Una roda de premsa convocada a primeríssima hora de la matinada de dissabte (4.30 h), ma filla, amb unes declaracions contundents davant els mitjans acreditats (jo) amb frases tan directes i reiteratives com: a ta dadada tatatata miimimiimnonoonon i d'altres irreproduibles, em van fer matinar de valent. A pesar de tot, Dissabte al matí a primera hora 8 - 8.15 els uniformats de la T-72 i el cabós amb lo seu Lada, trastejàven o vés a sapiguer que feien, pero allà al peu del canó estàven al costat del rentat de cotxes. Uns cap aquí, els altres cap allà, a cumplir amb les seves obligacions, i jo de festa tot el dia. Com m'agrada!!!

Aviat com era, amb la nena a punt, la millor opció era fer el dia històric. Cap a Sant Joan pitit, a fer les corresponents presentacions, que feia díes que em rondava pel cap i no trobava el moment oportú. Per cert, una festa, xampany i galetes, bon ambient, bon element està fet Sjp quan s'ho proposa. La Fiona, tot i ser tan petita, ens mirava amb cara estranyada, crec ja li comença a prendre mides a son pare, i no ho veu clar.

Tot rodava com la seda, però a la baixada, amb el cruïlla de la pista que porta cap al pas de carro d'Albarca, la nena es va posar a plorar desconsoladament. No hi havia consol per a ella. Ni cançons, ni jocs de mans, ni balls... res de res parava aquell despropòsit. Potser les reivindicacions de la matinada tornàven a ser damunt la taula?? anava cagada???? no... a què passava???? Són els pitjors moments de desesperació per als pares, veure els nens plorar sense poder fer res al respecte, i , quan busques ajuda exterior per veure si algú et pot donar un algún consell profitós, i l'únic que et trobes és el teu gos, al millor raser, al costat del cotxe que li feia sombra, llepant-se la titola a base de bé, i tan a gustito el molt cabrón,..... dons això, que.... a que venia això ara..... que et trobes desamparat, sol i amb un nus a l'estòmac... fins que per art de màgia!!! de la mateixa manera que es va súpercabrejar, doncs es va descabrejar i tots tan contents.... i colorín colorado este cuento se ha acabado.

Vam fer efectiu el premiT que el sorteig del sopar ens va obsequiar. Dinar a l'hostal. A veure, no us descubriré cap secret que no coneixeu, però us explicaré la veritat, i res més que la veritat d'aquest lloc i així decidiu si val la pena anar-hi; menú: casolà, bò i abundós. Servei  ràpid, inmillorable i de exquisit tracte. Aneu-hi un dia, si no us ho creieu.