Des d'Alcover, per a l'ermita del remei i seguint el curs del riu glorieta, podem arribar fins a Montral,  passant abans si ens bé de gust i creuem el riu, per la serra del Pou.
Us recomano molt vivament aquest itinerari, domingueros de bambes victoria i mitjons de tennis que mig tapen cames enclenques i peludes.
Fa pujada, o sigui que espavileu, tindreu sort si lo riu baixa bastantó com aquestos últims díes. Si aneu a l'estiu, preneu banyador: toll d'aigua i salts espectaculars reclamaran el vostre bany.
Per la meva última experiència.... un caos total. Directament des d'amsterdam, un gènere diví, res a veure amb la "jena culera" que corre per els nostres mercats, vingué a parar a les meves mans, gràcies al regal d'un amic en un viatge efectuat per aquelles terres.... sí, sí, afgano del bò... los sibarites i entesos en el tema, ja saben de què els parlo.. no cal ni cremar: churret com la plastilina i a encendre.... Patada al cap sense contemplacions, la sang queda automàticament enverinada i fots el mateix posat que lo "Jaime de Marichalar" que com tots sabeu té cursada la carrera d'adicció, màsters i tesines amb calificació de "honorem et lauream" per la prestigiosa universitat "Carmina Ordónez".

Total, que badant badant, si hem descuido faig cap a Farena, amb los ulls inyectats amb sang , parlar embararbussat i la boca seca de fregall.

Amb mesura, res fa mal, i si és bò, cura tots los mals.
L'aigua rovella.