Aquestos díes he gaudit d'unes merescudes (o no) vacançes, que m'han permés fer petites excursionetes i posar-me al dia sobre l'enfermetat de la Rocio Jurado i de la demència de la Raquel Mosquera. Volent pregar per la seva ànima vaig voler anar amb solemne proceçó fins a Sant Joan...arribant a l'alçada de sant Joan Pitit... Eps, Eps, tú! An vas? Ja vas col.locat de bon matí, desgraciat? que no m'has de dir res? Aquestos comentaris xulescos hem van picar una mica... què passa borinot? encara no t´ha canviat la cara? què vols que et digui si sempre fas aquest posat d'amargor? au no hem maregis... Calla, calla burro, i mira lo personal què ha fet últimament... 
Efectivament: Al marge esquerra del camí, s'apreciava com ho havíen netejat tot, d'herbes i matolls, i un caminet enfilava paral.lelament la serra Major direcció cap a la Morera. Vaig agafar-lo sense pensar-mo gens ni mica. Uns ponts de fusta molt ben parits, un replanament i adequació de marges i una netejada general de matolls han aconseguit un treball perfecte. Lo camí mor en perpendicular al que puja per les piscines cap dalt, tot just als peus d'un majestuós arbre. Les sorpreses no acabaren encara. A la Montserrat (ermitanya) li han posat uns panells solars amb bateries per a tindre lectre. No hi veia de cap ull de lo contenta que estava.