Diumenge 24 de febrer de 2008:  Grau Tallat i Mas de l'Extremenyo de lluny
Nois/es:

Una comitiva d'en total 9 "sujetus" quedarem dissabte per anar d'excursió (i el Tuc, clar). Em tocava fer de guía, i la feina no semblava fàcil... ja sabeu: una excursió bonica, sense desnivells, que durés poc i que no cansés... 

La meva tria, va ser pujar pel Grau Tallat, cap a Siurana. Un cop sobrepassat el coll, un important desprendiment de roques ha canviat la fisonomia del lloc, i els seus efectes són ben visibles. Continuarem cap a la pista Prades - Siurana i agafarem la direcció que porta cap al masos, de l'extremenyo i de la barba, on contemplaríem l'espectacular alzina (per cert, amb una espècie de bonys petits a les fulles que feien mala pinta. No sé si amb una bona ansufatada, la cosa milloraria, si hi ha algún expert en el tema que s´hi acosti i dictamini remei.

Un error de càlcul, que propinà que els assistents féssin no més de 300 Mts extra de caminada, i veíessin el Mas de l'extemenyo de lluny, va fer trontollar el meu prestigi i la meva credibilitat va sofrir mínims històrics. I es que el personal és molt exigent i no en perdona ni una, però com que la meva vanitat tampoc la supera ningú, vaig rectificar a temps i els vaig portar pel camí correcte, baixant per el grauet dels masos, fins baix al Mas d'en Candi?, cap al toll de la Palla, i cap a buscar el cotxes que l'arròs del merendero del pantano ens esperava.

Psssttt, tú com un senyor, vora cinc hores tombant i com una rosa. De segur, els altres vuit que resten van tenir "bujetes" fins i tot a les celles l'ansandemà. Segur, segur, segur.

Hi tornarem, no  patiu.
 

Les fotos
Foto dels expedicionaris "vigiladors" del terme, de pas i en postura fotogènica davant l'alzina monumental del Mas de la Barba, a Siurana. D'esquerra a dreta: Carles, Anna, Eli, Eli, Natàlia, Sergi, Isabel i Robert.
 
Això és abans de sortir, a la cruïlla de Siurana, esperant. En el trajecte cafè de la Plaça - cruïlla, ja n'hi van haver que es van perdre.
Mentres esperàvem, res millor que aprofitar l'estona fent algunes fotografies, perquè quedi clar on era el lloc de trobada, per aquells que no ho tenien gaire clar :-)
Aquest era el segon punt de trobada, i lloc de sortida a peu. No ens quedava res...
Vam passar per aquí, pel Grau Tallat. Una mica de pujada per començar, però després el recorregut es menys accidentat.
Això era pujant pel Grau Tallat, direcció Siurana.
Vista de Cornudella des d'una perspectiva diferent.
-Si, allò de davant és el Montsant, a baix el pantà i allà a l'esquerra hi ha la Morera i bla bla bla...
-Què, anem tirant o què? Que ens agafarà aquí la Setmana Santa!
Aquí arribàvem a la cruïlla amb el Camí baix la Gritella.
Ja estavem dalt, de camí cap al Mas de la Barba, fent un mos.
Si, aquesta és la famosa alzina del Mas de la Barba, centenària i monumental.
A partir d'aquí, vam agafar el grau que baixa des del Mas de la Barba cap baix al camí del toll de la Palla.
Després d'una bona estona de baixada per un accidentat grau, arribem al Mas d'en Candi i agafem el camí de carro.
Sense deixar el camí de carro, passem per damunt del Toll de la Palla. Tot correcte.
Una mica més endavant, passem per damunt del Toll de la Banyera.
Una perspectiva diferent de Siurana. Sembla aquí mateix, però no està tan aprop com sembla... Jo no tornaria a pujar!
"Extra bonus!" Això és el que va dir lo Robert abans de fer-nos sortir del camí principal per arribar en aquest lloc tan espectacular i en el qual no s'hi acostumem a fixar gaire.
Després de cinc hores de caminar, la millor manera d'acabar aquesta excursió pel terme era entaulats. I així va ser. Un bon arròs i caragols especialitat del Quim, cafè i copa. Perfecte.
Aquest "Parte" ha comptat amb la col.laboració de Elisabet Josa (fotos) i Carles X. Cabós (text fotos).

 
<<< Tornar a pàgina principal de "LO PARTE: VIGILANT LO TERME"     l      Tornar a pàgina principal de Cornudella web >>>