Dissabte, cap a Arbolí. Justament coincidim amb una bona colla de caçadors, no sé quants però molts, i a sobre, coincidim amb ells en la seva zona de cacera i la ruta que jo vull seguir. Collonnnss... Bé, tot i que no m'entusiasmi l'idea, si un va seguint los camins principals, guarda la compostura i el respecte i no s'emmerda per barrancs i esbarzers, en principi no hi ha cap perill per la integritat física, per lo que es pot continuar tranquil·lament mantenint sempre però, l'alerta, que allò va en serio.

Una mica, per a mi excel.lent i oportuna broma als cims propers, feu que ells amb molt bon criteri, desistissin de fer la batuda per la zona obaga de Castillejos i cap a baix al riu. Mecagon tot, així ho van expressar uns dels corresponsals, enviats especials a la zona de la cruïlla a peus del Gallicant, i que vetllaven per la seguretat de tots; au... a cagar,... que haurem d'anar a un altre puesto, es lamentaven els dos senyors allà apostats, per cert CTV (cornudellencs de tota la vida) i caçadors experimentats. Un altre dia serà, nois.

Així doncs, tenia el camí lliure tot per a mi. Amb lo terreny despejat d'escopetes, vaig optar per baixar des de Gallicant poble pel grau d'en Bodro, preciós amb vistes a Siurana espectaculars, però enlloc d'arribar a baix del riu al Mas d'en Candi, s'ha de girar per un senderonet a mà esquerra (un cop traspassada la pista que va als gorgs passant pel Mas de Salín) que ens enllaça al Grau de Vincabrer. Aquest senderonet segueix el curs del riu cap al pantà, bastant aeri passa per sota unes grans i espectaculars balmes. Indicada, el camí marca per poder anar a treure lo nas a la Cova Tosca. Formació calcària ben xula. El seu màxim esplendor per a visitar, en èpoques de pluja i abundor hídrica. Després, sempre rectes seguiu planers cap a Vincabrer, després nosaltres tirem amunt seguint les marques grogues i blaves, remuntant per anar a buscar el Mas Nadal, damunt de Sant Pau d'Arbolí, i d'allà cap a casa satisfets d'haver omplert el matí, en definitiva, FENT PAÍS, trepitjant-lo, coneixent-lo, respirant-lo, disfrutant-lo i estimant-lo.

He llegit en els mitjans de comunicació que una firma empresarial dedicada a l'hosteleria, molt propera a la zona, ha decidit que a partir de ja, tributarà els seus impostos tot fent beneficiari a la Generalitat de Catalunya, a diferència  de la majoria de pringats que ho fem per conte del "estado epañó". Tenim un nou model d'insubmissió fiscal a la vista. Ni millor ni pitjor. Diferent. Sense pretensions d' entar en detalls ni judicis, i molt menos amb intencions d'entrar amb polèmiques pels motius d'aquestes decisions, voldria fer-vos arribar el meu punt de vista, encertat a no, però tan vàlid com el vostre.

En el meu cas, l'ajuntament de Reus, governada per Conveniència i Unió, uns que sempre estan a primera fila cada onze de Setembre amb l'estelada entonant els segadors amb emoció, i que després pacten amb qui faci falta (amb els que ells consideren enemics) per tal de manar aquí i allà i a la Xina si fes falta, doncs resulta que em van fer arribar per correu molt correctament, en un català correctíssim, pulcre i acurat, la notícia de que m'han pujat gairebé un onze per cent les meves obligacions tributàries per l'any 2012, tan sols en l'àmbit municipal. Una part per ordre d'en Mariano, i l'altre perquè yo lo valgo. Estic súpercontent, res millor que et donin ben donat, en la teva llengua, i ser gestionat per uns catalans de socarrel, els mateixos que en els seus discursos em parlen d'identitat, d'esperit, de sentiment nacional, de... bueno... de mariconades varies que a MI no m'omplen lo plat cada día... però a ELLS sí, doncs la xerrameca fàcil i redundant es converteix en el seu modus vivendi.

LLastimosament, lo veritable de l'assumpte, el recuadret on surten els números (d'orígen crec àrab, de comprensió internacional i sense traducció possible) no variara, caigui en mans catalanes o espanyoles, per lo que lo del tema de pagar,  això em tocarà igual. Sincerament, lo que jo crec, es que lo que realment s'hauria de vigilar és en mans de qui cauen les gestions d'impostos i capitals públics, vetllar de que es tracti de gent capacitada i honesta, que no pas el patir de pensar que al que jo pago sigui del Barça o del Madrid.

Jo lo que vull es que ho facin bé,  que siguin coherents i responsables, i distribueixin els recursos en benefici del meu país. I que los que maneguin el cotarro, siguin de dretes, esquerres, nacionalistes, verds, indignats, o anarquistes sapiguen realment què és la dignitat.... La Dignitat? qui és aquesta??? es pregunten molts d'aquestos líderTs... és la nova senyora de fer feines,... no???

El problema d'aquest món, es que tothom va a la seva. Si tothom fes com jo, que vaig a la meva, segur que les coses funcionarien molt millor