Tot i que l'area recorreguda dissabte s'escapa una mica de los nostres dominis, crec es mereix un comentari aqui a lo fórum per la seva bellesa.

Des lo pantà de la Sènia, agafem una llarguíssima pista forestal, que després es bifurca en d'altres e innumerables, lo que fa que la zona sigui Hollywood per als amants del camp. Sense arribar al final, en desviem per lo barranc del Tabac, amunt, amunt fins a les Mirandes, baixarem per les vallcaneres i ens toparem amb la faigeda més septentrional d'Europa (diuen) on ens fliparem amb un exemplar de faig (una "haya"), que lo sepas! que n´hi diuen lo faig pare i que més que un arbre, sembla un pop. Aquí lo veureu despullat i sense fulla, lo dia que torni a florir, l'hi dedicaré un altre visita fijo. En general la zona, potser per l'altitud, quasi l'absència de sotabosc i la majestuositat de les diferents espècies d'arbres fa que el bosc sigui molt elegant.
Bueno,i després d'acumular un desnivell de 800 Mts. de pujada, quasi set hores de patejada, i amb el bocata de Nocilla amb pa que hem vaig cascar ( que me va ambafar com mai a la meva vida) he arribat a la conclusió que estaré molts dies a tornar-ne a minjar i que me faig cada dia una mica més jaio. A mí ja hem tomba la nit i la nocilla!!!! ansenvist això!!!