Dissabte al matí, molt moviment pel poble. Entre los expoliadors rovellonaires i gent que passava per anar a veure lo ralli, des del balcó de casa, vaig passar una bona estona entre mandonguilla i mandonguilla. 
Un inusual trànsit d'helicòpters, que aterraven i s'enlairaven (prop de mitja dotzena titus), des de la zona del camp de futbol, va despertar el meu interès i m'obligà a actuar amb contundència. Sense perdre ni un instant, vaig anar a comprar pa del dia, i amb una mica d'embotit que tenia resistint a la nevera, i un ganivet, em vaig dirigir cap al lloc de "los acontesimientos". La meva misió era clara: que m'untessin lo pa amb dos dits bons de Tulipan, com feien en aquell anunci.
Res més lluny de les meves il.lusions. Aquells helicòpters feien de patera, transportaven inmigrants francesos, pobrets, i lo sinyor Citroën, els va equipar amb jecs impermeables i gorres vermelles per a que no tinguéssin fred. Després los acompanyaven a cal Mira per donar-los menjar i beure, doncs a simple vista no es veia, però per lo que es veu estaven desnodrits. Pobre gent, quina pena em van fer, lluny de casa seva, sense la família.... Després, em penso els van portar a cal sinyor Port Aventura, que es veu que allí té uns camps amb molt de puesto i els van poder acollir allí sota un cobert pera la palla, amb quatre borrasses i sacs d'avellanes per passar la nit fins no van tornar a ser repatriats a la seva França querida.....

"Maldite crisis..."