Fredes, bonic poble format per 10 persones, 2 gossos, 1 gat i molt de fred, és punt de sortida de moltíssimes i variades excursions. Tot i que és baix a Castelló, i per arribar-hi fas més tombs que un ventilador per una carretereta de merda que al hivern no volgueu ni sapiguer com es troba de gelada i estreta, recomano una escapada. Els seus boscos, habitada per espècies animals i vegetals molt variada, els fan de gran majestuositat. En el nostre cas, jo vaig obrar per tirar avall, cap al pantano de la Sènia passant per "lo portell de l'infern". No us el describiré pas, si voleu anar-hi a veure-ho, i aneu valtros mateixos.... l'unic que us puc dir, és que jo hi he estat tres o quatre vegades i no m'hen canso pas d'anar-hi.

Com sempre, el meu company de viatge, lo tuc, m'acompanya. Com no, és la millor bèstia del món: fidel, obedient, entregat.... no ompliria la pàgina descrivint virtuds. El molt cabró s'ho pasa pipa corrent amunt i avall per la montanya, i la seva companyia moltes vegades és millor que la de algunes persones. Malauradament, el seu instant animal el traiciona, i dissabte passat li va jugar una mala passada:

No sé si sabeu que moltes vegades, els gossos quan son al camp, intenten "camuflar" la seva presència amb l'entorn, refregant-se per terra, amb algún excrement sec o fang (que monos ells). Tot això és molt comú, i les bronques que s'emporta el Tuc, són espectaculars. El problema, és que, com que les bèsties no tenen consiència, tant els hi fot refregar-se on faci falta mente complerixi el seu objectiu de passar la seva olor desaparcebuda... I tant si ho consegueix... sobretot si es llença de cap sobre una defecació HUMANA, acabada de fer, amb la textura adient, color i olor de categoria superior.

Imagineu el nivell d'alerta (DEFCON 5),  que s'ilumina al meu panell de control, quan sé que lo que em toca és netejar-ho tot: Orelles, galta, collar, morro.... enmerdegat fins al coll!!!!!!! CAAAABBBRRRRRROOOOOOO!

Si aneu a Fredes, estigueu uns díes a beure de la font que hi ha a l'entrada. Possibles "restes" de la batalla poden quedar de testimonis. L'unica solució possible a aplicar va ser fotra-li el cap sota l'aixeta d'aigua freda, a tota castanya, i amb un jersei vell, que després vaig haver de llençar a la brossa, vaig aixugar-lo.
I lo pitjor de tot, és que segur que el molt capullo no va entendre res, i un altre dia, segur ho tornarà a fer....