que ronda pel poble? És emocionant...