Ja podeu estar contents que Santa Maria de Siurana (de prades?) ha escoltat la nosta súplica i ens ha delectat amb uns quants litres de pluja que ens donarà "vidilla" durant uns quants dies. En converses de la Rene, s'atribuïa el mèrit de la situació a Sant Pere regalat: dixeu-vos estar d'òsties, les medalles cap a casa....

I és que amb aquest temps, la meva ruta era simple: del sofà a la nevera, de la nevera al sofà, amb parades intermitents al lavabo per fer puesto i poca cosa més. Només els passejos pel Tuc, per alliberar les seves pressions, aconseguiren fer-me fora de casa. Recorreguts també senzills, no per això sense deixar de ser interessants: De davant de casa, pujant pel carrer que porta a l'antic matadero, davant del casal d'avis, baixar cap a les bodegues i tomb al ruedo cap a casa. Un extrany artefacte crida la meva atenció: al marc de la porta del casal d'avis existeix un sistema d'entrada bastant peculiarT.

I és que és qüestió d'enxufar-li lo dit. Els que tingueu esperit innovador, esperit  d'experimentar i satisfer els vostres instints més primaris esteu d'enhorabona. Si el dit ja l'heu posat en tots els llocs imaginables i per imaginar, ara teniu l'oportunitat d'ampliar coneixements i sensacions.

Aquest sistema, molt innovador, desconeixo quina funció té. Soposo a dintre el casal no hi ha res o poca cosa de valorT, ni que s'hagui "recurrit" a aquesta solució per tal de protegir qualsevol bé. ¿S'ha tingut en compte que fotent-li patada al vidre de la porta i cap a dins, aquell artefacte i una merda és lo mareix?  Per a què serveix allò només? per entrar i sortir lliurement?. Xiquets, ho torbo una mica exagerat tot plegat, però bé, tot sigui per al benestar del poble i dels avis que ho disfrutin.

Ara a veure que dura sense que algún capullo ho ascli. De Reus serà, segur....