Territoris nous, tot i que la zona la tenia prou trepitjada, han estat conquerits amb la meva presència. En concret, per la zona de dalt a Siurana, on es bifurquen les pistes per baixar cap al Mas de la Barba, seguir cap a Prades o continuar fins al poble, una pista que sembla mori a uns camps de conreu i que circurcula quasi paralela a la que porta al mas abans citat, ens ofereix unes vistes excepcionals i desde un punt de vista totalment desconegut SIurana i alrrededors. Us puc assegurar que amb  fotografies a la mà i, desde la prespectiva presa, el poble no es reconeix pas. No disoso de gaire temps, tot i que aquest estiu, que per a mí es de luxe, convida a sortir molt al camp.

Un nen desaprensiu, que soposo deuria haver fet la comunió no fa gaires mesos, mentre prenia un tallat abans d'anar d'excursió al bar (ara l'horari l'acostumo a fer de tarda-vespre), em va deleitar amb un ampli repertori de músico-festivo-clerical, i aconseguí enganxar-me la cantarella aquella de: geeerrrmmmaaannns, hem arribat als quatre punts de l'horitzó, som aquí seeeennnyyyyorrrr.... que em va atormentar una bona estona i que resonà insistentment repetint-se una i altra vegada dins del meu subsonscient.

A veure si consegueixo clavar-vos-la una bona estona, i canteu.

Salut.