Una anada a les codolles fondes, passat les ermites d'ulldemolins i abans de St.Bertomeu, és una visita obligada de les nostres contrades donat que la bellesa del paisatge i exclusivitat de les formes que prenen les pedres i roques. No cal dir-ho, si sou dropos, amb els cotxe al cul fins 250 Mts. abans d'arribar el destí final. A peu, tant llarg com vulgueu, en el meu cas, desde Aubarca, nar i tornar unes 3.5 - 4 hores depenent del rimte que gastem.

Un esmorzar ben organitzat, a base de pà amb tomàquet, botifarra amb mongetes, porrons, barretines, aromes de montserrat i ratafia, coincidí al mateix lloc on servidor va parar a reposar aigua i fotre's una barreta energy. Jo estava una mica apartat,per allà a la meva fent-me lo boig, però vaig sintonitzar bé l'orella  i lo catalejo, el portava ben a punt. Sardanes als altaveus dels cotxes, tema barça a tope, rajant del Ronaldinho que era un contento, i alguna senyera ben visible, que més d'un lluïa de pin, feia pensar que l'acte era un clar reflex de jornada exaltació patriòtico-nacional. A aquella penya, només els hi va faltar cantar "lo virolai" de ginolls entebraçats... i és que malauradament, aquella reunió tenia "pizellades" de feixisme,... català, pero feixisme al fi de cap.... bbbbrrrrrzzzz, quina colla!!. 

LLuny, ben lluny, també aquestos.